Xiva (Foia de Bunyol)

De Viquip??dia

Localitzaci??

Estat
??? CCAA
??? Prov??ncia
??? Comarca
??? Mancomunitat
??? Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Prov??ncia de Val??ncia
Foia de Bunyol
Manc. Foia de Bunyol-Xiva
Requena

Gentilici Xiv??, xivana

Predom. ling.

Castell??

Superf??cie 178,70 km??

Altitud 240 m

Poblaci?? (2007)
??? Densitat 12.890 hab.
72,13 hab/km??

Coordenades 39?? 28??? 25??? N 0?? 43??? 06??? OCoordenades: 39?? 28??? 25??? N 0?? 43??? 06??? O

Dist??ncies 30 km de Val??ncia

Sistema pol??tic
Nuclis
Ajuntament
??? Alcalde: 1
11 PP, 4 PSPV-PSOE, 1 EUPV i 1 PCU
Jos?? M. Haro Gil (PP)

Codi postal 46370

Festes majors Primera quinzena de setembre

Patr??/Patrons Verge del Castell

Fira tradicional El Torico
Segona quinzena d'agost

Web

http://www.chiva.es/

Xiva, per uns pocs coneguda com Xiva de Bunyol (oficialment, en castell?? Chiva). ??s un municipi valenci?? que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Bunyol, Xest, Godelleta i Setaig??es (a la mateixa comarca); amb Aldaia i Quart de Poblet (a l'Horta Oest), Xestalgar (Els Serrans), Riba-roja de T??ria (Camp de T??ria) i Torrent (l'Horta Sud).

[edita] Geografia

L'enorme terme municipal, el m??s extensa de la comarca, est?? solcat pels barrancs de Xiva, Ballesteros, la Cueva Morica, Sechara i la Hoz. Hi ha les fonts de Marjana, Enebro, Umbr??a, Els Conills i Vista Alegre. La serra de Xiva, finalment, depara paratges com ara La Alh??ndiga, La Umbr??a i El Enebro.

[edita] Hist??ria

En el terme de Xiva s'han trobat restes de l'Edat dels Metalls, de l'??poca ib??rica i de la romana. Conquerida cap el 1246 o 1247 als musulmans per Jaume I, hi va prevaler gran part de la poblaci?? musulmana i canvi?? constantment de mans senyorials als segles seg??ents. Quan el 1519 esclata el moviment de les Germanies, encetat per sectors artesans i burgesos del litoral, aquesta poblaci?? s'hi confrontar??, ja que els aixecats exigeixen el bateig dels musulmans. L'expulsi?? d'aquests elements moriscos el 1609 origin?? un despoblament quasi total del terme, que la carta pobla oferida per Gaston de Moncada, virrei d'Arag?? i senyor aleshores de la baronia de Xiva, no va resoldre de manera total. Cavaries, cap el 1797, constata una important recuperaci?? demogr??fica lligada principalment al desenvolupament de l'agricultura tant de sec?? com de regadiu. El rebuig de les exig??ncies senyorials contribu??x a explicar el recolzament a l'arxiduc Carles en la Guerra de Successi??, a primeries del segle XVIII, i l'afany d'incorporaci?? a la Corona en les d??cades seg??ents.

En el segle XIX, juntament a l'exist??ncia d'alguns carlins, lligats a la defensa de l'Antic R??gim, ??s major en Xiva la pres??ncia de liberals, interessats en una s??rie de canvis profunds de signe burg??s, que formen mil??cies per combatre Cabrera i d'altres generals carlins que actuen a la zona. La informaci?? de Madoz cap el 1845-1850 revela algun desenvolupament industrial relacionat amb les activitats agr??ries, si b?? es l'arribada posterior del ferrocarril i l'expansi?? de la vid el que portar?? a una major vigoritzaci?? econ??mica.

En el segle XX es desenvolupa de manera important el moviment obrer, com ho demostra la repercussi?? que hi tingueren la vaga anarquista del 1911 i la de la crisi del 1917, aix?? com els bons resultats electorals del PSOE el 1919 i l'experi??ncia col??lectivitzadora anarquista durant la guerra civil. El per??ode posterior del franquisme significar?? un tancament per al moviment obrer i una insist??ncia major en les f??rmules cooperativistes. Durant tot aquest segle, s'assisteix en Xiva a una major intensificaci?? dels conreus, major desenvolupament industrial i creixement demogr??fic important.

[edita] Demografia

Durant el segle XX, la seua demografia ha sofert lleugeres oscil??lacions, si b?? amb un balan?? final positiu. Aix??, dels 4.975 habitants que tenia en 1900, pass?? a 11.386 en 2005.

Evoluci?? demogr??fica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
7.424	7.592	8.157	8.794	9.060	9.721	10.483	11.386	12.398	12.890

[edita] Economia

Xiva, per la seua proximitat a Val??ncia i les seues bones comunicacions s'ha convertit en una ciutat de segona i , fins i tot, primera resid??ncia per als valencians de la capital la qual cosa fa que en la seua economia pese cada vegada m??s el sector serveis. La ind??stria tamb?? hi ??s una important font d'ingressos. L'agricultura, cada vegada menys, per?? amb bons vins i oli d'oliva, i la construcci?? complementen l'apartat econ??mic del poble.

[edita] Administraci??

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia
Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983
1983-1987	Miguel Esteve	PSPV
1987-1991	Miguel Esteve	PSPV
1991-1995	Miguel Esteve	PSPV
1995-1999	Joaquin Salvo	PP
1999-2003	Joaquin Salvo	PP
2003-2007	<div class="hiddenStructureJos?? Lu??s Yebra Jos?? Mar??a Haro Gil">Jos?? Lu??s Yebra Jos?? Mar??a Haro Gil	<div class="hiddenStructurePSPV PP">PSPV PP
2007-2011	Jos?? Mar??a Haro Gil	PP

[edita] Monuments

Esgl??sia de Sant Joan Baptista. 1775. Amb pintures de Josep Vergara (1726-1799).
Santuari de la Verge del Castell.
El Castell. Ru??nes romanes i ??rabs. Molt deteriorat en les guerres carlistes, es troba en estat d'abandonament.
La Torreta de Xiva. ??rab. Segle XI. Adossada a vivendes modernes i en pen??s estat. S'estudia la possibilitat de restaurar-la i habilitar-la com a museu etnogr??fic.

[edita] Cultura

La Societat Musical l'Art??stica de Chiva ??s una banda sinf??nica d'uns 90-100 m??sics. Fundada en l'any 1850, aquesta banda ha sigut bressol d'emin??ncies musicals com Luis Antonio Garc??a Navarro. En els ??ltims assoliments de la societat musical cap destacar el primer premi en el XXXV Certamen Internacional Vila d'Altea, a la batuta de Francisco Carrascosa Miguel. La societat tamb?? alberga a l'Escola d'Educands L.A.Garc??a Navarro i a la coral polif??nica Verge Del Castell. En l'any 2007. va ser inagurada la casa de la m??sica, lloc on tenen cabuda l'escola d'educands i els llocs d'assaig i concert de la banda sinf??nica i la coral polif??nica.

[edita] Festes i celebracions

El torico, festa de "bous al carrer"

Verge del Castell. Tamb?? conegudes com les festes de setembre, se celebren en honor a la Verge del Castell, patrona de Xiva. La celebraci?? d'aquestes festes t?? lloc aproximadament durant les dues primeres setmanes de setembre.

El torico de Xiva. Se celebren a partir de la segona quinzena d'agost. Durant diversos dies, milers de persones es tiren als carrers i gaudeixen de la festa m??s popular de la localitat.

Setmana Santa i Diumenge de Resurrecci??, comen??a el divendres anterior al divendres sant amb la process?? de la verge dels Dolors, el diumenge de Rams se celebra una breu romeria des del carrer Sant Isidre fins a l'Esgl??sia, el Dijous se celebra la process?? del silenci, en la qual es puja una creu a l'ermita de la verge on aquesta es troba amb la mateixa, el divendres se celebra la process?? del sant soterrament, el dissabte despr??s de la vig??lia pascual es realitza la process?? de les torxes, i per a culminar els actes religiosos, el diumenge comen??a el dia amb "despert??", missa, trobada de la verge i el ressuscitat en el passeig d'Argentina, posterior a aix?? process??, festa de la flor i "masclet??", aquest dia ??s conegut popularment com la "ma??anica de Pascua", a la tarda la gent en quadrilles surt a menjar la mona de pasqua, i mes tard acudir a la fira, situada enfront de l'escola d'adults antic escorxador.