Castellfabib

De Viquipèdia

Castellfabib (oficialment i en castellà, Castielfabib) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús.

Limita amb Ademús, Torre Baixa i Vallanca (a la mateixa comarca); amb Salvacañete (a la província de Conca, Castella-la Manxa); i amb Tormón, Veguillas de la Sierra, El Cuervo, Tramacastiel i Libros (a la província de Terol, Aragó).

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Festes i celebracions 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Anomenta afectuosament "el petit Albarrasí", és un petit municipi que es troba sobre un turó, en la marge dreta del riu Ebrón. Situat en l'extrem nord-oest del Racó d'Ademús, la superfície del terme és muntanyenca; amb altures compreses entre els 800 i 1.550 m. Les altures més importants són: Muela del Arroyo (1.338 m.), Peña de Águila (1.112 m.), Peral (.1481 m.) i els vèrtex geodèsics de tercer ordre del El Cabezo (1.442 m.), Macarrón (1.222 m.), Umbría de la Muela (1.068 m.) i la Creu dels Tres Regnes (1.552 m.), conegut així perquè en el seu cim confluïxen els antics regnes d'Aragó, Castella i València.

El riu Túria penetra en el terme pel nord, servint de límit amb Terol. Li afluïx per l'aquest la rambla de Riodeva, que limita amb Torre Baixa. El riu Ebrón travessa el territori de nord-oest a sud-est, afluint també al Túria; la rambla de la Palomareja corre pel nord i rep el barranc de la Canaleja. El clima és continental; els vents dominants són el cierzo i l'est; aquest últim provoca les pluges a l'abril.

[edita] Nuclis

• Arroyo Cerezo. Nucli situat a 18 km. a l'oest de la Vila de Castielfabib i a 1.330 m. d'altitud. S'accedeix a ell seguint la N-420 en direcció a Conca i a uns 10 km. del desviament de Castielfabib trobem el desviament que ens duu a aquest nucli en el qual viuen 33 persones. La seva fundació data de finals del segle XVI. El "Royo", com popularment se li coneix, està compost per tres barris: el "de arriba", el "de abajo" i el "de en-medio" i en ell es pot viure l'autèntic ambient rural.
• Cuesta del Rato. Es troba a 3 km. al nord-est de Castielfabib i a 912 m. d'altitud. Podem arribar a ell seguint la carretera que va des de Castielfabib a El Cuervo i desviant-nos a 2 km. a la dreta. Trobarem una petita població acarasolada en la qual actualment viuen 54 persones.
• Los Santos. Es troba a 6 km. a l'est de Castielfabib i a 784 m. d'altitud. S'accedeix a ell des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 a uns 100 m. seguint direcció a Terol. Es tracta del major nucli del municipi ja que en ell habiten 192 persones.
• Mas de Jacinto. Aquesta població es troba a 14 km. a l'est de la Vila i a 770 m. d'altitud. S'accedeix a ella des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 i seguint direcció a Terol es passa per Torre Baixa i després de recórrer 6 km. arribem a aquest nucli en el qual viuen 59 persones.
• Mas de los Mudos. Aquesta població es troba a l'est de la Vila i a 740 m. d'altitud. S'accedeix des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 i seguint direcció a Terol es passa per Torre Baixa i després de recórrer tot just 2 km. s'arriba al que és sens dubte el més petit dels nuclis que té el municipi ja que en ell viuen 8 persones.

[edita] Història

En la Solana del Soreico, existeixen restes de l'Edat del Bronze, potser d'un poblat de la cultura del Bronze Valencià, sobre el qual es va aixecar, ja en l'Edat del Ferro, altre establiment ibèric.

Restes romanes apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el Castillejo, en la partida de los Santos, es va trobar en 1971 un fragment de làpida romana que es conserva en el Museu de Prehistòria de València.

La població va ser conquistada en 1210 per Pere II d'Aragó, sent recuperada pels musulmans novament. Al ser conquistada definitivament per Jaume I va quedar com lloc de la Corona, cedint-se els delmes al Temple. En 1304, va ser obstinada per Jaume II a Gil Roís de Lihori, en garantia d'un préstec. En 1319 al ser dissolta l'Ordre del Temple, els seus drets van passar a la de Montesa, que va constituir la baronia de Castielfabib, formada pel territori del Racó d'Ademús. En 1390, va haver una disputa entre l'ordre de Montesa i el bisbat per la intervenció religiosa en la vila, sent necessària la intervenció del Papa per a solucionar-la. Tenia vot en les Corts Valencianes. Durant la guerra de la Independència va ser ocupat pels francesos. Els carlistes van entrar en 1835 i reedificaren el castell, sent demolit novament al ser guanyat per les forces governamentals.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
741	645	645	561	536	519	508	284	256	244

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia. En les riberes dels rius hi ha terrens de regadius que produïxen pomes, peres, hortalisses i cereals. En la zona de secà se sembren cereals i també es conrea vinya. El bestiar llanar és el de major importància; li segueixen el porcí i el caprí. Hi ha un gran nombre de ruscs.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Emilio Martínez Báguena	UCD
1983-1987	Diego Bautista Moya Carmen Vilajeliu Serra	PSOE
1987-1991	Angel Jarque Castro	AIC
1991-1995	Emilio Martínez Báquena	PP
1995-1999	Vicente Esteban Bueno	PP
1999-2003	Vicente Esteban Bueno	PP
2003-2007	Vicente Esteban Bueno	PP
2007-2011	María Luisa Martínez Calvo	PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Castielfabib). S'alça sobre un promontori rocós que domina la vall, el poble i la carretera, aquesta posició ve donada per la funció estratègico-defensiva complerta en el moment de la seva construcció cap al segle XII aprofitant una part del castell els orígens del qual semblen ser primerament romans i posteriorment àrabs. Després de la seva construcció inicial, l'edifici ha sofert nombroses reformes, modificacions i afegits en el seu primitiu nucli medieval, consistent en una estructura a força d'arcs diafragma amb capelles laterals entre contraforts de voltes de creueria i sostre de fusta (aquesta tipologia correspon a la de les denominades Esglésies de Reconquesta). En el segle XVI se li afegiria la sagristia, el campanar i capelles en el tram dels peus. En el segle XVIII i principis del XIX es va revestir l'interior dels arcs diafragma per a formar una església de tres naus amb volta de canó, amb llunetes en la nau central, decorant un dels trams d'aquesta nau amb pintures al fresc al·lusives al Misteri Eucarístic. En aquest moment es recreció el presbiterio i es recobreix amb cúpula sobre tambor similar a la situada sobre la capella de la Comunió. Són de destacar les importants mostres de pintura mural gòtica aparegudes després d'iniciar-se les tasques de la reconstrucció que actualment s'està portant a terme.
• Ermita de la Verge de Gràcia. (Castellfabib)
• Convent de Sant Guillem.(Castellfabib). Es conserven les ruines de l'esgésia del antic convent francicà, fundat a les darreries del segle XVI.
• Església de Sant Joaquím i a Santa Anna. (Arroyo-Cerezo) Edifici d'estil neoclàssic (segle XVIII).
• Ermita de Sant Marc. (Los Santos).
• Ermita de Sant Sebastià (Mas de Jacinto).
• Ermita de Sant Dídac (Cuesta del Rato).

[edita] Monuments civils

• Castell de Castielfabib. Dominen la població les restes d'un castell la fonamentació del qual es considera romana, ampliat després durant la dominació musulmana. Les seves restes arqueològiques van ser excavats per l'arqueòleg Juan José Barragán.
• Restes de les muralles. Restes de la muralla que envoltava la Vila de Castielfabib i que eren part del castell, amb restes d'algunes torrasses.
• Casa de la Vila. Casa comunal en període de restauració, amb un important artesanat de fusta en la seva planta noble. Encara s'aprecien en ella els arcs d'una lògia en la seva planta baixa.
• Jaciments arqueològics:
  • Poblat ibèric de la Villa Vieja (al costat de l'Església-Fortalesa de Castielfabib).
  • Poblat ibèric de la Nava (necròpoli de la Morrita de la Nava).
  • En el paratge de la Torrecilla ( a uns 1.500 m. d' Arroyo-Cerezo) es troben les restes d'unes edificacions que semblen tenir origen àrab.

[edita] Llocs d'interés

• Creu dels Tres Regnes i Muela de Arroyo Cerezo. Amb els seus 1.560 metres és un dels punts més alts del Racó d'Ademús, es diu així per que en aquest punt convergeixen els antics regnes de Castella, Aragó i València. Conta la llegenda que en aquest punt es reunien aquests reis, cada cert període de temps, per a dirimir les seves diferències.

[edita] Festes i celebracions

• Fogueres de Sant Antoni. El 16 de gener es cremen les tradicionals fogueres a tots els llogarets de Castielfabib.
• Festes de Sant Sebastià en Mas de Jacinto. El 20 de gener se celebren les festes en honor al patró del llogaret amb fogueres i rostits populars.
• Festes de Sant Guillem en la vila. El 10 de febrer se celebren les festes en honor al patró de la vila, amb ball i rostits populars.
• Setmana Santa i Pasqua en la vila. Les festes més tradicionals, en les quals destaquen la portada de dos xops (Divendres Sant) que es planten en la plaça (Dissabte Sant), el ball popular del dissabte a la nit, el cant de la "Aurora" als "Mayorales" i "Mayoralesas" en la nit del dissabte i les "Cortesias" del matí de Pasqua amb els "voltejos humans" de campanes.
• Festes de Sant Marc en Los Santos. El 25 d'abril se celebren les festes en honor al patró del llogaret, amb processó i balls populars.
• Festes d'estiu de Cuesta del Rato. El primer cap de setmana d'agost ce celebren festes amb revetlla.
• Festes patronals de Arroyo-Cerezo. Del 18 al 20 d'agost se celebren festes en honor a Sant Joaquim, Santa Bàrbara i Sant Roc amb misses i processons.
• Festes del Turista en la vila. El tercer o quart cap de setmana d'agost se celebren aquestes festes amb gran quantitat d'actes lúdics i esportius i revetlles.
• Festes de la Verge de Gràcia en la vila. El 8 i el 9 de setembre festes en honor a la patrona de la vila, amb processons, voltejos, rostits i revetlles populars.
• Foguera de la Inmaculada Concepció a la vila. El 8 de desembre es fa una foguera amb rostit popular.
• Festa de Santa Llúcia en Los Santos. El 13 de desembre se celebra la festa en honor a la patrona del llogaret.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Castielfabib
• Web de la Mancomunitat
• Web no oficial
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis del Racó d'Ademús
Ademús | Cases Altes | Cases Baixes | Castellfabib | la Pobla de Sant Miquel | Torre Baixa | Vallanca