Ademús

De Viquipèdia

Ademús (Ademuz en castellà) és la capital de la comarca del Racó d'Ademús, exclau del valencià situat entre Aragó i Castella-La Manxa. Es troba en el marge dret del riu Túria, emplaçat esglaonadament en els pronunciats vessants de la muntanya dels Zafranares. A causa d'això, aquesta vila té com a característica particular uns llargs i estrets carrers en pendent, que comuniquen entre ells per carrerons, i carrers més estrets, molts essent esglaonats, mentre les cases semblen sobreposar-se les unes a les altres. El poble gaudeix d'una magnífica vista de la Vega del Túria, com ja va descriure el botànic Cavanilles a les darreries del segle XVIII, al seu pas per aquesta vila.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Entorn natural 1.2 Barris i pedanies 2 Història 3 Demografia 4 Administració 5 Activitat econòmica 6 Patrimoni històric-artístic 6.1 Arquitectura religiosa 6.2 Arquitectura civil 7 Museus i espais culturals 8 Festes i tradicions populars 9 Gastronomia 10 Personalitats destacades 11 Bibliografia 12 Enllaços externs

[edita] Geografia

La major part de les terres d'Ademús és de caràcter muntanyenc; les principals altures són: El Pinar (1.042 m.), El Cerrellar (1.219 m.), Los Molares (1.076 m.) i Tortajada (1.516 m.). Hi ha també algunes muntanyes amb gran valor paisatgístic i emblemàtic, com ara el Cerro de los Zafranares, el Pico Castro i l'imponent Pico de la Muela.

Tot el terme d'Ademús és creuat de nord a sud pel riu Túria, dibuixant una fértil vall, on es conreen cultius de regadiu com les pomes i altres fruites. L'altre riu del terme és el Bohílgues, afluent del Túria. També hi ha um bon nombre de rambles, totes afluents del Túria que a l'estiu pateixen sequeres; destaquen la rambla de la Virgen, de las Tóvedas, del Val, de Negrón i de Riodeva. L'abundància de fonts permet també els cultius de regadiu esglaonats en bancals, amb una extensa i antiga xarxa de sèquies que es desenvolupa per tot el terme.

[edita] Entorn natural

Dilatats boscos de pins, savines i carrasques s'estenen per les muntanyes, que continuen de repoblar-se ara amb espècies autòctones després d'unes dècades de fallits intents per implantar altres espècies. Les costeres van cobertes d'arbusts i altres espècies de plantes que alimenten al bestiar i contribueixen així mateix al manteniment d'una apicultura hui decaiguda però de gran importància antany. Està adquirint un prometedor desenvolupament el conreu de plantes aromàtiques, molt arrelades en aquesta comarca.

Les característiques del terreny és apte per a excursions de muntanya: el seu allunyament de grans nuclis urbans i centres industrials, que li permet de gaudir d'un aire pur, els seus paisatges i l'emplaçament dels pobles, en la seua majoria amb aspecte medieval amb edificis que guarden tot l'encant de l'arquitectura popular, fan de les terres d'Ademús un lloc on es pot fruir d'un descans relaxant.

Hi ha una interessant microreserva de flora al llarg del riu Bohílgues, afluent del Túria. L'any 2007 el govern valencià ha declarat Parc Natural tot el terme de la Pobla de Sant Miquel, on es poden admirar boscos de savines mil.lenàries i el típic paisatge de pell de pantera, format per muntanyes tacades de savines rastreres. Cal dir també que al Racó d'Ademús es troba la muntanya més alta del País Valencià: l´Alt de les Barraques de 1839 metres.

[edita] Barris i pedanies

Pel que fa a la distribució poblacional, a més de la mateixa vila d'Ademús, existeixen 3 nuclis habitats:

• Mas del Olmo
• Sesga
• Val de la Sabina

També hi ha un bon grapat de masies disperses pel terme municipal, com ara Altamira, Guerrero, El Soto, San Juan de las Veguillas i La Balsa.

[edita] Història

Encara que hi hagi abundància de restes prehistòriques al terme, és probablement d'origen romà, ja que s'han trobat restes d'aquesta època a la rodalia. Malgrat això, començà a tindre certa entitat durant el període musulmà, com en testimonien els relleixos del seu antic castell. Des d'aquest es controlava el pas natural pel riu Túria en direcció a Aragó i Castella.

Conquerida per Pere II d'Aragó el 1210 a Muhammad al-Nâsir (Miramamolin), si bé sembla que passà de nou a mans musulmanes, fins que poc després fou conquerida altra vegada per Jaume I, qui la reservà per al Regne d'Aragó. El 1261, el rei En Jaume l'agregà definitivament al Regne de València i nomenà a Ademús i Castellfabib "viles de realenc", és a dir, dependents directament de la Corona. La seua història, a partir de llavors, va seguir els avatars del Regne i la seua evolució en els segles posteriors.

A l'època foral, com a vila reial, Ademús va tenir representació a les Corts Valencianes, on enviava puntualment un síndic elegit per la municipalitat. A mitjan segle XIV va patir dues invasions de les tropes de Pere I de Castella, com també l'altra vila històrica de la comarca, Castellfabib. La heroica defensa dels dos castells fronterers pels seus habitants la va recordar el mateix Pere IV el Cerimoniós i els seus succesors, els quals li van atorgar diverses llibertats i drets per la seua fidelitat a la Corona Aragonesa. Per bé que la veina fortalesa de Castellfabib va tenir més importancia a l'edat mitjana, el seu creixement es va aturar al segle XVI, mentres que Ademús continuà amb una evolució positiva i va assolir clarament des de llavors la capitalitat de les terres dels voltants.

L'expulsió dels moriscs, en la primera dècada del segle XVII, va repercutir desfavorablement en aquesta població i la seua comarca eminentment agrícola, ja que ells eren consumats llauradors. En les guerres carlines, durant el segle XIX, el Racó va ser terreny castigat per les incursions de Cabrera i altres carlins. Aleshores es van reconstruir els castells d'Ademús i Castellfabib en defensa dels drets al tron d'Isabel II d'Espanya.

Atenent a raons d'utilitat pública, en la divisió territorial decretada el 1810 per Josep I d'Espanya, s'assignava el Racó d'Ademús a la Prefectura de Terol. Per idèntic motiu, en la de 1822, dissenyada per Felipe Bauzá i José Agustín de Larramendi, el Racó d'Ademús passava també a la província de Terol. Cap d'aquelles es va portar a terme: la primera, per l'efímer del regnat del germà de Napoleó Bonapart; la segona per causa anàloga: a l'abril de 1823 Ferran VII recuperava els poders absoluts després del Trienni Liberal, amb ajuda dels "Cent mil Fills de Sant Lluís" i l’1 d'octubre va revocar el que s'havia acordat durant l'anterior període.

[edita] Demografia

Dels més de 4.000 habitants que vivien a Ademús a la dècada de 1920, s'ha passat a 1438 l'any 1986 i a 1152 l'any 2002, la qual cosa deixa en evidència la regressió demogràfica de la zona. Els ademussers han emigrat tradicionalment a Barcelona, València, Port de Sagunt i França. Les dures condicions de vida d'aquests emigrants ademussers a Barcelona ha estat descrita a les obres de l'intel.lectual Francesc Candel Tortajada (1925-2007), nascut a la veïna Casas Altas i establert també a la ciutat comtal, guardonat amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Evolució demográfica d'Ademús
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
1.393	1.298	1.253	1.197	1.199	1.195	1.152	1.140	1.157	1.183	1.242

Els darrers anys s´ha invertit la tendència negativa i la població d'Ademús ha augmentat fins a 1.242 habitants, el 2007. Aquesta lenta recuperació demográfica ha estat afavorida per l'inmigració, provinent fonamentalment de Romania i els països del Magreb.

[edita] Administració

Les eleccions municipals del 25 de maig significaren el retorn a la batllia del PSPV/PSOE (la va perdre en 1991); el partit socialista va obtenir 5 regidors i el PP 4.

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Martirián Sánchez Monterde	UCD
1983-1987	Martirián Sánchez Monterde	OIV
1987-1991	Rafael Edo Pertegaz	PSOE
1991-1995	Jesus Férriz Hinojosa	PP
1995-1999	Jesus Férriz Hinojosa	PP
1999-2003	Jesus Blasco Sanchez	PP
2003-2007	Fernando Soriano Antón	PSOE
2007-2011	Fernando Soriano Antón	PSOE

[edita] Activitat econòmica

Com és lògic, l'orografia (660 metres d'altitud) i el clima determinen el desenvolupament d'aquestes terres, des de sempre eminentment agrícoles. Pel que fa als conreus cal diferenciar entre el secà (terres de muntanya que no es reguen) i l'horta (valls de diversa extensió que aprofiten les aigües dels rius, rambles i sèquies que de tals corrents deriven). En l'actualitat les dos principals fonts d'ingressos agrícoles són les ametlles (secà) i les pomes (horta). La producció d'herbes aromàtiques i els seus derivats, la mel i la ramaderia (ovelles i porcs) són altres activitats econòmiques representatives actualment.

La indústria resta reduïda a l'elaboració dels productes necessaris per a la subsistència diària: pa, carn, embotits, etc., encara que algunes (càrnia i torronera) exporten els seus productes a diverses capitals.

El comerç és bastant desenvolupat a Ademús, on van a proveir-se gents d'altres poblacions del Racó. Existeix una bona xarxa de serveis, que abasta des de tallers de reparacions (tractors, cotxes, electrodomèstics) fins a perruqueries de senyores i discoteques, bancs i caixes d'estalvi, supermercats i establiments hotelers.

Ademús és seu també dels principals serveis sanitaris i educatius de la seva comarca: el Centre Comarcal de Salut i l'Institut d'Ensenyament Mitjà.

[edita] Patrimoni històric-artístic

[edita] Arquitectura religiosa

• Església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau. Construïda de nova planta des del 1626, any que van ser signades les capitulacions entre la municipalitat i Pere d'Ambuesa per tal d'erigir la nova parroquial de la plaça del Raval. A la seua construcció no tan sols va intervenir Ambuesa, també d'altres arquitectes que havien treballat amb ell a l'obra del gran monestir jerònim de Sant Miquel dels Reis a la ciutat de València, fundat pel Duc de Calàbria. Tot i que la nova església de Sant Pere i Sant Pau fou consagrada al 1644, no va ser acabada fins a fi de segle. Es tracta del temple barroc de més grans dimensions i més coherent de tota la comarca, amb una gran nau central i nou capelles laterals, on destaquen el àngels músics de les capelles de Sant Josep i de la Mare de Déu dels Desemparats. La seua sagristia conserva peces molt interessants, com ara la Mare de Deu de la Llet amb donant (1460), taula renaixentista d'influència flamenca de Bertomeu Baró, o també la Custodia Grande d´argent daurat, magnífica obra dels obradors valencians de la segona meitat del segle XVIII, amb motius escultòrics realitzats per Josep Esteve i Bonet. L'imponent campanar fou coronat al segle XVIII.

• L'ermita de la Mare de Déu de l'Horta. Destacada joia del patrimoni artístic valencià. Segons la tradició, va ser Jaume I el Conqueridor qui va erigir aquesta ermita en el s. XIII, després de la conquesta del territori, i a la qual donà el seu estendard amb la imatge de la Mare de Déu. L'ermita es troba a la vora del riu Túria baixant cap al barri de "El Molino", a la part baixa de la vila. Destaquen a l'interior les tres naus amb arcades gòtiques, les dos capelles laterals de la capçalera (panteons familiars de dues famílies importants al segle XVI: els Visiedo i els Fernández de Árguedas), la capella major, amb cúpula sobre petxines i esgrafiats, resultant d'una ampliació a la segona meitat del segle XVII i la capella de Sant Antoni de Pàdua del segle XVIII. Del segle XV és la pintura mural de Maria Magdalena, recentment descoberta i restaurada.

• L'ermita de Sant Joaquim. Antiga capella de l'Hospital de Pobres de Santa Anna, fundat a mitjan segle XV per la municipalitat, amb privilegi de Joan de Navarra, germà de Alfons V el Magnànim. És de gran valor històric-artístic a nivell comarcal: es tracta del darrer hospital dels quatre que hi hagué a les terres d'Ademús.

• L'ermita de Santa Bàrbara. Segona meitat del segle XVII. Es troba dins del castell, on aproximadament es situava l'antiga església parroquial de Sant Pere Intramurs, ja desapareguda. Conten que s'hi trobava la "Cruz que chilla", la qual era fixada en un pilar de pedra per l'ermitana en dies de pluja, i quan la tempesta portava pedra, la creu “cridava”.

• L'ermita de la Mare de Déu del Rosell. Petit oratori situat vora el riu Bohílgues, afluent del Túria, davant per davant de la vila. Segona meitat del segle XVIII, planta quadrada i cúpula sobre petxines de molta senzillesa.

• L'ermita de Sant Miquel Arcàngel. Situada al llogaret de Val de la Sabina. Construïda al segle XVI, sota el patronat de la família Castellblanc d'Ademús. És destacable la seua capçalera amb volta gòtica.

• Església parroquial de la Puríssima Concepció. Situada al llunyà llogaret de Sesga. Erigida al segle XVI, amb presbiteri cupulat i cobert de pintures marianes del segle XVIII.

• Església parroquial de Santa Bàrbara. Situada al llogaret de Mas del Olmo. Va ser construïda a començaments del segle XVII. El més interessant és el seu presbiteri, amb volta de canó, i el seu campanar.

[edita] Arquitectura civil

• Castell d'Ademús. Amb el de Castellfabib, i com a castells fronterers, van ser molt importants a l'edat mitjana, especialment al segle XIV en les guerres amb Castella, quan van patir heroicament dos setges per les tropes de Pere I de Castella. Llavors es trobava dins del castell l'església de sant Pere Intramurs, fundada pel rei Pere II d'Aragó, i que fou l'antiga parroquial, ja desapareguda al terratrèmol de 1656.
  

  

  Antic escut d'Ademús d'época foral

• Portal de San Vicent. Única porta conservada, de les quatre que en tenien les muralles de la vila medieval.

• Casa de la Vila. Edifici amb llotja baixa, amb arcades obertes a la plaça de la Vila, on es desenvolupaven els animats mercats a l'època foral. L'espai és envoltat per nombrosos edificis amb l'aspecte de la típica arquitectura popular, amb balconades de fusta, com ara la Casa Abadia, la Casa del Metge i d'altres.

• Cambra Vella del Forment. Antic almodí municipal. La seua porta baixa dona accés també a les antigues carnisseries municipals. A la llinda apareix l'antic escut de la vila: les quatre barres en rombe coronades, emblema de la Casa d'Aragó.

• Presó municipal. Segona meitat del segle XVI. El més interessant és la planta baixa, amb la porta de mig punt i els finestrals que donen al carrer. Presenta un interessant escut a la seua porta.

• Forn de D'Alt. Dels dos forns medievals de coure pa que van funcionar durant l'època foral, tan sols en romanen algunes restes arquitectòniques del de dalt, al carrer del Forn.

• Molí de la Vila. Ja existent al segle XIII com a Molí Reial, el rei en Jaume II d´Aragó en va fer do a la municipalitat d'Ademús a la primeria del segle XIV, amb el dret de fer nous establiments a tot el terme. Avui és restaurat i és punt d'informació turística. Als voltants del mateix riu Bohílgues, aflent del Túria, podem veure també el Molí d'Efrén (segle XVIII), la Fuente Vieja i altres construccions relacionades amb l'aigua.

• Molí Nou. Situat al barri homònim, aprofitava les aigües del Túria, des del segle XVIII. Als seus voltants també hi havia antigament nombrosos magatzems de fusta, la qual havia de viatjar cap a la ciutat de València, conduida pels experts gancheros (raiers) per les aigües del riu Túria. La presència de forns de coure teules i altres activitats econòmiques del passat s'ha trasmés al present i el barri del Molino és un dels més actius de la vila.

[edita] Museus i espais culturals

• Museu per a l'Interpretació de l'Aigua. Situat al Molí de la Vila, proposa un recorregut expositiu per l'importància de l'aigua a la natura i a les activitats econòmiques de la comarca.

• Museu del Pa i forn tradicional. Situat al llogaret de Mas del Olmo, acull diferents eines relacionades amb el tradicional conreu del blat i la seva transformació. Hi ha també un antic forn de coure pa que funciona en ocasions especials.

• Casa de la Cultura. Es tracta d´un edifici històric construit a la dècada de 1920, el Cafè-Teatre "La Unión", conegut popularment com La Sociedad, nom alusiu als promotors de l'edifici, pròxims al republicanisme. Avui acull diferents organismes, com ara el Instituto Cultural y de Estudios del Rincón de Ademuz, la Biblioteca Municipal, l'Escola de Música i la Societat Musical. La seva sala teatral, digne exemple d´arquitectura del ferro, acull també variats esdeveniments, com ara els carnestoltes, festes, trobades, concerts, cinema i teatre.

• Sala d'Exposicions Temporals. Situada a l'edifici de l'antiga Presó Municipal, del segle XVI.

[edita] Festes i tradicions populars

• Fira de Sant Josep, 19 de març, tradicional mercat del bestiar.
• Sant Vicent Ferrer. Diumenge seguent a Pasqua de Resurecció. Mona de Pasqua i, per la nit tradicionals fogueres al carrer.
• Assumpció de la Mare de Déu, 10-15 d'agost. Festes principals, amb bous al carrer i al Raval. Balls i bou embolat.
• Mare de Déu del Rosari, primer diumenge d'octubre. La Verge del Rosari és la patrona d'Ademús, antigues festes majors. Balls i bous al carrer.
• També están molt arrelades a la vila les festes de Sant Blai (rollos de San Blas), Sant Antoni del Porquet (panes de San Antón), Sant Roc, Santa Bàrbara i Sant Pere, aquest últim és el patró de la vila.
• Sant Miquel, 29 de septembre, al llogaret de Val de la Sabina.
• Santa Bàrbara, al llogaret de Mas del Olmo.
• Entre d'altres tradicions, destaquen les conegudes albadas, peces vocals acompanyades de guitarres i bandúrries, que canten els mossos al llarg de la nit de Nadal, de casa en casa, plenes d'humor i crítica.
  

  

  Varietats de pomes
• Les darreres dècades s'estan recuperant de nou els tradicionals carnestoltes, antany absolutament participatius i imaginatius tant en disfresses com en divertiment.

[edita] Gastronomia

A la gastronomia ademussera predominen els plats contundents, en consonància amb el rigor de l´hivern a aquestes terres. Les famoses gachas (fetes amb farina de blat de moro), el empedrado o el putxero en són alguns exemples. En tots aquests el protagonista indiscutible és el porc i el seus derivats, el qual antany era una peça fonamental a l'economia familiar i el seu sacrifici a l´hivern constituia un autèntic esdeveniment, ratllant la festa.

D´altra banda, l´abundant ametlla, que es conrea als camps de secà, és l'ingredient obligatori d'una gran varietat de torrons i del típic alajuz, dolç d'origen àrab elaborat amb mel, pa ratllat i ametlla.

Les famoses pomes d´Ademús, els codonys i altres fruites de la vall del Túria fan part de l'elaboració del variat ventall de dolços tradicionals d'aquestes terres.

[edita] Personalitats destacades

• José Ríos. Escriptor i antiquari del segle XVIII. Va nàixer a la vila i va ser beneficiat a l'església arxiprestal de sant Pere i sant Pau d'Ademús. Rector parroquial de Llíria i de Cullera, on va morir el 1777.
• Vicente Español. Destacat rector de l'església arxiprestal de sant Pere i sant Pau d'Ademús que, a mitjans del segle XVIII, va mantindre correspondència amb l'il.lustrat Mayans.
• Eusebio Cañas. Escriptor i traductor del segle XVIII. Amb l´expulsió dels jesuites es va instalar a Itàlia, on va fer part del cercle de l'il.lustrat valencià Manuel Lassala, les obres del qual va traduir. Va morir el 1809 a Itàlia.
• Elvira Lindo. Escriptora i guionista. Per bé que va nàixer a Càdis, la seva família és originària d'Ademús.

[edita] Bibliografia

• Eslava Blasco, Raúl: Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007.
• Gargallo Gil, J.E.: Habla y cultura popular en el Rincón de Ademuz. Madrid, 2004.
• Rubio Herrero, Samuel: Historia verdadera de la cruz que chilla y fundación del Hospital de San Joaquín. Ademuz, 2001.
• Rodrigo Alfonso, Carles: El Rincón de Ademuz, análisis comarcal. Valencia, 1998.
• ABABOL. Revista del Instituto Cultural y de Estudios del Rincón de Ademuz (ICERA), dirigida per Ángel Antón Andrés i publicada trimestralment a Ademuz des de 1995.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament d´Ademús (castellà)
• Pàgina web de l'Institut de Cultura i Estudis del Racó d'Ademús (ICERA) i la seva revista ABABOL.
• Pomes d'Ademús
• Algunes rutes senderistes per les terres d'Ademús
• Rinconademuz.com
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se ha tret informació amb el seu consentiment.
• Pàgina de Jorge Salas sobre El Racó d'Ademús
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Racó d'Ademús
Ademús | Cases Altes | Cases Baixes | Castellfabib | la Pobla de Sant Miquel | Torre Baixa | Vallanca