Sardina

De Viquip??dia

Sardina

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Animalia
F??lum:	Chordata
Classe:	Actinopterygii
Ordre:	Clupeiformes
Fam??lia:	Clupeidae
G??nere:	Sardina
Esp??cie:	S. pilchardus

Nom binomial

Sardina pilchardus
Walbaum, 1792

Una mola de sardines a l'Oce?? Pac??fic.

Una llauna de sardines oberta.

Un plat de sardines.

Sardines a la brasa.

La sardina (Sardina pilchardus) ??s un peix de l'ordre dels clupe??formes, de la fam??lia dels cupl??ids, de color blav??s, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.

??s una esp??cie d'una extraordin??ria import??ncia comercial i tan abundant a la Mediterr??nia que va donar el seu nom a Sardenya (denominaci?? del llat?? sardinae).

[edita] Descripci??

Cos fusiforme m??s o menys comprimit.

Ulls grans amb parpelles adiposes.

Boca en posici?? s??pera, que arriba no m??s enll?? de la meitat anterior de l'ull, prove??da de petites dents.

Opercle estirat.

Escates de grans cicloides que cauen amb facilitat.

Una sola aleta dorsal en posici?? mitjana situada sobre les pelvianes que s??n relativament petites. Aleta anal allargada i caudal forcada, radis de les aletes tous. El ventre presenta una carena en forma de serra poc marcada. La base de les aletes ??s escamosa, sobretot la de l'aleta caudal.

La coloraci?? del dors ??s blava grisenca, de vegades m??s verdosa; flancs i ventre argentats i brillants.

Presenta unes taques fosques de mida i intensitat decreixent que van des de l'opercle a la cua.

[edita] Costums

??s un peix molt abundant i for??a consumit que forma moles grans. Realitza grans migracions i es troben a prop de la superf??cie o en aig??es m??s fondes per?? no a gran profunditat.

[edita] Dieta

S'alimenten de pl??ncton, que ingereixen per la boca i retenen en les espines dels arcs branquials (??s a dir, s??n peixos filtrants).

[edita] Reproducci??

L'??poca de reproducci?? va de novembre a juny i les femelles ponen fins 700.000 ous.

[edita] M??tode de pesca d'aquest peix

Com d'altres esp??cies semblants, es pesca des de fa molt temps amb fortes llums el??ctriques o d'acetil?? durant les nits sense lluna, sobretot a la primavera, ja que en aquesta ??poca les sardines s'apropen m??s a la costa i ??s quan s??n m??s grosses. La llum atrau els peixos i els desorienta, ja que la confonen amb la lluna. Quan la mola ??s propera a la barca, se l'encercla amb una gran xarxa de teranyina que permet capturar molts exemplars a la vegada.

[edita] ??s gastron??mic

Actualment, es consumeix fresca, conservada en salmorra o enllaunada amb oli o escabetx. En el segle XVIII es conservava en vinagre, oli i sobretot en llard fos, mentre que a l'Edat Mitjana es conservaven en vinagre, en llard o en oli i s'envasaven en grans recipients de gres.

D'altra banda, els romans Columel??la i Juvenal aconsellaven menjar-les totalment podrides.

El 1822 un confiter de Nantes, Joseph Moulin, va tindre la idea d'esterilitzar les sardines segons el m??tode de Nicol??s Appert (l'inventor de les conserves), emprant les llaunes inventades pels holandesos i els anglesos: va n??ixer aix?? la primera ind??stria conservera de peix, les sardines en llauna. La conserva en oli es va comen??ar a fer pels voltants de 1884 per un jutge de la localitat francesa de Lorient.

Avui dia les sardines en llauna no es fregeixen en oli, sin?? que se salen lleugerament per endurir-les, es renten en aigua corrent, es posen en salmorra durant una mitja hora per blanquejar-les i matar els bacteris, es ruixen i s'assequen amb aire calent, llavors es couen en un forn d'on surten en files i cauen en una cadena de llaunes que s'omplen d'oli a 90??. Les llaunes es tanquen i s'esterilitzen.

[edita] Bibliografia

Llorente, Gustavo i Lope, S??lvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. P??rtic, col??lecci?? Con??ixer la natura, n??m. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, planes 70-72.