Albarrasí

De Viquipèdia

Albarrasí és un municipi de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.

Situat a 28 km de Terol i banyat pel riu Guadalaviar (tal com és conegut el riu Túria a l'Aragó), està ubicat en un enclavament estratègic important a l'Edat Mitjana: just a la frontera entre regnes de Castella i d'Aragó.

[edita] Història

A l'Edat del Ferro fou habitat pels celtes llobetans. D'aquesta època s'hi han trobat importants pintures rupestres a la pineda del Rodeno.

En temps de l'Al-Àndalus, la família berber Al-Banú-Razin, va fer d'aquestes terres la xicoteta taifa d'Albarrasí. D'aquesta família li ve el nom.

Posteriorment fou ocupada per Pedro Ruiz de Azagra, del Regne de Navarra, que amb el seu llinatge faran d'aquesta ciutat un Senyoriu Independent de Castella i d'Aragó des del 1170, arribant fins i tot a crear un bisbat propi. Després del fracàs de conquesta per part de Jaume el Conqueridor el 1220, és Pere III d'Aragó qui conquesta el senyoriu el 1285 a Joan Nunyez de Lara i el territori passa definitivament a la Corona d'Aragó el 1300.

Aquesta sèrie de fets polítics tingueren com a base la importància de la fortalesa i el sistema defensiu d'Albarrasí. Fou seu episcopal fins que es traslladà a la ciutat de Sogorb després de ser conquerida per Jaume I.

Tant ràpid com els interessos de l'època es desplaçaren cap a altres indrets, Albarrasí deixà de ser una ciutat important i quedà pràcticament despoblada. Tot i això, més endavant Albarrasí reemergí amb l'explotació de la industria fustera. Una mala gestió dels recursos forestals provocà, tanmateix, una gran desforestació de la zona, cosa que emplaçà un altre col·lapse de la ciutat. Actualment la ciutat és una important destinació turística i ha estat proposada diversos cops com a Patrimoni de la Humanitat.

[edita] Patrimoni arquitectònic

Entre els edificis d'interès cal destacar:

• Catedral: Situada junt al castell. Es del segle XVI amb una sola nau i capelles laterals. En el seu interior hi ha tapissos historiats amb la vida de Gedeó.
• Palau episcopal: Es troba junt al castell. Té la portada barroca.
• Cases Consistorials: S'encontren en la plaça de l'Ajuntament. És del segle XVI, amb balcons de fusta i un passador sobre el riu.
• Castell: Està quasi en ruïnes, tot i que està sent restaurat i excavat en l'actualitat. Ubicat en el casc antic anomenat La Ciudad. Es conserva el recinte murallat. Fou alcàsser dels Banu-Razin.
• Muralles del segle XVI, de construcció cristiana.
• Torre del Andador, de aparell musulmà del segle X i XI, reforçada amb un xicotet amb un recinte rectangular.
• Torre de dona Blanca en el extrem de l'espoló.