Cortes de Pallars

De Viquipèdia

Cortes de Pallars és un municipi de la Vall d'Aiora. A banda del Xúquer reguen l'enorme terme, 235 km 2 , les rambles de La Morera, del Pozo, de Canillas ; de Los Gallegos , del Ral; el barranc d'Otonel, de Bujete i del Hornillo , voltat pel massís del Caroig, la Mola de Cortes, la serra Martés i la de Dos Aigües, presenta mantes paratges on gaudir del senderisme, el barranquisme, la bicicleta o el muntanyisme. La Mola de Cortes també compta amb la major reserva de caça major de l'estat.

Taula de continguts 1 Història i origens 2 Llocs d'interés 3 Gastronomia 4 Festes 5 Altres dades 6 Enllaços externs

[edita] Història i origens

Els indicis més antics de poblament són ibers i s'han trobat en La Pileta, el jaciment de la muralla, el castell de Chiret i a la serra Martés; també hi ha troballes d'època romana, però la fundació és musulmana, la qual població es mantingué després de la conquesta cristiana; fou el centre de la baronia de Pallars, vinculada, prèvia facultat reial, pels Pallars el 1232. Passà successivament als Pascual de la Verònica , als Frígola i als Escrivà.

En 1609 els seus habitants es rebel·laren davant el decret d'expulsió dels moriscos i, juntament, amb els habitants dels pobles dels voltants es van fer forts vora tres-mil moriscs a la Mola de Cortes, sota el comandament de Turigi , que acabà sent executat el 16 de desembre ; després de mesos de durs enfrontaments amb les tropes reials de Felip III, van claudicar en el més de novembre de 1609; el resultat fou la quasi total despoblació del terme; a partir del segle XVIII experimenta un lent creixement demogràfic, a finals del XIX la baronia va anar aconseguint l'escissió del títol en fins a quatre més: la de Cortes, la de Castillo de Chirel, la de Bugete i la de Ruaya, cas probablement únic en la història nobiliària de l'estat espanyol; a partir de 1930 l'emigració dels seus habitants cap a nuclis industrials ha sagnat la demografia local importantment.

[edita] Llocs d'interés

El poble conserva la trama morisca que li donà origen amb els típics carrers i atzucacs estrets i empinats. Paga la pena la visita a algunes de les aldees on es por trobar part del patrimoni local, que detallem tot seguit:

• Església de nostra senyora dels Àngels. En Cortes. Bastida en 1775 en estil barroc. El campanar fou reconstruit en 1893 i restaurat en 2000.
• Ermita de sant Roc. En El Oro. Segle XIX.
• Ermita del Sagrat cor de Jesús. En La Cabezuela . De 1922.
• Castell de Chirel. Segle XV, gòtic. Fou utilitzat en la lluita contra els moriscs. Conserva alguns elements però el seu estat és d'abandó i ruïna.
• Castell de Ruaya. D'òrigen àrab, fou caseriu musulmà. Només es pot observar la base de la seua torrassa.
• Castell de la Pileta. També musulmà. Ocupava un lloc estratègic sobre el riu. Només perviu una paret vertical de la seua torre.
• Castell d'Otonel. En el llogarret homònim.
• Fou caseriu morisc. Només conserva alguns murs.
• Palau del Baró. Barroc, del XVIII. Conserva en la façana l'escut d'armes dels barons de Cortes.
• Antiga Venta de las Galletas . En Venta Gaeta. Ja en el segle XVI era parada de postes. Actualment és vivenda particular.
• Las Eras . Arreu del terme, construccions singulars del segle XVIII utilitzades aleshores en les tasques agrícoles.
• Antiga Cimentera. Es va construir a les primeries del segle passat amb motiu de la instal·lació de la Central Hidroelèctrica.

[edita] Gastronomia

Com a poble de muntanya, ofereix una gastronomia forta condimentada amb els productes de la terra: embotits, tajás de la orza, ajoarriero , coques de sardina i pernil, gaspatxos, mojetes , olla de poble, arròs amb herbes, etc.

[edita] Festes

Les festes patronals són del 15 al 17 d'agost, dedicades a la Nostra Senyora dels Àngels.

[edita] Altres dades

La parla és castellana, el topònim oficial Cortes de Pallás , en 2003 s'hi empadronaren 913 persones i l'ajuntament està governat, després de les municipals d'aqueix mateix any, pel PSPV que té 5 regidors; el PP en té 2.

La població es troba molt dispersa amb diverses aldees repartides pel municipi: Venta Gaeta, Castilblanques, La Cabezuela, Viñuelas, Los Herreros, El Oro, Otonel i Las Viñas.

Hi ha la Central Elèctrica de Cortes-La Muela propietat d'Iberdrola que compta amb una de les més modernes tecnologies d'Europa.

Dels seus fills mereix esment en Pasqual Frígola i Ahís, baró de Cortes (1822-1893), personatge que destacà tant al País Valencià com a l'estat tant a la vida política com la social.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cortes de Pallars

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Vall de Cofrents
Aiora | Cofrents | Cortes de Pallars | Teresa de Cofrents | Xalans | Xarafull | Zarra