Xiva (Foia de Bunyol)

De Viquipèdia

Xiva, per uns pocs coneguda com Xiva de Bunyol (oficialment, en castellà Chiva). és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Bunyol, Xest, Godelleta i Setaigües (a la mateixa comarca); amb Aldaia i Quart de Poblet (a l'Horta Oest), Xestalgar (Els Serrans), Riba-roja de Túria (Camp de Túria) i Torrent (l'Horta Sud).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Administració 6 Monuments 7 Cultura 8 Festes i celebracions 9 Fills il·lustres 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

L'enorme terme municipal, el més extensa de la comarca, està solcat pels barrancs de Xiva, Ballesteros, la Cueva Morica, Sechara i la Hoz. Hi ha les fonts de Marjana, Enebro, Umbría, Els Conills i Vista Alegre. La serra de Xiva, finalment, depara paratges com ara La Alhóndiga, La Umbría i El Enebro.

[edita] Història

En el terme de Xiva s'han trobat restes de l'Edat dels Metalls, de l'època ibèrica i de la romana. Conquerida cap el 1246 o 1247 als musulmans per Jaume I, hi va prevaler gran part de la població musulmana i canvià constantment de mans senyorials als segles següents. Quan el 1519 esclata el moviment de les Germanies, encetat per sectors artesans i burgesos del litoral, aquesta població s'hi confrontarà, ja que els aixecats exigeixen el bateig dels musulmans. L'expulsió d'aquests elements moriscos el 1609 originà un despoblament quasi total del terme, que la carta pobla oferida per Gaston de Moncada, virrei d'Aragó i senyor aleshores de la baronia de Xiva, no va resoldre de manera total. Cavaries, cap el 1797, constata una important recuperació demogràfica lligada principalment al desenvolupament de l'agricultura tant de secà com de regadiu. El rebuig de les exigències senyorials contribuïx a explicar el recolzament a l'arxiduc Carles en la Guerra de Successió, a primeries del segle XVIII, i l'afany d'incorporació a la Corona en les dècades següents.

En el segle XIX, juntament a l'existència d'alguns carlins, lligats a la defensa de l'Antic Règim, és major en Xiva la presència de liberals, interessats en una sèrie de canvis profunds de signe burgès, que formen milícies per combatre Cabrera i d'altres generals carlins que actuen a la zona. La informació de Madoz cap el 1845-1850 revela algun desenvolupament industrial relacionat amb les activitats agràries, si bé es l'arribada posterior del ferrocarril i l'expansió de la vid el que portarà a una major vigorització econòmica.

En el segle XX es desenvolupa de manera important el moviment obrer, com ho demostra la repercussió que hi tingueren la vaga anarquista del 1911 i la de la crisi del 1917, així com els bons resultats electorals del PSOE el 1919 i l'experiència col·lectivitzadora anarquista durant la guerra civil. El període posterior del franquisme significarà un tancament per al moviment obrer i una insistència major en les fórmules cooperativistes. Durant tot aquest segle, s'assisteix en Xiva a una major intensificació dels conreus, major desenvolupament industrial i creixement demogràfic important.

[edita] Demografia

Durant el segle XX, la seua demografia ha sofert lleugeres oscil·lacions, si bé amb un balanç final positiu. Així, dels 4.975 habitants que tenia en 1900, passà a 11.386 en 2005.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
7.424	7.592	8.157	8.794	9.060	9.721	10.483	11.386	12.398	12.890

[edita] Economia

Xiva, per la seua proximitat a València i les seues bones comunicacions s'ha convertit en una ciutat de segona i , fins i tot, primera residència per als valencians de la capital la qual cosa fa que en la seua economia pese cada vegada més el sector serveis. La indústria també hi és una important font d'ingressos. L'agricultura, cada vegada menys, però amb bons vins i oli d'oliva, i la construcció complementen l'apartat econòmic del poble.

[edita] Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983
1983-1987	Miguel Esteve	PSPV
1987-1991	Miguel Esteve	PSPV
1991-1995	Miguel Esteve	PSPV
1995-1999	Joaquin Salvo	PP
1999-2003	Joaquin Salvo	PP
2003-2007	<div class="hiddenStructureJosé Luís Yebra José María Haro Gil">José Luís Yebra José María Haro Gil	<div class="hiddenStructurePSPV PP">PSPV PP
2007-2011	José María Haro Gil	PP

[edita] Monuments

• Església de Sant Joan Baptista. 1775. Amb pintures de Josep Vergara (1726-1799).
• Santuari de la Verge del Castell.
• El Castell. Ruïnes romanes i àrabs. Molt deteriorat en les guerres carlistes, es troba en estat d'abandonament.
• La Torreta de Xiva. Àrab. Segle XI. Adossada a vivendes modernes i en penós estat. S'estudia la possibilitat de restaurar-la i habilitar-la com a museu etnogràfic.

[edita] Cultura

La Societat Musical l'Artística de Chiva és una banda sinfònica d'uns 90-100 músics. Fundada en l'any 1850, aquesta banda ha sigut bressol d'eminències musicals com Luis Antonio García Navarro. En els últims assoliments de la societat musical cap destacar el primer premi en el XXXV Certamen Internacional Vila d'Altea, a la batuta de Francisco Carrascosa Miguel. La societat també alberga a l'Escola d'Educands L.A.García Navarro i a la coral polifónica Verge Del Castell. En l'any 2007. va ser inagurada la casa de la música, lloc on tenen cabuda l'escola d'educands i els llocs d'assaig i concert de la banda sinfònica i la coral polifónica.

[edita] Festes i celebracions

• Verge del Castell. També conegudes com les festes de setembre, se celebren en honor a la Verge del Castell, patrona de Xiva. La celebració d'aquestes festes té lloc aproximadament durant les dues primeres setmanes de setembre.

• El torico de Xiva. Se celebren a partir de la segona quinzena d'agost. Durant diversos dies, milers de persones es tiren als carrers i gaudeixen de la festa més popular de la localitat.

• Setmana Santa i Diumenge de Resurrecció, comença el divendres anterior al divendres sant amb la processó de la verge dels Dolors, el diumenge de Rams se celebra una breu romeria des del carrer Sant Isidre fins a l'Església, el Dijous se celebra la processó del silenci, en la qual es puja una creu a l'ermita de la verge on aquesta es troba amb la mateixa, el divendres se celebra la processó del sant soterrament, el dissabte després de la vigília pascual es realitza la processó de les torxes, i per a culminar els actes religiosos, el diumenge comença el dia amb "despertà", missa, trobada de la verge i el ressuscitat en el passeig d'Argentina, posterior a això processó, festa de la flor i "mascletà", aquest dia és conegut popularment com la "mañanica de Pascua", a la tarda la gent en quadrilles surt a menjar la mona de pasqua, i mes tard acudir a la fira, situada enfront de l'escola d'adults antic escorxador.

[edita] Fills il·lustres

• Manuel Corachan i Garcia (Xiva, 1881 - †Barcelona 1942) Cirurgià valencià.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xiva (Foia de Bunyol)

• Ajuntament de Xiva
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Foia de Bunyol
Alboraig | Bunyol | Dosaigües | Godelleta | Iàtova | Macastre | Setaigües | Xest | Xiva