Gàrgola
De Viquipèdia
Una Gàrgola (del francès gargouille > gargouiller 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí gargărīzo i grec γαργαρίζω 'fer gàrgares') és una part que sobresurt d'una canonada que serveix per a evacuar l'aigua de de les taulades. En l'arquitectura medieval, especialment en la gòtica, son molt usades en esglésies i catedrals i acostumen a estar adornades amb figures intencionadament grotesques que representen homes, animals, monstres o dimonis. Probablement, teníen la funció simbòlica de protegir el temple i espantar als pecadors. Es varen mantenir, en menor quantitat, en l'arquitectura renaixentista i, fins i tot,en algunes esglésies barroques.
Mes recentment, l'arquitecte suiss-francès Le Corbusier ha fet servir tambè gàrgoles en la capella de Notre-Dame du Haut, a Ronchamp (França).
Es un error estès anomenar gàrgoles a qualsevol figura grotesca o monstruosa de les esglésies medievals; només es poden qualificar com a tals aquelles que s'ajustin a la funció específica. Així, per exemple, les famoses figures monstruoses de funció purament decorativa instal·lades per Viollet-le-Duc a la catedral de Notre Dame de París han de ser anomenades quimeres, i no gàrgolas. Les gàrgoles apareixen com a criatures vivents, sovint amb urpes i grans ales, a moltes obres de ficció modernes.
| Elements d'arquitectura eclesiàstica | |
|---|---|
| Àrees: | Absis | Absidiola | Claustre | Capella | Cor | Creuer | Cripta | Deambulatori | Nàrtex | Nau | Presbiteri | Transsepte |
| Exterior: | Arcbotant | Arquitrau | Arquivolta | Campanar | Capçalera | Cimbori | Contrafort | Espadanya | Façana | Fris | Gàrgola | Lesena | Pinacle | Portal | Timpà | Torre |
| Interior: | Altar | Arcada | Capitell | Clau de volta | Columna / Pilar | Cúpula | Galeria | Llanternó | Lluerna | Mosaic | Petxina | Retaule | Rosassa | Trifori | Vitrall | Volta |
| Altres: | Arc | Baix relleu | Floral | Gablet | Lòbul | Medalló | Torrelló | Traceria | Ull de bou |
