Quart de Poblet

De Viquipèdia

Quart de Poblet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Aldaia, Xirivella, Manises, Mislata i Paterna (a l'Horta); amb Xiva (Foia de Bunyol), Riba-roja de Túria (Camp de Túria) i la ciutat de València.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Historia 3 Demografia 4 Economia 5 Administració i política 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Cultura 9 Festes i celebracions 10 Fills il·lustres 11 Vegeu també 12 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat entre l'Horta de València i el Pla de Quart, la superfície del terme és completament plana. El riu Túria creua el terme pel nord; per l'oest circula la rambla del Poyo. El clima és mediterrani, amb pluges a la tardor i primavera; els vents dominants són els de l'oest i l'est.

[edita] Nuclis

• Quart de Poblet
• Capellans
• Porta
• Sant Josep artesà

[edita] Historia

D'origen romà com ho demostra el seu primer topònim: Quartum i les deixalles de l'aqüeducte dels Arquets. En l'Edat Mitjana el Cid va lliurar-hi una batalla que en du el nom de la ciutat i apareix en el Cantar del Mio Cid.

En 1244, Jaume I fa donació del castell i la vila de Quart, juntament amb l'alqueria de Ladea, a Sanxo Vicente. En 1279 Pere III concedí a Berenguer de Conques, membre de l'hospital del monestir de Sant Vicent, de València, el lloc i el castell. El 1282 el rei concedeix les rendes d'aquest lloc a l'abat de Sant Victorià. El 1285 el castell de Quart passa a Pere de Reig i finalment el 1287 el castell i el lloc de Quart quedaren adscrits al monestir de Poblet i a l'hospital del monestir de Sant Vicent fins la desamortització de Mendizábal, el 1835. El 1295, Jaume II confirma la donació feta al monestir de Poblet. En 1358 Pere IV donà franquícia als pobladors de Quart de pagar lleuda, peatge i d'altres imposts del Regne de València.

En un principi estava habitada per musulmans, però el 1334 l'abat de Poblet atorga carta pobla a 52 famílies catalanes i aragoneses en règim d'emfiteusi però reservant-se el domini de les vinyes del secà i els monopolis del forn, del molí, dels banys, de la carnisseria i de l'almàssera.

En les Corts valencianes del 1645 l 'església parroquial, dedicada a la Puríssima Concepció i reedificada en el segle XVIII, demana la franquícia de dret d'amortització de mil lliures. En 1773 Aldaia va guanyar el plet que va obligar a la partició del terme. El 27 de juny del 1808 s'hi va lliurar la batalla de Sant Onofre (junt a l'ermita que porta el seu nom) que va marcar una important fita en la guerra de la Independència; a les primeries del segle XIX produïa blat, oli, garrofes, vi, fesols, cànem, seda, fruites i hortalisses; comptava tanmateix amb tres fàbriques de teixa i rajola, i amb tres molins fariners; la transformació més radical del municipi tingué lloc en el segle XX, d'una banda les actuacions del Pla Sud que es va iniciar arran de les tràgiques riuades de 1957 i que havia de desviar el llit del Túria per a evitar noves inundacions a la capital i a la resta de la comarca; d'altra banda la instal·lació d'un dels primers i més importants polígons industrials de la comarca va atraure-hi un allau d'immigrants provinents d'Andalusia, Aragó, Múrcia i Castella-La Manxa, la qual cosa propicià un creixement urbà i demogràfic espectacular.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de Quart de Poblet
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2007
1.814	2.263	2.644	3.152	3.993	5.408	10.571	20.529	27.409	27.404	27.112	25.739	25.430	25.340

[edita] Economia

L'economia es basa, com a la resta de les ciutats del cinturó industrial de València, en la construcció, la indústria i els serveis, deixant per a l'agricultura un lloc gairebé testimonial.

[edita] Administració i política

Resultats electorals de Quart de Poblet, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Socialista del País Valencià	Carmen Martínez Ramírez	7.011	12
	Partit Popular	Mª Amparo Mora Castellá	4.984	8
	Compromís PV: EUPV, BNV, Verds, IR	Ismael Valiente Marco	1.129	1
	Altres		607	-
	En blanc		148	-
Total		13.969		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Ramón Segarra Asensio	PSPV
1983-1987	Ramón Segarra Asensio	PSPV
1987-1991	Ramón Segarra Asensio	PSPV
1991-1995	Ramón Segarra Asensio	PSPV
1995-1999	Ramón Segarra Asensio	PSPV
1999-2003	Carmen Martínez Ramírez	PSPV
2003-2007	Carmen Martínez Ramírez	PSPV
2007-2011	Carmen Martínez Ramírez	PSPV

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de la Puríssima. Construïda al segle XIV, va ser remodelada a finals del segle XVII i principis del XVIII. La façana principal és d'estil clàssic sobri, amb portada adintelada flanquejada per dues columnes de capitell jònic. El campanar és una robusta torre de planta quadrada. La decoració interior del temple és barroca. El Retaule de l'Altar Major també és barroc. La Capella de la Comunió és de construcció posterior, estil neoclàssic, obra de l'arquitecte Vicente Gascó.

• Ermita de Sant Onofre. Els orígens d'esta ermita es remunten a 1321. En aquell moment es tractava d'un eremitori d'estructura molt senzilla, l'aspecte del qual va canviar substancialment amb les intervencions realitzades després de l'ampliació de l'edifici original el 1547. Va ser restaurada recentment. El 23 d'octubre de 2003, l'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco va presidir la cerimònia de dedicació i consagració de l'ermita, que acull la parròquia de la Mare Santíssima de la Llum des del 13 de juliol de 1971.

[edita] Monuments civils

• Cisterna medieval. Quart de Poblet conserva una de les poques cisternes medievals que encara es poden visitar a València. La Cisterna, datada al segle VII, va ser declarada Bé d'Interés Cultural i inscrita en l'Inventari General de Jaciments Arqueològics de la Comunitat Valenciana. Actualment és utilitzada com a sala d'exposicions. Segons els testimonis històrics, la Cisterna s'omplia amb l'aigua que li arribava des del Túria, a través de la sèquia de Quart, una vegada a l'any. Açò bastava per a abastir a la població durant dotze mesos. S’omplia en la nit de lluna vella del mes de gener. Com eren necessàries de 10 a 20 hores per a realitzar l'operació, aquesta es perllongava durant dues nits, des de les onze fins a les quatre de la matinada.

• Auditori Molí de Vila. El 6 de desembre de 1997, Dia de la Constitució, va ser inaugurat aquest auditori, que conserva l'estructura de la casa de Salvador Vila Bellver. És el segon més important de la comarca, compta amb una capacitat de 470 places i disposa de tres plantes amb 1.822,20 metres quadrats de superfície construïts. Pel seu escenari han passat grans noms de la música, la dansa, el teatre i el cine del país. Paral·lelament, funciona com a espai cultural a disposició de nombroses entitats del municipi. En el vestíbul de l'Auditori s'han instal·lat les pintures murals de José Estruch (1835-1907) recuperades de l'antic xalet Vila Carmen.

• El Casino. És una construcció de principis del segle XX amb una terrassa encerclada per una bella reixa. La gran sala del café té una socolada d'estil modernista amb escenes al·legòriques a l'agricultura, a la indústria i a les belles arts. El Casino compta amb un teatre de 325 butaques.

[edita] Llocs d'interés

El riu Túria ha sigut una peça clau en la vida i la història de Quart de Poblet. Punt de reunió en dates tan assenyalades com Pasqua i l'estiu, els abocaments incontrolats van deteriorar la qualitat de les seues aigües i les seues riberes fins al punt de perdre la seua condició de lloc d'oci i esplai. Des de l'any 2000, l'Ajuntament té en marxa un procés de regeneració que ha permés recuperar més de 30.000 metres quadrats de ribera. Passejar, i inclús pescar, pel riu torna a ser possible.

[edita] Cultura

• Agrupació Musical l'Amistat de Quart de Poblet. Aquesta societat musical dóna suport a una Banda de Música, Escola d'Educands, grups de càmera etc,i la seua trajectòria està plena de grans èxits destacant els premis obtinguts en Kerkrade.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni Abad. Se celebra el 17 de gener.
• Falles. Al març.
• Mare de Déu de la Llum. Se celebra l'1 de juny.
• Sant Onofre. Té lloc el 10 de juny.
• Festes Majors. Celebra les seves festes patronals durant els cinc dies següents al primer divendres de setembre.

[edita] Fills il·lustres

• Alberto Arnal, "Xiquet de Quart" (Serra 1913 - † Quart de Poblet 1966) va ser un pilotari d'Escala i corda.
• Josep Antoni Villaescusa i Martín (Quart de Poblet, 1957 - Alzira, † 1984), militant independentista català, i membre de Terra Lliure.
• Laura Gallego García (Quart de Poblet, 1977) és una escritora de literatura juvenil.

[edita] Vegeu també

• Agrupació Musical l'Amistat de Quart de Poblet
• Porta de Quart
• Mancomunitat Intermunicipal Barri del Crist

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Quart de Poblet
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Horta Oest
Alaquàs | Aldaia | Manises | Mislata | Paterna | Picanya | Quart de Poblet | Torrent | Xirivella