Gàtova

De Viquipèdia

Gàtova
Gátova

Localització
Municipi del Camp de Túria
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Camp de Túria Manc. del Camp de Túria Llíria
Gentilici	Gatovenc, gatovenca
Predom. ling.	Castellà
Superfície	30,40 km²
Altitud	560 m
Població (2007)   • Densitat	466 hab. 15,33 hab/km²
Coordenades	39° 46′ 12″ N 0° 31′ 12″ OCoordenades: 39° 46′ 12″ N 0° 31′ 12″ O
Distàncies	48 km de València 22 km de Llíria
Sistema polític Nuclis Ajuntament • Alcalde:	1 5 PSPV i 2 PP Leopoldo Romero Llima (PSPV)
Codi postal	46169
Festes majors	Del 23 al 25 de setembre
Patró/Patrons	Mare de Déu de la Mercé
Web	http://www.gatova.es/

Gàtova és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria. Fins a 1995 formava part de la comarca de l'Alt Palància (província de Castelló).

Limita amb Marines, Serra, Olocau, Altura i Sogorb (els dos darrers de la comarca de l'Alt Palància).

[edita] Geografia

El terme municipal de Gàtova se situa en l'extrem occidental de la Serra Calderona, a l'est de les muntanyes de la Cova Santa i Les Alcubles, dintre de l'anticlinal iniciat per la serra de Javalambre i continuat per la serra d'Andilla, constituint totes elles les últimes estribacions de la Serralada Ibèrica. Els cims més destacats són el Bec de l'Àguila (878 m.) , Piezarroya (841 m.) , Peñarroya (656 m.), el Gorgo (que amb 907 m. és el més alt de la serra calderona), les muntanyes de l'Alt de la Calera (852 m.), Fuenfría (781 m.) i L'Arenal (717 m.).

Aquí naix el barranc de Carraixet i també solquen el terreny els de Chirivilla, Piñel i Sacañé; hi ha brolladors i fonts, alguns d'ells amb aigües mineromedicinals, com ara Tormo, los Cinglos, Iranzo, Alameda, Rebollo i moltes més; les coves de Chirivilla i Sacañé, que han estat utilitzades en algun moment com a refugi pel ramat.

Les terres sense conrear estan ocupades per pi, surera, carrasca, romaní i pastures. Es caça el senglar i altres espècies de caça menor, com el conill i la perdiu.

La població es troba als peus del bec de l'Àguila, amb carrers desnivellats i tortuosos que s'emmotllen a la topografia del terreny.

[edita] Història

Les restes més antigues de poblament que s'hi coneixen al terme es troben a Marmalé de Abajo i són de l'Edat del Bronze; dels ibers també s'han trobat deixalles en el castell de Torrejón, La Mina i Puntalicos Blancos; l'origen de l'actual població és l'alqueria musulmana anomenada Catava; que significa “cata” (test qualitatiu) i que podria fer referència a la tasta del raïm ja que hi havia gran quantitat de vinyets en època romana. Jaume I (1208-1276), després de la conquesta, va donar-la, segons que consta al Llibre de Repartiment, el 1238 a Pere Sanxo de Maragmon; en 1259 pertanyia al senyoriu del comte d'Olocau, que posteriorment (16 de febrer de 1650), sota la família Sanç de Vilaragut i de Castellví, seria integrat en el marquesat de Llaneras , com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Sogorb i, rere l'expulsió, va ser repoblat amb vint-i-una famílies aragoneses. En la partició provincial de 1833 romangué adscrit a la de Castelló, però el 1995 a petició de la població, el poble va passar de la comarca de l'Alt Palància a la del Camp de Túria, i com a conseqüència d'això, és l'únic poble (junt a Marines) de la comarca que parla castellà-aragonés.

[edita] Demografia

[edita] Economia

L'agricultura, sobre tot la de secà, ametlers i oliveres i una mica de regadiu, hortalisses i fruiters, ha estat la base de l'economia local, actualment, però, el municipi s'encara més al turisme aprofitant els seus recursos paisatgístics.

[edita] Monuments

• Església de Nostra Senyora dels Àngels. De 1723 amb campanar de 1794, fou restaurada en 1991.
• Molins de La Ceja i Cachumbito. Fora de servei des del segle XIX però restaurats i utilitzats com a miradors.
• Torre de Torrejón. Musulmana, aixecada sobre les restes iberes. Totalment arruïnada.
• Aqüeducte de Piñel. Segons uns romà, segons altres moro. Està format per dos arcs de pedra i servia per a subministrar aigua a la població.
• El Pont. Construït a les primeries del segle passat, no té gran valor arquitectònic però resulta una espectacular obra civil.

[edita] Llocs d'interés

• El Gorgo, amb els seus 907 metres, constituïx la major elevació de la serra Calderona. Es pot accedir per camí de terra fins a la seva base, mitjançant una senda, degudament senyalitzada, fins al cim. En aquesta se situa un vèrtex geodèsic de l'Institut Geogràfic Nacional. És un lloc molt visitat per excursionistes donades les precioses vistes que hi ha des del mateix: la mar Mediterrània, la ciutat de València, l'Albufera, etc., això sí, en dies clars.

En el seu entorn se situen les muntanyes de la Moratilla, Tristán, la Mina i el Cardaire, de gran importància i valor ecològic per estar poblats majoritàriament per sureres (Quercus súber), Arboços (Arbustus unedo) i altres espècies repesentativas.

• Bec de l'Àguila, de 878 metres, té accés fins i tot per a cotxes fins al mateix cim, mitjançant camí de terra en regulars condicions, amb trams pavimentats en formigó acolorit per a reduir l'impacte visual. En el més alt del mateix se situa altre vèrtex geodèsic de l'I.G.N. i una caseta de fusta, instal·lada per la Consellería de Medi Ambient, per a la vigilància d'incendis. Des d'allí poden contemplar-se belles vistes de la vall del Palància, serra d'Espadà, el Penyagolosa, el Mediterrani per la zona de Sagunt i les Valls, bona part de la serra Calderona, etc.

• Piezarroya, de 841 metres, és una muntanya d'especials característiques, desconegut per a molts, des del qual poden veure's àmplies i precioses vistes de València, Manises i el seu aeroport, l'Albufera, el Mediterrani des de la Pobla de Farnals fins a inclús el cap de Sant Antoni, això sí, en dies clars.

• L'Era del Pi se situa enfront de la població, en el marge dret del barranc de Carraixet; té accés mitjançant una senda, coincidint en part amb la Senda de Gran Recorregut GR-10. En la mateixa, a més de precioses vistes, es troba un pi centenari digne de ser visitat.

• Nombroses fonts es poden visitar:
  • La Alamadea
  • Rebollo
  • Los Cinglos
  • La Fonfria
  • El Rodeno
  • Iranzo
  • El Tormo
  • El Vallejo
  • los Caños o Sant Isidre
  • Fuentes dela Tejería

[edita] Festes i celebracions

Celebra les seves Festes patronals del 23 al 25 de setembre dedicades al Crist de la Misericòrdia, La nostra Senyora de la Mercè i Sant Josep. Les dues ultimes setmanes de juliol se celebren els bous, on els amants d'aquests animals es reuneixen per a divertir-se i gaudir d'aquesta festa. També la tercera setmana d'agost se celebra la tradicional festa de Sant Rafel, més coneguda com "la festa dels xicons" on sense ànim de molestar, es perllonguen fins a més enllà del clarejar els cants de la joventut del poble. Així com que també, en la primera setmana d'agost, se celebra la "festa de les xicones", on es pot ballar.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Gàtova. Conté valiosa informació sobre el municipi, a més de boniques fotografies
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.