Riu T??ria

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??T??ria (desambiguaci??)??.

T??ria
Tram de la Fenosa (Benaguasil)
Llargada	280 km
Altitud del naixement	1680 m
Cabal mitj??	14 m??/s
??rea conca	23.000 km??
Naixement	prov??ncia de Terol
Desembocadura	Mediterrani
Territoris de la conca	l'Arag?? i al Pa??s Valenci??: Rac?? d'Adem??s, Els Serrans, Camp de T??ria i l'Horta
Riu - Hidrologia - Rius del m??n

El T??ria ??s un riu mediterrani de 241 km. que naix a la prov??ncia de Terol (amb el nom de Guadalaviar) i desemboca, amb el nom de T??ria, al sud de la ciutat de Val??ncia. Al seu pas pel Rac?? d'Adem??s, rep el nom en castell?? de "r??o Blanco".

El seu cabal ??s esc??s i irregular (14m??s a Vilamarxant), no obstant, les seues aig??es reguen el Camp de T??ria i l'Horta de Val??ncia. El 1957 es va desbordar (Gran Riuada de Val??ncia) amb un cabal de 3.700 m3/seg. Caus?? moltes destrosses i p??rdues humanes a la ciutat de Val??ncia i com a conseq????ncias es va desviar el seu curs pel sud de la ciutat ampliant la seua capacitat a 5.000 m3/seg. Riu amunt, als Serrans, es constru?? un embassament anomenat "del General??simo" amb la ma d'obra dels presos de la guerra civil. Avui en dia el coneixem com l'embassament de Benaixeve.

El vell llit del T??ria, pel qual ja no passa l'aigua, recorre d'oest a est la ciutat de Val??ncia i ??s hui en dia un jard?? conegut com a Jard?? del T??ria. En aquest llit es troben el Palau de la M??sica de Val??ncia i la Ciutat de les Arts i les Ci??ncies de Val??ncia.

[edita] Origen dels noms

El T??ria era ja conegut a l'??poca pre-romana com a Tirio, derivat del nom de l'urbs ??bera Tiris, situada a prop de la seua desembocadura.

Pel que fa a r??o Blanco, nom col.loquial utilitzat a Adem??s, sembla un calc de l'??rab Guadalaviar, o riu blanc.

El T??ria, a la Serra d'Albarras?? (prov??ncia de Terol).

Pont sobre el Riu T??ria al seu pas per Santa Cruz de Moya).

Mol?? d'aigua, aprofitant el pas del riu (Vilamarxant).

Monument al T??ria a Val??ncia.

Jard?? del T??ria a Val??ncia.

[edita] Hidrografia

??s un t??pic riu mediterrani, amb variacions importants de cabal al llarg de l'any. Pren la seua aigua majorment de torrents i rambles creats per desgelades a la zona del naixement i per les fortes tempestes produ??des a la seua conca.

Es pot distingir dos trams significants de la conca. El primera, del naixement fins a Xulilla, ??s muntanyenc i ??s on rep quasi tots els seus tributaris. ??s tamb?? la zona que menys profit trau del riu, encara petit i en alguns punts inaccessible. El segon tram ??s un de plan??ria, de Pedralba a la costa, on el riu s'aprofita en gran mesura pel regadiu dels c??trics.

[edita] Curs

Foto ??eria de la ciutat de Val??ncia amb les lleres vella i nova a l'esquerra i la dreta, respectivament.

[edita] A l'Arag??

El manatial del riu se situa al Muelle de Sant Juan, als Munts Universals de l'Arag??. Les seues aig??es provenen de la Serra de Tremendal i la Serra de Jabal??n. A Tramacastilla recull les aig??es del riu Garganta. Passa pel poble tur??stic d'Albarras?? fins a Terol. Al pas del riu per les serres d'Albarras?? s'hi cria una truita aut??ctona. A Terol rep les aig??es de l'Alfambra, un dels seus principals tributaris. Si riu amunt s'en diu Guadalaviar, a partir d'aquesta ciutat s'anomena T??ria o r??o Blanco. A Villel hi conflueixen el T??ria i el Camarena abans d'eixir d'Arag??.

[edita] Al Pa??s Valenci??

Entra al Pa??s Valenci?? per Mas de Jacinto, Torre Baixa al Rac?? i rega els camps de pomes d'Adem??s. Al Rac??, petit enclavament de la prov??ncia de Val??ncia, t?? com a tributaris els rius Riodeva, Ebr??n i Boh??lgues. Passa als Serrans tot travessant un tros petit de la prov??ncia de Conca, Santa Cruz de Moya, on arreplega les aig??es salines del riu Arcos. Just despr??s de passar el llogaret de las Rinconadas passa de nou al Pa??s Valenci??, transcorre davall un viaducte contru??t a meitat del segle XX.

Al Serrans l'orografia ??s molt accidentada fent dif??cil l'aprofitament del riu. Tanmateix, ??s ac?? que trobem l'embassament de Benaixeve i la Canal de T??ria (abans Canal del General??simo) que ??s destinada al rec dels camps de Lliria, Casinos i B??tera. A l'al??ada de Xulilla el riu es troba amb els afluents torrentials Sot i Xera, i forma l'embassament de Loriguilla i m??s avall, un congost impressionant.

A partir de Xulilla abasteix el regadiu de m??s de 12.000 ha a les comarques del Camp de T??ria i l'Horta. A l'al??ada de Lliria, rep les aig??es de la rambla Castellarda.

Existeixen varis projectes sobre aquesta zona, tant de urbanitzaci?? com de protecci?? de l'entorn. Un d'aquests ??s el Parc Natural del T??ria, creat al 2007 i encara pendent d'un marc legal concret per?? que es preveu com a un dels parcs naturals urbans m??s grans. Abasta els 15 termes municipals per on passa el T??ria des de Pedralba fins a la ciutat de Valencia, pasando por Xest, Vilamarxant, Lliria, Benaguasil, Sant Antoni de Benaixeve, la Pobla de Vallbona, l'Eliana, Riba-roja, Paterna, Manises, Quart de Poblet i Mislata. ??s a Mislata que trobem un altre parc urb??, el Parc de Cap??alera, i seguidament al terme de Val??ncia el Jard?? del T??ria. Mnetrestant, la llera nova del T??ria transcorre al sud, deixant Val??ncia al nord i Xirivella i v??ries pedanies de Val??ncia al sud. Desemboca a la mar just al sud del Port de Val??ncia, a Pinedo.

[edita] Afluents

• riu Garganta
• riu Alfambra
• riu Camarena
• riu Arcos
• riu Sot
• riu Xera

[edita] Embassaments

• Embassament d'Arquillo de San Blas, de 22hm??
• Embassament dels Alcamines (en construcci??), de 17hm??
• Embassament de Benaixeve, de 228hm??
• Embassament de Loriguilla, de 71hm??

[edita] Vegeu tamb??

• Sistema d'aprofitament h??dric del riu T??ria