Iàtova

De Viquipèdia

Iàtova (oficialment, Yátova en castellà) és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Alboraig, Bunyol, Dosaigües i Macastre (a la mateixa comarca) i amb Cortes de Pallars i amb Requena (a les comarques de la Vall de Cofrents i la Plana d'Utiel respectivament).

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Llocs d'interés 7 Festes i celebracions 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

El poble de Iàtova, situat a la major altitud de la comarca de la Foia de Bunyol, està catalogat com poble d'alta muntanya. Se situa a 420 metres sobre el nivell del mar; per altra banda, és també el poble més interior de la comarca. El nucli s'allotja als peus del Motrotón, una lloma arrodonida que fa d'emblema local.

El riu Juanes que, a més del toll de la Carbonera (on en altres temps va haver un balneari), drena les aigües dels tolls de la cova de las Palomas. A més es gaudeix d'uns paratges naturals com la Serra Martés, Pardenillas, Tabarla, Mijares, embassament de Forata, etc.

[edita] Història

En el cim del Motrotón i en el Pico de los Ajos hi ha jaciments ibers de l'Edat del Bronze; alqueria musulmana, coneguda com Atava, rera la conquesta cristiana fou donada per Jaume I (1208-1276), el 1238, juntament amb Bunyol, Macastre (Amacasta), Alboraig i Montroi, a Roderic de Liçana, qui va cedir-la el 1279 a Hug de Folcaquer, tinent del gran mestre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem; Jaume II (1267-1327) va reincorporar-la a la Corona el 1304 per a donar-la a son fill en 1315; el qual en 1328 va cedir-la al seu fill Jaume, de Teresa d'Entença, juntament amb tota la Foia; va passar a Pere d'Aragó, comte d'Urgell el 1348 i rera la seua derrota de nou a la Corona (1393); confiscada per Ferran I (1380-1416) fou venuda a Berenguer Mercader qui fundaria vincle i herència de la baronia de Bunyol en el seu testament de 1467; posseeix parròquia independent de la de Setaigües des del 1530; el 1609, quan restà despoblada fins la seua repoblació el 1611, seguia sent una aldea de Bunyol nomenada Safoya.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2006	2007
2.173	2.347	2.478	2.046	2.164	2.296	2.174	1.991	2.005	1.997	1.978	1.999	2.083	2.123

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà. Predominen els cultius de garroferes, ametllers i oliveres.

[edita] Monuments

• Església dels Sants Reis. És barroca, originari del segle XVII, si bé sofreix una remodelació en el segle XVIII, aquesta decorada al gust neoclàssic, construïda en l'antiga mesquita, en la qual es conserva la torre del campanar.
• El Pou de la neu. Segle XVII, és un diposit de neu que servia per a conservar els aliments, tècnica ja utilitzada pels musulmans. És un dels pocs edificis d'aquestes característiques que es conserven en un nucli urbà.
• Casc urbà. Pels carrerons del poble podem trobar casones senyorials del segle XIX, l'antic safareig i escorxador rehavilitats en una sala polivalent on s'organitzen actes culturals.

[edita] Llocs d'interés

• Cova de las Palomas. Cascada d'aproximadament 20 metres d'altura i gran bellesa.
• Embassament de Forata.
• Riu Juanes. Neix en el terme municipal, destacant els seus paisatges, la seva flora i la seva fauna, pròpia de la comarca.
• Tabarla. Paratge natural en el riu Magre.
• Vall del riu Mijares. Paisatge fluvial envoltat de masses boscoses.
• El Motrotón. És la muntanya emblemàtica del poble, destaca sobre la resta del paisatge.

[edita] Festes i celebracions

• Sant Antoni Abad. Les festes en el seu honor se celebren a partir del 17 de gener.
• Falles. Tenen lloc el cap de setmana posterior a Sant Josep (19 de març).
• Festes Patronals. El patró del poble és Sant Isidre Llaurador, celebrat el cap de setmana més proper al 15 de maig amb una fira de maquinària agrícola.
• Festes Majors. Se celebren a mitjan agost. Destacant la cavalcada en la qual participen un gran nombre d'habitants del poble, les revetlles, i per descomptat el concurs de "Pisto", en el qual tots es disfressen i ballen fins a l'alba, donant pas a la setmana taurina amb "bous de corda", grans concursos de ramaderies i "bous embolats".

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Iàtova
• Plana web personal de Iàtova
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Foia de Bunyol
Alboraig | Bunyol | Dosaigües | Godelleta | Iàtova | Macastre | Setaigües | Xest | Xiva