Porta de Quart
De Viquip??dia
La Porta de Quart o Torres de Quart (o tamb?? "portal" o "portes") ??s un portal que formava part de la muralla medieval que envoltava la Ciutat Vella de Val??ncia, per tal de defensar-la. Estan situades a l'encreuament del carrer de Guillem de Castro amb el carrer de Quart.
La Porta de Quart deu el seu nom al fet que es troba en el cam?? que des del centre de la ciutat (pla??a de La Mare de D??u, on hi ha la Catedral de Val??ncia) va cap a Quart de Poblet. Aquesta porta era l'acc??s ponent?? a la ciutat, el que provenia de l'oest i Castella. Despr??s de ser enderrocada la murada durant la segona meitat del XIX, la porta o portal de Quart qued?? exempta, i pass?? a ser coneguda com les torres de Quart, que ??s el nom m??s emprat hui dia per designar-la.
[edita] Hist??ria
La Porta de Quart fou constru??da entre 1441 i 1460 per l'arquitecte Pere Bonfill, juntament amb Tom??s Oller, Francesc Baldomar, Jaume P??rez i Pere Compte. Aquesta porta, oberta cap a ponent, feia part de la muralla del segle XIV de Val??ncia, junt amb les Torres de Serrans, obertes cap al nord, i moltes altres portes que, a difer??ncia de les dues esmentades en primer lloc, van ser assolades durant la segona meitat del segle XIX, amb l'objectiu d'evitar l'encorsetament de la ciutat i facilitar-ne el creixement.
A partir del 1626 i fins al segle XVIII es va allotjar al seu interior la pres?? de dones. Fins al 1874, moment en qu?? la murada fou enderrocada, havien rebut tamb?? el nom de porta de la Cal?? perqu?? la cal?? amb qu?? s'emblanquinaven les cases de Val??ncia hi entrava per aquest acc??s.
La porta serv?? per defendre la ciutat en diversos episodis b??l??lics, com ara la Guerra de Successi??, la Guerra del Franc??s i les revolucions cantonals. Sobre els seus grossos murs encara es poden observar les empremtes dels impactes provocats per les canonades durant les diverses guerres i revolucions.
En 1931 van ser declarades monument historicoart??stic i s??n esmentades en la llei 16/1985 sobre el Patrimoni Hist??ric Espanyol.
Durant el 2007 han estat restaurades, despr??s de d??cades en qu?? s'havien ennegrit a causa del'incessant tr??fic que circula pel carrer de Guillem de Castro.
[edita] Arquitectura
|
|
El seu estil arquitect??nic ??s g??tic tard?? militar, que s'inspira i imita la porta o arc de triomf del Castell Nou o Maschio Angioino de N??pols, dissenyat pel mallorqu?? Guillem Sagrera i on van intervenir altres mestres de la Corona d'Arag?? quan N??pols va ser conquerida per les tropes d'Alfons el Magn??nim.
A difer??ncia de les hexagonals Torres de Serrans, les de Quart presenten una planta cil??ndrica cap a l'exterior de la ciutat. El cos de la porta est?? reblit de ma??oneria de cal?? i c??dols pel sistema d'encaixonades, amb carreus als cantons, els arcs i el cos superior.
|
|
Presenten escassa decoraci??. Destaca a la part baixa una motlura que remata cap al s??l en paret vertical en forma de tal??s inclinat, i a la part superior els merlets que coronen les dues torres, l'acc??s a les quals es fa per sengles escales de caragol plenes de virtuosisme. Entre les dues torres hi ha, a la part de dalt, un balc?? corregut emmerletat, i a la part inferior, la porta pr??piament dita, amb arc de mig punt de carreus, deteriorat per les canonades, a sobre del qual apareixen diversos escuts de la ciutat i el regne i dos forats verticals pels quals hom atacava amb fletxes els qui volien tirar la porta avall.
Pel que fa a la part que mira cap a l'interior de la ciutat, igual que a la Porta de Serrans, en la torre de l'esquerra hi ha una magn??fica escala d'acc??s als cossos de dalt, que ac?? es mostren a gola oberta, ??s a dir, sense cobrir, amb estances obertes coronades amb voltes g??tiques de creueria. Per tant, la finalitat defensiva de les torres nom??s s'aplicava a l'exterior, mentre que l'interior es deixava sense protegir, a petici?? dels jurats, per tal que la fortalesa no poguera ser utilitzada per les forces militars en contra de la pr??pia ciutat.
|
|
La disposici?? de les torres respecte a l'antiga muralla ??s lleugerament obl??cua per a adaptar-se al tra??at del carrer de Quart que no obstaculitza perpendicular a la muralla sin?? en diagonal.
L'estil de les Torres de Quart, g??tic tard??, es repeteix en diverses ciutats italianes com ara G??nova.
