Benaguasil

De Viquip??dia

Benaguasil ??s un municipi del Pa??s Valenci?? que es troba a la comarca del Camp de T??ria.

Limita amb Ll??ria, Benissan??, la Pobla de Vallbona, Riba-roja de T??ria, Vilamarxant i Pedralba.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Hist??ria 2.1 Romans i musulmans 2.2 ??poca foral 2.3 Segles XVIII i XIX 2.4 Segle XX 3 Demografia 4 Economia 5 Administraci?? 6 Patrimoni cultural 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'inter??s 8 Festes i tradicions 8.1 Les Falles 8.2 Les Festes 8.3 Les tradicions 9 Enlla??os externs

[edita] Geografia

El terme de Benaguasil t?? una forma estreta i allargada, paral??lel per l'esquerra al riu T??ria en direcci?? oest-est.

Al nord del terme hi ha la zona m??s muntanyosa on se situen les tres cotes m??s elevades del seu terme: Montiel (245 m.), els Cabe??os i les Travesses. L'extrem oriental del terme, m??s ampli que l'occidental, est?? ocupat per una gran planura, la Vall Bona, regada artificialment amb una antiga xarxa de s??quies d'origen rom??. Hist??ricament aquesta horta pertanyia tota al terme de Benaguasil del qual es van separar els termes de la Pobla i l'Eliana.

La situaci?? del poble dins la conca del T??ria ha fet que sempre haja estat ben comunicat amb Val??ncia, tant per carretera com per ferrocarril.

[edita] Hist??ria

??s un top??nim procedent de l'??rab: Bani (al)-Wazir que en la documentaci?? posterior (en alfabet llat??) registra diverses variants: Beniguazir, Benaguacil, Beniguasil, etc.

[edita] Romans i musulmans

La vila es va fundar en una data indeterminada, cap al segle XII, per una important fam??lia musulmana, els Banu al-Wazir, sobre les restes d'alguna probable vil??la romana (vil??la Cec??lia). D'aquest primitiu habitatge rom?? ens resten dues l??pides, una al museu arqueol??gic de Val??ncia, on es fa refer??ncia a Caecilia, i una altra l??pida, avui desapareguda, que esmentava a Nigrino, el "quasi emperador" edet??. Els musulmans tamb?? van aprofitar una primitiva xarxa de reg romana, la qual netejaren, modificaren i ampliaren, tot aprofitant el mateix assut i una part de les canalitzacions romanes que han servit de base a l'actual horta de la Vall Bona, ??s a dir, de Benaguasil, la Pobla de Vallbona, l'Eliana i una xicoteta part de Ll??ria. Els musulmans van construir un castell i una vila fortificats (castrum et oppidum) amb muralles, portals, cisternes, clavegueres i altres elements urbans.

[edita] ??poca foral

El 1238 passa a poder de Jaume I que la d??na a un noble aragon??s, Ferrando D??az i al cap de poc temps pass?? a la poderosa fam??lia dels Luna, senyors de les ve??nes viles de Sogorb i Paterna, formant tot un patrimoni conjunt. Al principi del s. XV passa a la fam??lia reial d'Arag?? i m??s tard als ducs de Cardona. Sota la possessi?? d'aquests nobles tingu?? lloc l'al??ament morisc de Benaguasil contra el manament de l'Emperador Carles I (1525) que obligava a batejar-se tots els musulmans. Aquesta revolta tingu?? un car??cter comarcal, ja que s'hi aplegaren els musulmans de Benissan??, B??tera,Vilamarxant i Paterna. Dominada la revolta, molts d'aquests sublevats fugiren a la serra d'Espad?? i la resta, encap??alats per la fam??lia Aben??mir, es van batejar. El setembre del 1609 es va produir l'expulsi?? dels moriscos de Benaguasil, la pr??ctica totalitat de la poblaci??, que van ser traslladats al port de Mostaganem (Alg??ria) des d'on es van repartir entre Or??, Cherchel i la mateixa ciutat d'Alger. L'abril del 1613 es va signar una nova carta de poblaci?? entre el duc de Cardona i una cinquantena de nous pobladors vinguts, majorit??riament, de l'Horta Nord. La vila partic??p?? activament en la guerra de Successi?? (1706) formant quatre esquadrons, amb alguns cavallers al front, que van lluitar contra Felip de Borb??. Despr??s de la derrota d'Almansa i la caiguda del Regne de Val??ncia en mans dels castellans, molts d'aquests benaguasilers van fugir a Barcelona fins a la caiguda de la ciutat el 1714.

[edita] Segles XVIII i XIX

Al final del s. XVIII, a partir dels informes de Cavanilles, es va prohibir el conreu de l'arr??s. Durant la Guerra del Franc??s la vila tamb?? particip?? en la lluita, concretament en la batalla de las Cabrillas (24 de juny del 1808) on mor?? el cavaller benaguasiler en Joan d'Arru??. El segle XIX estigu?? marcat per una gran inseguretat causada per les guerres carlines i els freq??ents grups de bandolers que passaren per la vila. Diverses l??pides testimonien algunes morts violentes.

[edita] Segle XX

El segle XX signific?? per a Benaguasil la consolidaci?? de les idees anarquistes aplicades al camp les quals es portaren a terme, d'una forma plena, durant la Segona Rep??blica. El cop d'estat contra la segona rep??blica espanyola (juliol del 1936) vingu?? seguit d'una s??rie accions exaltades que tingueren com a conseq????ncia la mort d'unes quaranta persones lligades ideol??gicament als militars sublevats, aix?? com la crema de l'esgl??sia parroquial. Amb la vict??ria de Franco s'inicia un llarg per??ode de persecuci?? i repressi?? en qu?? unes vuitanta persones, contr??ries al r??gim vencedor, van ser executades. L'any 1975 signific?? el retorn de la democr??cia i la desapar??ci?? dels s??mbols de la Dictadura. L'any 1979 accedia a l'alcaldia Antoni Balaguer al front d'una coalici?? d'esquerres. El 1983 entrava el PSOE a governar la vila, presidint el govern municipal Batiste Dur??. El 1991 ocup?? l'alcaldia Joaquim Herr??ez, del PP, partit que governa encara presidit per l'actual alcalde Joaquim Segarra.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
9.194	8.854	9.291	9.155	9.151	9.206	9.408	9.618	9.850	10.374

[edita] Economia

Pels anys seixanta del segle passat, s'hi estableix una ind??stria t??xtil que d??na vitalitat al sector; tamb?? la construcci?? assoleix certa import??ncia. Actualment, a banda de l'agricultura, l'economia es basa en la petita empresa familiar que abasta els diferents sectors de producci??.

[edita] Administraci??

Llista d'alcaldes des de la recuperaci?? de la democr??cia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit pol??tic
1979-1983	Antoni Balaguer Escart??	CDB
1983-1987	Batiste Dur?? Subiela	PSPV-PSOE
1987-1991	Batiste Dur?? Subiela	PSPV-PSOE
1991-1995	Joaqu??n Herr??ez Bonet	PP
1995-1999	Joaqu??n Herr??ez Bonet	PP
1999-2003	Joaqu??n Herr??ez Bonet	PP
2003-2007	Joaqu??n Segarra Castillo	PP
2007-2011	Joaqu??n Segarra Castillo	PP

[edita] Patrimoni cultural

[edita] Monuments religiosos

• Esgl??sia de N?? S?? de l'Assumpci??. Edifici d'estil barroc valenci?? del s. XVIII. Est?? situat a la pla??a Major, sobre el solar de l'antiga mesquita musulmana. S'iniciaren les obres el 1702 i, despr??s de la guerra, es van reiniciar el 1725. L'edifici principal s'inaugur?? el 1731 i m??s tard s'acab?? la fa??ana principal amb una bella escala a dues mans.

• Ermita de N?? S?? de Montiel. Edifici d'estil barroc valenci?? de final del s. XVIII. Est?? situada a la lloma de l'Ermita, sobre el solar d'una antiga ermita que s'havia edificat cap al 1650. El 1795 es va enderrocar i s'iniciaren les obres de l'actual edifici, que s'inaugur?? l'any 1800.

[edita] Monuments civils

• La torre del Castell. Cap al segle XII la fam??lia al-Wazir va construir, sobre les restes d'una vil??la romana, un castell que tenia probablement tres torres fortes. Quan perd?? el seu valor estrat??gic, cap al llarg del segle XIX, tingu?? diverses funcions: ajuntament, escorxador, escola, acad??mia de m??sica, teatre de sarsuela, etc. Cap al 1980 fou cedit a la Uni?? Musical i a continuaci?? va ser enderrocat per tal de construir-hi un nou edifici. Tanmateix, per exig??ncies constructives, es va salvar una torre del castell medieval que havia servit de pres?? i que encara es pot visitar. Cal destacar el gran arc que tanca la torre i els grafitis que omplen les parets de l'antiga pres??. Les portes es conserven al Museu Etnol??gic i a la mateixa torre.

• La casa de les Rendes. Edifici que ocupa un estrat??gic angle de l`antiga muralla del poble. Est?? situat al carrer de les Rendes i confronta el carrer de Cristians. Aquest important edifici hist??ric ja s'esmenta al final del s. XIII. Era un edifici de car??cter senyorial i comunal ja que s'utilitava per a recollir les rendes i tamb?? per a fer importants actes, reunions i consells. Queden alguns elements g??tics i mud??jars o renaixentistes.

• La casa dels Aben??mir. Magn??fic edifici d'estil mud??jar del segle XVI situat al carrer del Castell. Es tracta d'una casa-palau que devia pert??nyer a una important fam??lia morisca del segle XVI o, potser, de final del segle XV. Tradicionalment s'atribueix als Aben??mir, una fam??lia morisca de Benaguasil que assol?? la noblesa. L'entrada principal est?? formada per un gran arc amb dovelles de pedra treballada.

• El palau dels Arru??. Important casa senyorial situada al carrer del Palau. Malgrat els llastimosos retocs d'escaiola que s'han fet darrerament, es tracta d'un bell exemplar de palau rural del s. XVI-XVII. Tanmateix se sap que hi ha restes anteriors g??tics i ben b?? podria tractar-se d'una altra casa morisca, potser la dels Xerrin, tan rics i poderosos com els Aben??mir. Despr??s de la expulsi?? dels moriscos va pert??nyer a la fam??lia Arru??, nobles d'ascend??ncia basca que col??locaren el seu escut, en relleu, sobre la porta. Al s. XIX se li afegiren alguns detalls decoratius interiors.

• La casa d'Estevenet o la procura de Portaceli. Situada al carrer de Cristians, es tracta d'una gran construcci?? feta a cavall dels segles XVII-XVIII. Va ser edificada sobre el solar de la primitiva esgl??sia de Sant Francesc. Pertanyia al convent de Portaceli i servia de magatzem de les rendes (fruits) de la parr??quia de Benaguasil. En la porta principal tenia un escut de la Cartoixa. Encara hi resten importants elements constructius del barroc popular.

• La casa de la Pirula. Bell??ssim exemplar de l'estil modernista local. La casa est?? siutada al carrer de Ll??ria, n??m. 3. Va ser construida els primers anys del s. XX. T?? elements neog??tics en la fa??ana que la fan especialment atractiva.

• Arquitectura rural. Benaguasil posseeix un importat nombre de construccions rurals de gran valor etnol??gic. A m??s dels molins i dels masos cal destacar l'importat nombre, qualitat i bon estat de conservaci?? de m??s d'una vintena de cabanes o refugis de pedra seca, anomenats localment "catxirulos". Alguns d'ells estan relacionats amb construccions de recollida d'aigua, com sisternes o aljubs.

Casa dels Aben??mir

Pres??

Muralla

Catxirulo

Catxirulo

[edita] Llocs d'inter??s

• Partida de la Fenosa, antic pas viari que comunicava Benaguasil amb Pedralba. Paratge natural de gran bellesa situat en el marge esquerra del riu T??ria, en la partida de la Retorta-Fenosa. Presenta una zona d'arboleda al costat del riu T??ria que conta amb equipament de paellers, taules i lavabos, a m??s d'una zona de jocs per als nens.

Aquest paratge natural es troba protegit, d'acord amb la Llei 11/94 d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, pel seu valor ecol??gic. Permet gaudir del riu T??ria i de la vegetaci?? frondosa que l'embolta, constituint un dels llocs de major bellesa paisatg??stica no nom??s de Benaguasil sin?? de tota la comarca.

• Partida de la Pea, on es conserven les restes d'una antiga posada.

[edita] Festes i tradicions

[edita] Les Falles

Les principals festes de Benaguasil, avui, s??n les Falles i les Festes de Setembre. Les Falles se celebren del 15 al 20 de mar??. Hi ha 9 comissions falleres: el Penyot, el Borrego, el Poll, el Pilar, l'Espardenya, el Picador, Monte-Montiel, carrer de Ll??ria i Cervantes. Sembla que ja es plant?? alguna falla en els anys 30 del segle XX, per?? la tradici?? ve dels anys 50. Cal destacar el tren faller (17 de mar??) com un dels actes m??s populars, que alguns consideren lligat a la "rua" del desaparegut Carnestoltes.

[edita] Les Festes

Les Festes de setembre estan dedicades a la Mare de D??u de Montiel, una advocaci?? mariana local. Comencen la darrera setmana d'agost, amb la presentaci?? dels festers i les festeres. Hi ha bous, concerts, partides de pilota, espectacles p??blics, etc. Les festes religioses comencen el dia 7 de setembre, amb la baixada de la imatge des de l'ermita a l'esgl??sia parroquial. El dia 8 de setembre ??s el dia de la Patrona on cal destacar la impressionant "process?? dels h??mens". El dia 9 ??s el Dia d'Acci?? de Gr??cies, tamb?? dedicat a la Mare de D??u de Montiel. I el dia 10 ??s Sant Llu??s Gonzaga, la festa dels fadrins.

Hi ha altres festes de menor import??ncia al llarg de l'any, com ara la foguera de Sant Antoni (17 de gener), Sant Blai (3 de febrer), el 9 d'octubre, Nadal, Pasqua, etc.

[edita] Les tradicions

Quant a les tradicions locals, cal destacar la "trobada de la imatge de Montiel". Es tracta d'una tradici?? que prov?? del s. XVII i de la qual ja n'hi ha not??cies escrites a partir del segle XVIII. Segons les fonts escrites i la tradici?? oral, el dia de Santa B??rbara (4 de desembre) del 1620, un pastor trashumant d'Arag?? es va trobar una capelleta amb una petita imatge de la Mare de D??u del Roser. Aix?? va oc??rrer en una cova situada en una muntanya pr??xima a Benaguasil, anomenada actualment la lloma de l'Ermita o de Montiel. Despr??s de diversos intents d'emportar-se-la, la imatge sempre retornava miraculosament a la cova. Aleshores, don?? compte de la troballa al rector, a les autoritats locals i a tot el poble els quals pujaren a admirar la imatge i la baixaren solemnement a la parr??quia. M??s tard se li va construir una ermita al mateix lloc de la trobada. Se li atribueixen nombrosos miracles, especialment els relacionats amb el camp: pluges benefactores o allunyament de tronades.

Dues festes ben tradicionals marcaven el cicle d'hivern: Sant Antoni i Sant Blai. Per Sant Antoni es fa una gran foguera a la pla??a. Tradicionalment, la vespra es festejava amb diversos actes populars, alguns de car??cter infantil com la "xocolat??" que s'oferia als xiquets, els quals s'havien de donar el xocolate els uns als altres amb els ulls embenats. Tamb?? hi havia els perols o cucanyes que calia trencar amb els ulls tapats. De dins solia eixir tota classe de sorpreses. Els majors tamb?? festejaven la vespra amb diversos actes "relacionats amb els animals". Un era el pollastre que es penjava dalt d'un pal ensabonat, enmig de la pla??a. Quan estava tothom atent als ??gils trepadors solia apar??ixer sobtadament, volant per damunt dels caps dels assintent, un gat que era llan??at d'una punta a l'altra de la pla??a. Era conegut com "la gat??".

Al cap d'uns dies venia Sant Blai. Generalment, s'exposava la imatge d'aquest sant dins el temple i les dones i xiquets s'acostaven a refregar-li un mocador pel coll de l'est??tua. Despr??s aquest mocador es conservava en casa i, quan alg?? es constipava, se'l passava pel coll. Aquesta festa anava acompanyada tamb?? de diversos productes gastron??mics, com ara els panets de Sant Blai o els botons de Sant Blai.

Hi ha altres tradicions o costums relacionades amb la Pasqua. Els tres dies de Pasqua (diumente, dilluns i dimarts) la gent solia anar a menjar-se la mona a diferents llocs. Segurament en ??poques m??s reculades devien ser aut??ntics "aplecs" de car??cter local o comarcal. Aix??, se solia anar un dia a "les Eres" on xiquets i fadrins botaven la corda i es feien rogles on es cantaven diverses can??ons pasq??eres, especialment la Tarara. Aquesta tradici?? ve recollida al Costumari Catal?? de Joan Amades. Un altre dia s'anava a l'Ermita i un tercer dia se solia anar a altres indrets de car??cter comarcal, especialment al Pouet de Benissan?? o a Sant Vicent de Ll??ria.

La festa de la Mare de D??u d'Agost tamb?? se celebrava amb una tradicional paella feta a la vora del riu T??ria, en la partida de la Retorta o a la Fenosa. S'hi anava amb el carro, es prenia el bany al riu i al final de la paella es tornava a casa amb la cara emmascarada de la paella. Malhauradament solia donar-se el cas, de tant en tant, d'alguna persona que patia algun "tall de digesti??" provocat per la fredor de l'aigua nom??s acabar de menjar. En tornar al poble se solia acudir a la process?? de les alf??begues: mentre es passejava la imatge de la Mare de D??u "dormida" s'acompanyava amb els diversos cossis d'alf??bega que se li havien oferit.

Fins al segle XIX, l'endem?? de la Mare de D??u d'Agost se celebrava la festa de Sant Roc, patr?? del poble i protector de les pestes. Sabem que se li feia una solemne missa amb serm?? i process??.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Benaguasil

• Ajuntament de Benaguasil.
• Pa??s Valenci??, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonz??lez Ram??rez, d'on se n'ha tret informaci?? amb el seu consentiment.
• Institut Valenci?? d'Estad??stica.
• Portal de la Direcci?? General d'Administraci?? Local de la Generalitat.
• Portal de Salt. Recull de topon??mia de J. Dom??nguez, amb consentiment de l'autor.

editar	Municipis del Camp de T??ria
Benaguasil | Benissan?? | B??tera | Casinos | l'Eliana | G??tova | Ll??ria | Loriguilla | Marines | N??quera | Olocau | la Pobla de Vallbona | Riba-roja de T??ria | Sant Antoni de Benaixeve | Serra | Vilamarxant