Xarafull

De Viquipèdia

Xarafull, en castellà i topónim oficial Jarafuel, és un municipi del Comunitat Valenciana situat a la comarca de la Vall de Cofrents. El seu terme compta amb 107,5 km2 que s'escampen pel sector central de la Vall a la ribera esquerra del riu Cantaban, o de la Hoz, que creua el terme de sud a nord i rep les aigües del barranc d'Espaldilla. El relleu és esquerp i accidentat amb altures que superen els 900 m com , per exemple: el Castillico (1067 m), la mola de Juey (1.066 m), la mola del Puntal de la Cruz (961 m), i Majada Hueca (876 m) i Alcola (886 m) al massís del Caroig. Xarafull és rica en aigües, així hi trobem els pous de la Juana, La Cañada i Jabonero i un bon grapat de fonts de què esmentarem, per citar-ne algunes, les del Ral, del Piojo, del Peral, de la Bocina, de la Carrasca, de la Figuera, de la Marfala, etc.

Taula de continguts 1 Història 2 Llocs d'interés 3 Gastronomia 4 Festes 5 Altres dades 6 Enllaços externs

[edita] Història

Les primeres restes de població són les iberes del Castillico. El castell i la vila són d'origen musulmà, els quals l'anomenaren Al-Sarafa. Fou conquistada per Jaume I i entregad al rei de Castella, en virtut del tractat d'Almizra; el 1281 va retornar al Regne de València. L'infant Sancho tornà el castell a la Corona el 1319. El 1328 detenia el senyoriu l'almirall Bernat Sarrià. El rei Martí l'Humà va donar-la a Alfons Cornell, el seu primer senyor territorial; després passà als ducs de Gandia. A la seua parròquia, que fou l'única de la Vall que va dependre de la diòcesi de València fins 1535, van pertànyer Zarra, Teresa, Xalans i Cofrents, que se segregaren aquell any com a rectories de moriscs. Romangué despoblat després de l'expulsió morisca i el 1646 no passava de 85 cases. En 1854 es va declarar una epidèmia de còlera que es va estendre arreu de les comarques properes. En 1864 una sèrie de temporals de pluja causaren greus destrosses en camps i molins. En 1874 durant les guerres carlistes la partida de Santes assaltà la vila.

[edita] Llocs d'interés

Les restes d'un castell àrab presideixen el poble, de carrers també moros: rosts, torts i estrets que contenen com a edifici més important l'església de santa Caterina, de 1689.

[edita] Gastronomia

La gastronomia local, de marcat caire castellà i pròpia d'aquestes contrades fredes, ens ofereix plats com el calducho, farinetes de matança i gaspatxos. Els dolços més característics són toñas i grullos.

[edita] Festes

Del 24 al 27 de novembre en honor a Santa Catalina i a Sant Coronat.

[edita] Altres dades

A Jarafuel –topònim oficial—es parla un peculiar castellà de transició farcit de catalanismes i aragonesismes propis de les terres fronterisses. En 2005 s'empadronaren 871 persones. El gentilici és jarafuelino/ina. El PP governa amb majoria absoluta de 6 regidors per 1 del PSPV des de les votades de 2003.

L'única indústria és la manufactura de bastons i forques amb lledoner, que exporten a tot l'Estat i, fins i tot, a l'estranger.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xarafull

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de la Vall de Cofrents
Aiora | Cofrents | Cortes de Pallars | Teresa de Cofrents | Xalans | Xarafull | Zarra