[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Marines - Viquipèdia

Marines

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la població. Per a altres significats, vegeu «Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica».


Marines
Localització

Localització de Marines respecte del País Valencià Localització de Marines respecte del Camp de Túria


Municipi del Camp de Túria
Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Espanya
Comunitat Valenciana
Província de València
Camp de Túria
Manc. Camp de Túria
Llíria
Gentilici Mariner, marinera
Predom. ling. Castellà
Superfície 35,30 km²
Altitud 300 m
Població (2007)
  • Densitat
1.566 hab.
44,36 hab/km²
Coordenades 39° 44′ 25″ N 0° 31′ 53″ OCoordenades: 39° 44′ 25″ N 0° 31′ 53″ O
Distàncies 35 km de València
6 km de Llíria
Sistema polític
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2 (Marines i Marines Vell)
4 PSPV, 4 PP i 1 EUPV
Mª Dolores Celda Lluesma (PSPV)
Codi postal 46163
Festes majors Del 5 a l'11 d'agost
Patró/Patrons Santísim Crist de les Mercedes
Web

Marines és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb Llíria, Olocau, Gàtova i Altura (a la comarca de l'Alt Palància).

Tradicionalment degut al seu tradicional emplaçament ha parlat castellà-aragonés. Els mariners es reparteixen als nuclis de població de Marines i Colònia La Marinense.

Taula de continguts

[edita] Geografia

El terme municipal s'enclava al bell cor de la Calderona, a la vall d'Olocau. La seua orografia és prou esquerpa si bé no hi ha altures importants, quant a la hidrografia està solcat pels barrancs de Carraixet i Piedralbilla; hi ha nombroses fonts, la més popular de les quals és la del Rincón, amb propietats minero-medicinals.

[edita] Història

El topònim deriva del llatí Marna “terra calcària i argilosa”; els àrabs la convertiren en Marinas i així apareix en el Llibre de Repartiment de 1238; no hi ha moltes troballes arqueològiques però sí constància de que els romans explotaren les seues pedreres com ho testimonia El Molar, restes d'una d'elles; rere l'ocupació cristiana fou entregada a Pere Sánchez de Maraynón en el qual llinatge roman, formant part de la baronia d'Olocau, fins 1359 en què Pere IV (1319-1387), confisca la baronia a Guillén Sánchez de Maraynón i Castellví i la dóna a l'almirall Mateu Mercer, empressonat i mort pels castellans durant la guerra dels Dos Peres, moment en què és heretat per sa filla Joana de Mercer i Sentlier que ho aporta com a dot al seu matrimoni amb Antoni de Vilaragut i Visconti en la qual família roman fins 1811 en què, quan era senyor de la baronia Joan Sanz de Vilaragut, s'aboleixen els senyorius; en 1535 es va separar d'Olocau per a erigir-se en rectoria de moriscs fins el 1609 i posteriorment en parròquia; ja en el segle XX, les inundacions del Túria de 1957 que causaren despreniments d'enormes roques destruint nombroses cases i que obligaren a traslladar-se des del seu històric emplaçament en la comarca dels Serrans fins l'actual. Al seu nou emplaçament –i en traslladar-se també veïns de Domenyo–, quintuplica la seua població: 2.663 habitants, el 1981, encara que posteriorment baixa fins als 1.464 de 2004; amb el pas del temps els veïns han anat restaurant les cases del poble vell i tornant-hi de manera que, especialment en estiu, es troba prou concorregut.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
1.203 1.199 1.253 1.305 1.341 1.406 1.437 1.464 1.498 1.566

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ramaderia, en l'actualitat és també centre de turisme interior.

[edita] Monuments

  • Torre de l'Olla. En l'antiga aldea, abans alqueria àrab, del mateix nom, que conserva la seua fesomia morisca. Es tracta de la torre de defensa de l'alqueria. Després d'haver-hi sofert diverses modificacions i rehabilitacions, avui es troba en estat mig ruïnós.
  • Església del Crist del Perdó, de Marines Vell.

[edita] Llocs d'interés

[edita] Festes i celebracions

  • Festes patronals. Del 5 a l'11 d'agost en honor al seu patró, el Santísim Crist de les Mercedes.

[edita] Enllaços externs


editar Municipis del Camp de Túria

Benaguasil | Benissanó | Bétera | Casinos | l'Eliana | Gàtova | Llíria | Loriguilla | Marines | Nàquera | Olocau | la Pobla de Vallbona | Riba-roja de Túria | Sant Antoni de Benaixeve | Serra | Vilamarxant