Flora
De Viquip??dia
Flora era la pot??ncia vegetativa que feia flor??ixer els arbres, i d'aqu?? pass?? a presidir tot all?? que floreixia. Es representa com una jove coronada de flors i que sost?? poms de flors a les mans.
La llegenda diu que va ser introdu??da a Roma juntament amb altres divinitats sabines per Tit Taci. Era honorada arreu d'It??lia, tant per pobles llatins com no llatins; els sabins fins i tot li varen consagrar un mes, el corresponent a l'abril rom??.
A Roma tenia un sacerdot particular, un dels dotze flamines menors que es consideraven institu??ts per Numa. En el seu honor se celebraven les Floralia, jocs en qu?? hi participaven les cortesanes.
Ovidi la fa protagonista d'una llegenda tal vegada invenci?? seva: un dia de primavera Z??fir (d??u dels vents) la va veure passejant pels camps, se n'enamor?? i la va raptar, tot i que despr??s va celebrar convenientment el matrimoni. En recompensa, i per l'amor que sentia, li va concedir el do de regnar sobre les flors (tant les de jardins com les dels camps de cultiu). Ella va donar als homes la mel i llavors de flors. Segurament Ovidi es va basar en el rapte d'Or??tia per B??reas.
Un altre aspecte llegendari tamb?? relatat per Ovidi la lliga al naixement de Mart: Juno, que estava molesta pel naixement de Minerva directament del cap de J??piter, va voler concebre un fill sense haver de copular amb un ent mascul??. Va demanar ajuda a Flora qui li va donar una flor el simple contacte de la qual era capa?? de fecundar una dona. Aix?? Juno va poder donar a llum el d??u que d??na nom al primer mes de la primavera.
En l'??mbit art??stic trobem representacions d'aquesta deessa a la Flora Farnesio del Museu de N??pols i en el relleu de Carpeaux, El Triomf de Flora, al Petit Palais de Par??s.
El seu equivalent a la mitologia grega era Cloris.
[edita] Bibliografia
GRIMAL, P., Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine. Par??s: Presses Universitaires de France, 1951.