Parc Natural del Túria

De Viquipèdia

Parc Natural del Túria

El riu Túria al seu pas per Benaguasil.
Nivell de protecció	Parc natural
País	País Valencià
Localització	L'Horta de València i el Camp de Túria
Coordenades	39° 31′ N, 0° 31′ OCoordenades: 39° 31′ N, 0° 31′ O
Superfície	4.480 hectàreas, 35 quilòmetres de llargada
Data de declaració	13.04.2007
Administració	Generalitat Valenciana
Espècies vegetals més representatives	pi, garriga, llentiscle
Espècies animals més representatives	esquirol, rabosa, fardatxo, porc senglar.

El Parc Natural del Túria és un parc natural situat a les vores del baix Túria entre Lliria i València. El conjunt mostra un paisatge dinàmic i variat amb una notable diversitat d'hàbitats i espècies de fauna i flora. És de gran interés ecològic, oferint boscos mediterranis de pinar i garriga i protegint almenys part de l'Horta de València i el Camp de Túria. El parc abraça el riu Túria i la seua ribera al seu pas per la zona metropolitana de València.

[edita] Descripció

El parc del Túria té 4.480 hectàrees i 35 quilòmetres de llargada. Comença a Quart de Poblet i segueix el riu, travessant els termes de Manises, Paterna, Riba-roja de Túria, l'Eliana, Benaguasil, Lliria i Vilamarxant fins arribar a Pedralba. Comprèn tres masses boscoses - la Vallesa, les Rodanes i la Pea - i les riberes del Túria. S'estén per una zona sotmesa a una important pressió urbanística, on hi ha PAIs aprovats (com a Benaguasil) i grans obres públiques en projecte (la segona circumvaŀlació de València i la presa de Vilamarxant, inclosa al Pla Hidrològic Nacional derrogat, el del trasvassament de l'Ebre).

El tram de llera i riberes del riu, situat entre els municipis de Pedralba i Paterna, és un dels darrers pulmons forestals que sobreviu a la zona de l'àrea metropolitana de València (vegeu també Devesa del Saler). A aquest espai es conflueixen el Sistema Ibèric i la plana aluvial del riu Túria, configurant-hi un paisatge pla, amb la referència del llit i la ribera del riu, envoltats de suaus ondulacions travessades per barrancs que conflueixen al riu.

Un altre eix del parc és la línia 1 de metro, que recorre a la superfície gairebé tot el parc fins a Llíria, amb parades en ple bosc com és el cas del baixador de la Vallesa.

La zona alberga importants elements del patrimoni històric, geològic, i també relacionats amb l'aprofitament hidràulic com jaciments de l'edat del Bronze (Poblat de la Lloma de Betxí) o de l'època visigoda (castrum fortificat de València la Vella), formacions juràssiques i miocenes, o assuts, aqüeductes i embassaments.

Malgrat que el parc no té un valor ecològico excepcional, no significa que no tinga valor. Té formacions de pi carrascar, llentiscle, murtra, el qual desapareix a causa de tanta transformació paisatgística, a l'igual que trobem una espècie molt rara que es diu Anthyllis Lagascana i que es localitza a la Vallesa. És la especie més important del parc i l'única zona coneguda on la trobem a la província.

[edita] Municipis compresos

l'Àmbit geogràfic del Parc Natural del Túria inclou els termes municipales de:

Encara que el parc no forma part del terme de la ciutat de València, sí que compta amb zones pertanyents a Benicalap i Campanar influenciades pel Parc, puix que formen part d'una zona de transició urbana en la qual no s'hi pot construir.

[edita] Història

La decisió de protegir el Baix Túria fou presa el 2006, malgrat que la idea surgí fa més d'una dècada entre la societat civil de la zona afectada. De les associacions de veïns, coŀlectius ecologistes i grups ciutadans, qui començaren agrupats en una coordinadora per la defensa del bosc de la Vallesa, a partir d'un gran incendi al 1994, i esdevingueren més ambiciosos amb la idea del parc únic incloent-hi les reserves ja existents de la Vallesa i 'les Rodanes. A partir d'allí es trnasformà en la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria.

La Coordinadora tingué molt a veure amb aquesta declaració i protecció, doncs foren els ciutadans i veïns de les poblacions vorejant el Túria qui, organitzats en forma d'una federació de associaciones i persones físiques, reivindicaren aquesta protecció des del 1994. La declaració de Parc Natural començà a prendre forma amb la reunió, el 27 de juliol del 2006, entre la Coordinadora i el Conseller de Territori i Habitatge de la Generalitat Valenciana Esteban González Pons.

El Consell obrí al juliol del 2006 la declaració del segon parc natural de l'àrea metropolitana de València després de l'Albufera. Es declarà el Parc Natural del Túria amb els decrets 43/2007 i 42/2007, que aproven el Parc Natural i el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Túria respectivament.

[edita] Llitologia

El sòl de La Vallesa i de La Pea és ric en base i calç blanquinòs. El de Les Rodanes, en canvi, és pobre en base, està format per roques de sílice, i és de color roig (Rodeno), pel què a aquests espais la vegetació és més pareguda a les de la Serra d'Espadà i la Serra Calderona, on el sòl és àcid, trobant-hi així espècies com l'alzina surera.

[edita] Vegetació

Bosc mediterrani de la Vallesa.

El parc marca el límit septentrional de la pebrella, conserva diverses espècies característiques del bosc mediterrani, com algunes espècies d'orquídies, el llentiscle, l'arítjol, el spinus negre, l'oliveta, i el comun pi blanc, el qual es troba a la zona per les repoblacions realitzades fa uns 50 anys. A causa d'aquesta repoblació masiva de pi blanc a les Rodanes trobem també pi blanc junt a l'alzina surera, en comptes del pinastre de litologies àcides, que és el propi, com a la Serra d'Espadà. Als marges del Túria queden petites extensions de bosc de ribera, alguns pollancre, algun om i algun salze, encara que la majoria ha patit l'avanç de la canya de sant Joan, introduïda pels àrabs.

[edita] Fauna

Un esquirol, fauna típica del parc.

La fauna del parc és diversa, i hi trobem esquirols, xoriguers grossos, llangardaixos i algun porc senglar. Les raboses i els eriçons, en canvi, estan desapareixent. Als primers els enverinen els caçadors i els amos dels corrals. Els segons, que són molt lents, solen morir atropellats.