Alfals
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «userda». |
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Alfals
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Medicago sativa L. |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
M. sativa subsp. ambigua |
||||||||||||||||||
L'alfals (Medicago sativa), és una planta de la família de les papilionàcies. És una planta herbàcia perenne amb fulles trifoliades, àpexs foliolars dentats, inflorescències blavoses i fruit en llegum enrotllats en hèlix (orbiculars)amb diverses llavors.
L'alfals també rep el nom popular d'userda.
El nom prové d'una paraula àrab que significa el millor aliment
[edita] Conreu
És una planta farratgera pròpia de climes meridionals. La llavor té la forma d'una petita mongeta i fa uns 2 mm de longitud.Com més càlid sigui el clima i més aigua tingui a disposició major serà el rendiment Necessita terres de pH neutre o alcalines. La seva arrel pot atènyer els 4 metres de fondària i el conreu pot romandre fins 12 anys, encara que en conreu intensiu s'alça després de 3 o 4 anys. Es pot conrear en secans amb bons rendiments a partir dels 600 litres de pluja anual però és en els regadius on arriba al màxim potencial productiu. És intensament adobada fins i tot amb nitrogen malgrat que queda inoculada normalment amb bacteris de Rhyzobium. Les malalties més comunes son l'insecte conegut com "cuca" i el pansiment bacterial.
N'hi ha moltes varietats però usualment es conreen els ecòtips "Aragó" i "Empordà" En climes prou càlids pot arribar a tenir uns set dalls efectuats des de finals de març a principi de novembre.
En la conca del Segre i les comarques del Gironès i la Selva és on hi ha més extensions d'alfals.
Actualment és un farratge molt conreat a tot el món (Europa i Estats Units principalment), en climes d'estiu poc càlid com Anglaterra i altres països del nord el substitueix el conreu del trèvol.
[edita] Usos
Darrerament per influència dels nous corrents en dietètica també es fan servir les llavors germinades en l'alimentació humana però el seu ús primordial és farratgera ja sia en estat verd o com a fenc, ensitjada o també deshidratada.
La deshidratació de l'alfals pot ser feta de forma natural (assecat al sol i després mòlta) o artificial en instal·lacions dotades d'un túnel d'assecatge alimentat per energia elèctrica o de combustibles fòssils. Després de la deshidratació es pot comercialitzar en bales o en grànuls.
La deshidratació d'alfals i de determinats altres farratges rep ajudes de la Unió Europea amb l'objectiu de limitar la dependència de la soja de fora de la Comunitat Europea.
