[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Dacsa - Viquipèdia

Dacsa

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Dacsa

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Liliopsida
Ordre: Poales
Família: Poaceae
Gènere: Zea
Espècie: Z. mays
Nom binomial
Zea mays
L.

La dacsa, blat de moro, moresc o panís de nom científic Zea mays, és una planta de la família de les gramínies que pot aplegar a mesurar sis metres d'alçària, però normalment no arriba als dos metres. Les fulles, més grans i amples que la majoria de les gramínies, envolten la canya. Fa flors masculines en una panícula i femenines en forma de panolla cilíndrica. Grans en cariopsi disposats en files. Cada fila pot variar entre vuit i trenta grans.

La dacsa és originaria d'Amèrica, i va ser la base alimentària de les civilitzacions precolombines de clima tropical o subtropical. El seu antecessor silvestre sembla ser la planta anomenada teosinte.

La variada sinonímia del Zea mays en català es deu a ser-hi un conreu relativament nou a Europa, que al introduir-se va ser-hi assimilat a un altre cereal autòcton que ja presentava la mateixa sinonímia. Aquest cereal, avui desaparegut, era un conreu típic d'al-Andalus que va passar al País Valencià i la Catalunya Nova com a adaça, un préstec de l'àrab, i a la Catalunya Vella, on no es coneixia amb anterioritat a l'expansió feudal, com a blat de moro.

Així, els noms que n'han quedat segons la comarca on es cultiva són: en català blat de les Indies, blat de l'India, blat de moro vermell, blat d´indi, blat d´Indies, blat moresc, cabell de blat de moro vermell, cabell de la panotxa, cabellera, cabellera de blat de moro, cabellera de les espigues del blat de moro, cabellera de les panotxes del blat de moro, cabellera de panotxa, cabell/s de blat de moro, dacsera, espiga, espiga de blat de moro, espigot de blat de moro, fusada, milloc, milloca, milloch, millot, moresc, moriscasses, panizo, panotxa, panís, panís de l'India, perruca, plumero; en mallorquí : blad de las Indias i dacsa; i en valencià: adaza, cabell de dacsa, cabellera de panitza, cabellera de panolla, cabellera de panolla de maíz, cabellera de panís, canaria, dachsa, dacsa, daxa, daza, gallarofa, monyo de paniza, monyo de panoja, monyo de panolla, moresch, panellera, panizo, panolla, panolla de panís, panotxa, panís, pel de dacsa, pel de paniza, pel de panoja, pel de panolla i pelo de panitza. La forma que predomina al DIEC és blat de moro.


[edita] Conreu

És conreu d'estiu i de regadiu en la climatologia mediterrània ja que coincideix les seves màximes necessitats d'aigua amb l'estiu.

Malgrat això és una planta amb un tipus de fotosíntesi anomenat C4 que aprofita millor l'aigua que altres cereals. La sembra es fa quan la temperatura de terra supera els 10 o 12 graus (abans no germinaria). No és exigent en el tipus de sòl però no suporta la salinitat.Cal un mínim de 19 graus de temperatura durant la floració.

varietats de panotxa
varietats de panotxa

En llocs massa frescos per ser conreada pel gra (altitud per sobre de 1200 metres o països d'estiu fresc com Gran Bretanya) s'aprofita la planta sencera per ensitjar-la. En regadiu és el cereal de major rendiment i supera els 10.000 kg/Ha. Això s'explica per la recerca científica intensiva que ha donat llocs a híbrids d'alta producció i darrerament a plantes modificades geneticament.

Es base de l'alimentació animal junt amb la soja i de tots dos productes el principal proveïdor són els Estats Units on tenen un clima tan adient (Corn Belt) que no necessiten regadiu, també l'Argentina i el Brasil són grans exportadors.

El conreu de la varietat blat de moro dolç es pot considerar com una hortalissa

Conreat ancestralment a la Vall Sagrada dels Inques, en l'antic Perú, la dacsa era un dels quatre conreus més avançats de l'Imperi inca. Va ser descobert per als europeus el 1492 durant l'expedició de Cristòfor Colom a Amèrica.

De la dacsa se'n poden fer una gran quantitat de derivats industrials, oli, glucosa, midó, etc.

També se'n poden fer crispetes.

[edita] Vegeu També

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en
els projectes germans de Wikimedia:
Commons
[{{localurl:Commons:{{{Commons}}}|uselang=ca}} Commons].
Commons
Commons.
Viccionari
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
Viquidites
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
Viquiespècies
Viquiespècies.
Viquillibres
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
Viquitexts
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
Viquiversitat
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].