Font
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Font (desambiguació)». |
Una deu és una font natural de aigua que brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtració d'aigua de pluja que penetra en una àrea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable. Aquestes surgències solen ser abundants en relleus carstics. Els cursos subterranis de vegades s'escalfen pel contacte amb roques ígnies i afloren com a aigües termals.
Els pous artesians són deus artificials, provocats per l'home mitjançant una perforació a gran profunditat i en la que la pressió de l'aigua és tal que la fa emergir a la superfície.
Els antics grecs i romans retien culte a les fonts naturals, les que generalment eren consagrades a un déu o a una deessa. La famósa deu d'aigües termals de Bath, al sud-oest de Gran Bretanya, va ser consagrat pels romans a Minerva, deessa de la saviesa i de la guerra. Les fonts ornamentals, en les ciutats dels segles XVII i a començaments del XX, solien evocar aquest caràcter sagrat dels deus mitjançant formacions escultòriques que representaven a les antigues deïtats de l'aigua.
