Ruf Fest Aviè

De Viquipèdia

Ruf Fest Aviè (Rufus Festus Avienus) fou un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del segle IV.

Va néixer a Volsinii, fill suposadament de Musoni (identificat com a descendent de Gai Musoni Ruf, un filòsof estoic amic d'Apol·loni de Tiana, que va viure al segle I), i fou procònsol per dues vegades (potser de l'Àfrica el 366 i 367). Es va casar amb una dama anomenada Plàcida i va tenir diversos fills, un dels quals es deia Plàcid.

La suposició que fou originari d' Hispània (per l'acurada descripció de la costa que fa a la seva Ora marítima) no està basada en arguments prou sòlids. Tampoc es probable que fos cristià ja que parla amb molt de respecte del culte als deus pagans.

Se li atribueixen els següents poemes:

1. Descriptio Orbis Terrae, en 1394 hexàmetres, amb un resum del més rellevant de la geografia física i política del mon conegut, traducció en vers de la Periegesis de Dionisi.

2. Ora marítima, un fragment amb 703 trímetres iàmbics, que descriu les costes mediterrànies, del Pont Euxí i del Palus Maeotis, i un tros de l'Atlàntic

3. Aratea Phaenomena, i Aratea Prognostica, traducció en vers hexàmetres distribuïts en 1325 i 552 línies, que es la mateixa relació dels treballs d'Arat de Soli (igual que Descriptio Orbis Terrae) amb descripcions, llegendes, supersticions i fets.

4. Tres peces curtes dirigides a un amic anomenat Flavià Mirmeci (Flavianus Myrmecius)