[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Zarra - Viquipèdia

Zarra

De Viquipèdia

Zarra
Escut  de Zarra Bandera  de Zarra
(En detall) (En detall)
Localització

Localització  de Zarra respecte del País Valencià Localització  de Zarra respecte de la Vall de Cofrents


Municipi de la Vall de Cofrents
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Vall de Cofrents
Requena
Gentilici Sarrí, sarrina
Predom. ling. Castellà
Superfície 49,70 km²
Altitud 605 m
Població (2006)
  • Densitat
492 hab.
9,9 hab/km²
Coordenades 39° 05′ 30″ N 1° 04′ 36″ OCoordenades: 39° 05′ 30″ N 1° 04′ 36″ O
Distàncies 130 km de València
6 km de Aiora
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 AEZ, 2 PP i 1 PSPV
Juan José Rubio Navarro (AEZ)
Codi postal 46621

Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents. Un relleu abrupte amb le serres d'Atalayas (982m) i del Puntal (887m) com a fites més elevades i el pas del riu de Zarra configuren el terme, de 49,2 km2.

Taula de continguts

[edita] Història

Hi ha deixalles del Neolític a la cova Valle. També s'esmenten troballes de làpides romanes i musulmanes al terme. Té el seu origen en el castell musulmà que Jaume I va conquerir i va donar a Castella en virtut del tractat d'Almizra, per a passar definitivament al Regne de València el 1281. El senyoriu del lloc van mantindre'l-lo, des de mitjan segle XIV, els ducs de Gandia. Lloc de moriscos de la parròquia de Xarafull; fins el 1535, en què es va separar. Va resultar molt afectat per l'expulsió d'aquests ja que comptava amb 240 focs el 1609; de la qual es va recuperar lentament. En el període 1822-1833 va formar part de l'efímera província de Xàtiva en virtut de la divisió provincial que van fer les Corts de Cadis.

[edita] Llocs d'interés

L'únic edifici digne d'esment és l'església de Santa Anna, del XVIII.

[edita] Altres dades

S'hi parla castellà. En 2005 hi havia un cens de 472 habitants. La batlia la deté el PSPV que en 2003 va traure 5 regidors per tan sols 2 del PP.

Els segles XVIII-XIX tingué indústria manufacturera, i és tradicional la fabricació de forques, bastons i altres instruments de fusta, especialment la de lledoner. La seua economia, però, es basa en l'agricultura tant de regadiu com de secà. També és important la'portació de la ramaderia: ovelles, pollastres i porcs, i la de l'apicultura, més de 200 ruscs. D'indústria no hi ha cap.

[edita] Enllaços externs


editar Municipis de la Vall de Cofrents

Aiora | Cofrents | Cortes de Pallars | Teresa de Cofrents | Xalans | Xarafull | Zarra