Arc (arquitectura)
De Viquipèdia
Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció. La seva utilitat principal és la de salvar llums relativament elevades amb peces petites (anomenades dovelles, que solen ser de pedra, ceràmica o de formigó prefabricat) o amb materials que no resisteixen la tracció, com el formigó en massa.
Un arc funciona com un mecanisme de transport de càrregues (ja siguin del seu pes propi o addicionals) que rep fins als murs o els pilars que el suporten. Per la seva morfologia treballa bàsicament sotmès a compressió (evitant l'aparició d'esforços de tracció), per la qual cosa té la peculiaritat d'originar empentes horitzontals cap a enfora en els punts de suport, de manera que tendeix a provocar-ne la desestabilització per bolcada. Per contrarestrar aquestes accions, quan els murs o pilars no disposen de prou massa, es disposa d'un sistema de travament mitjançant contraforts (boterells), arcbotants (arcs boterells) o tirants.
Taula de continguts |
[edita] Origen de l'arc
Segons Alexandre Deulofeu i Torres, l’origen de l'arc a la mediterrània es troba en els inicis de les primeres cultures Mesopotàmiques. En un país on no existia la pedra ni la fusta, els únics materials de construcció que la naturalesa proporcionava eren el fang i les canyes, i se’n servien per realitzar les primeres construccions, de la forma següent: Consistia a lligar juntes formant un feix, una bona quantitat de canyes i aquests feixos es plantaven fortament a terra formant dues línies paral·leles. Els feixos verticals s’inclinaven cap endins i es lligaven els uns cap els altres formant una successió d’arcs. Recobrien la part externa amb una grossa capa de fang. La casa de canyes o cabanya solia ser un túnel allargat, es a dir un recinte amb sostre de volta. Quan una d’elles s’encenia casualment, podia quedar en peu una part del teulat amb la seva grossa coberta de fang endurida per l’escalfor; i així s’originarà l’arc. Per construir vertaders arcs n’hi havia prou en col·locar els rajols sobre una carcassa de canyes.
[edita] Elements constructius d'un arc
- Directriu (1): La línia descrita per l'arc. Se sol considerar equidistant de l'intradós i l'extradós.
- Dovelles (2): Peces en forma de tascó que componen l'arc i es caracteritzen per la seva disposició radial. La dovella del centre, que tanca l'arc, s'anomena clau (1), i les dues dovelles adjacents contraclaus. Les dovelles dels extrems, que reben el pes de l'arc, s'anomenen salmer, coixins o dovelles d'arrencada. Les dovelles properes a aquestes s'anomenen ronyons.
- Extradós (3): La cara exterior de l'arc.
- Imposta (4): Peça o filera de peces on arrenca l'arc. Solen tenir una mica de sortint o volada, de funció decorativa, en forma de cornisa.
- Intradós (5): La cara interior de l'arc.
- Carcanyol (8): Espai comprès a sobre de l'arc i els elements propers.
[edita] Dimensions de l'arc
- Fletxa (6): alçada de l'arc, que es mesura des de la línia d'arrencada fins a la clau.
- Llum (7): amplada de l'arc.
- Fondària: profunditat de l'arc.
- Cantell: gruix de les dovelles.
[edita] Arcs segons la forma de la seva directriu
- arc de mig punt o de semicircumferència
- arc rebaixat
- arc capalçat: el que té una forma diferent, amb més amplada i alçada en un parament que en l'oposat.[1] Parlem d'arc atrompetat si es maté la forma en els dos paraments però varia la mida.
- arc ogival o de punta d'ametlla
- arc de ferradura
- arc de cordill, de jardiner o el·líptic: amb la directriu en forma d'el·lipse
- arc carpanell o d'ansa de cistell, d'ansa de paner o d'ansa-paner
- arc parabòlic: amb la directriu en forma de paràbola
- arc pla o de llinda adovellada
- arc guerxo o de doble curvatura
- arc escarçer
- arc esbiaixat
 Arc de mig punt |
 Arc de ferradura |
 Arc parabòlic |
[edita] Arcs segons la seva disposició en el conjunt de la construcció
- arc boterell o arcbotant
- arc cec, arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentals, molt característic en l'estil romànic llombard.
- arc de creuer
- arc diafragma
- arc faixó
- arc former
- arc invertit
- arc tercelet
- arc toral
[edita] Referències
- ↑ FULLANA, M. Diccionari de l'art i els oficis de la construcció 5a ed. Palma de Mallorca, 1988. Ed. Moll ISBN 84-273-0372-6
[edita] Bibliografía de referència
DEULOFEU, ALEXANDRE. Les cultures irano-sumèria-caldea, hitita i egípcia, ed. AACC i CEE 2005
[edita] Enllaços externs
| Elements d'arquitectura eclesiàstica | |
|---|---|
| Àrees: | Absis | Absidiola | Claustre | Capella | Cor | Creuer | Cripta | Deambulatori | Nàrtex | Nau | Presbiteri | Transsepte |
| Exterior: | Arcbotant | Arquitrau | Arquivolta | Campanar | Capçalera | Cimbori | Contrafort | Espadanya | Façana | Fris | Gàrgola | Lesena | Pinacle | Portal | Timpà | Torre |
| Interior: | Altar | Arcada | Capitell | Clau de volta | Columna / Pilar | Cúpula | Galeria | Llanternó | Lluerna | Mosaic | Petxina | Retaule | Rosassa | Trifori | Vitrall | Volta |
| Altres: | Arc | Baix relleu | Floral | Gablet | Lòbul | Medalló | Torrelló | Traceria | Ull de bou |
