Xirivella

De Viquipèdia

Xirivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest.

Limita amb Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet, Mislata, Picanya i la ciutat de València.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Política i administració 6 Monuments 7 Festes i celebracions 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Xirivella se situa en l'Horta de València, a l'oest de la capital. El clima és mediterrani.

La seva situació en el Pla de Quart li confereix un relleu pla i molt apte per a l'agricultura. Originàriament el riu Túria no banyava el seu terme municipal i la seva horta era banyada per la sèquia de Faitanar, la qúal contínua en funcionament. Després de la riuada de 1957, es va modificar la llera del riu Túria i es va construir la nova llera mitjançant el projecte "Pla Sud". A partir de llavors, Xirivella va veure dividit el seu territori en dues parts: una pegada a València ciutat, a l'est, i el gruix del terme municipal, a l'oest.

[edita] Nuclis

• Xirivella
• Barri de la Llum

[edita] Història

Els romans fundaren i batejaren el lloc almb el nom de Silvella “petit bosc” encara es conserven romanalles al Mas del Castell i unes bases de columna al poliesportiu, i, fins no fa tant de temps, hi havia calçada i canalitzacions que desaparegueren sota el polígon industrial.

Dels moros hi ha, a banda de la sèquia de Xirivella, l'arc de mig punt de la Closa. L'ocupació cristiana arribà el 1238 en la persona del lloctinent de Jaume I, Hug de Fullaquer, comanador d'Alcanyís i vicemestre de l'orde de Calatrava que va prendre possessió del senyoriu per cessió reial. Els colons pagaven als de Calatrava l'arrendament i els delmes. Al llibre de Repartiment se la cita repetidament al llarg de 1238. El 16 d'agost de 1238, Jaume II va autoritzar la pignoració que per onze anys feien els de l'ordre a favor de Pere de Boïl i Castellar i la seua muller, Caterina Diez; aquesta pignoració fou renovant-se tàcitament fins que el papa Climent va donar definitívament el senyoriu als Boïl. Durant el segle XIV, va residir-hi, amb la seua dona, Valençona Castell, Ramon Muntaner, on va començar a escriure “La Crònica” obra senyera de l'autor i de les lletres medievals.

En les Germanies alguns llauradors del poble s'uniren als agermanats. L'any 1609, després de l'expulsió dels moriscs, el lloc romangué despoblat i hagué de tornar a repoblar-se amb gents vingudes de diferents llocs mitjançant carta pobla de 17 de juliol de 1611. En 1811 passa a senyoriu del marquès de Llanera i en 1814 al del de Dos Aigües fins l'abolició dels senyorius aqueix mateix segle. En 1812 a punt estigué de caure presoner a Xirivella el mariscal francès Suchet (1770-1826) en la seua ocupació de la vila. Durant la guerra hi tingué lloc una insurrecció cantonalista.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica de Xirivella
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007
1.374	1.325	1.429	1.655	1.727	2.413	2.981	4.707	9.250	20.063	24.124	26.103	26.053	30.123	30.212

[edita] Economia

La conurbació amb València dona una economia basada, com la de la gran urbs, en la indústria i els serveis que atrauen una forta immigració. Malgrat tot encara s'hi cultiven creïlles, dacsa, cebes i cítrics.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Xirivella, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers
	Partit Socialista del País Valencià	José Carmelo Soriano Martínez	6.155	10
	Partit Popular	Enrique Ortí Ferre	6.033	9
	Esquerra Unida del País Valencià	Joan Antoni Pérez i Domènech	1.429	2
	Altres		720	-
	En blanc		145	-
Total		14.562		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Jose Vicente Català Pastor	PSPV
1983-1987
1987-1991
1991-1995	Josep Antoni Santamaria	PSPV
1995-1999	Josep Antoni Santamaria	PSPV
1999-2003	Josep Antoni Santamaria	PSPV
2003-2007	José Carmelo Soriano Martínez	PSPV
2007-2011	José Carmelo Soriano Martínez	PSPV

[edita] Monuments

• Casa del Dau (altres en diuen de Déu), on es pagaven els arrendaments a l'orde de Calatrava.
• Ermita de la Salut.
• Església de la Mare de Déu de la Salut.
• Església de Sant Francesc de Paula.
• Església de Sant Ramon Nonat.
• Església de Sant Vicent Ferrer.

[edita] Festes i celebracions

• Falles. Igual que a València i altres localitats valencianes properes, celebra la festa de les Falles entre els dies 15 i 19 de març.
• Sant Vicent Ferrer.
• Festes Majors. Celebra les seves festes patronals en la primera quinzena de setembre a la Verge de la Salut i al Crist de la Llum. La nit del dia 7 de setembre se celebra la "Nit de les figues" on la gent sopa i gaudeix de la festa en el carrer tota nit.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Xirivella
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis de l'Horta Oest
Alaquàs | Aldaia | Manises | Mislata | Paterna | Picanya | Quart de Poblet | Torrent | Xirivella