Teresa de Cofrents
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Vall de Cofrents | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Vall de Cofrents Requena |
||
| Gentilici | Teresà, teresana | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Superfície | 110,80 km² | ||
| Altitud | 533 m | ||
| Població (2006) • Densitat |
697 hab. 6,29 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 06′ 20″ N 1° 03′ 06″ O | ||
| Distàncies | 119,2 km de València 6 km de Aiora |
||
| Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde: |
1 5 PP i 2 PSPV José Gozálvez Piqueras (PP) |
||
| Codi postal | 46622 |
||
| Web | |||
Teresa de Cofrents és un municipi de la Vall de Cofrents. 113,9 km2 de terme integrats en el massís del Caroig donen lloc a espais naturals com els avencs de Las Quebradas, entre els barrancs de Carboneras i de l'Argongueña, els paratges del riu Reconque, la rambla de Murell, els alts del Caroig, de Tona, Pino Alto i la Pedriza, i les fonts del Bolo, Las Balsillas, del Bosque, de Velilla o de los Batanes.
Taula de continguts |
[edita] Història i origens
El primer vestigi de població, llevat de l'evidència que els ibers hi estigueren, és el castell de Teresa, d'origen romà, però no és fins la dominació musulmana quan es pot parlar d'una veritable població que va pertànyer a les taifes de Xàtiva i de València. Res hem sabut sobre el moment de l'ocupació cristiana però si sabem que el 1319 hom testimonia la propietat de l'infant Sanxo, primogènit del rei Alfons de Castella. Ell 26 de maig del 1364 és entregat al comte de Dénia i Ribagorça, i posteriorment a Alfons d'Aragó, duc de Gandia. Vila important en l'explotació del bestiar llaner, amb important indústria de la llana, com ho testimonia Cavanilles en el segle XVIII; la seua evolució demogràfica des d'aleshores marca un important retrocés, amb una disminució de la població al llarg de tot el segle XX; així, el 1910 reflexa un cens de 2.080 habitants, que el 1920 havia baixat a 1.849, causat aquest descens, per la grip del 1918; a partir de 1960 es produeix un èxode de població devers la zona industrial de València i Barcelona.
[edita] Llocs d'interés
L'església de l'Assumpció, bastida en 1636 sobre la mesquita àrab conté un interessant retaule dedicat a Sant Blai; ha estat restaurada en 1997. No és l'únic monument que hi trobarem, també hi ha:
- Castell de Teresa de Cofrents. Sols resten escasses deixalles.
- Castell de Palaz.
- Ermita de la Santa Creu. De 1760.
- Ermita de Sant Apolinar. Aixecada en 1702, dóna accés al cementeri, de 1816.
[edita] Festes
Les festes patronals cauen entre el segon i tercer cap de setmana d'agost, i estan dedicades a la Verge de l'Assumpció.
[edita] Altres dades
Com a la resta de la comarca, els seus 661 habitants (cens de 2004) parlen castellà. El PP deté la batlia gràcies als cinc regidors que va obtenir en les votades de 2003, en les quals el PSPV només obtingué un.
L'agricultura: bresquilles, pomeres, dacsa, alfals, olivera, ametler, cereals i raïm; i la ramaderia: cabres, ovelles i abelles tiren de l'economia local.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| editar | Municipis de la Vall de Cofrents | |
|---|---|---|
|
Aiora | Cofrents | Cortes de Pallars | Teresa de Cofrents | Xalans | Xarafull | Zarra |
||
