Sab??

De Viquip??dia

Els sabins (llat?? sabini) eren un poble que habitava It??lia central des de la prehist??ria i que van ser absorbits per Roma. Destacaven per la seva gran fe religiosa, que va influir en la concepci?? d'alguns d??us romans. Vivien a les muntanyes a l'oest de la cadena central dels Apenins des el naixement del Near i del Velinus fins a Reate i d'aqu?? cap al sud fins el T??ber i el Annio.

Limitaven al nord, amb els umbres; a l 'oest amb els etruscs; al nord-est amb els picentins; a l'est amb els vestins, els mars i el eques; i al sud amb el Latium. Era una estreta franja d' uns 125 km de llarg, des de N??rsia fins al T??ber i Annio; el l??mit sud es considerat generalment a Fidenae i Nomentum (que eren probablement llatines d'origen). Eretum a 5 km al nord de Nomentum ja era considerada universalment com ciutat dels sabins.

Encara que modernament se l'anomen?? Sab??nia, al seu temps sempre es esmentada pels autors romans com la terra dels sabins (Sabinorum ager, o Sabinus ager) i mai sota un altra nom, mentre que el nom Sab??nia o Sabina fou donat pels grecs (????????????).

Els sabins eren considerats l'origen dels picentins, pelignes i samnites, i aquestos darrers parents dels frentans, lucans, apulis i brucis; els mars, marruquins i vestins tamb?? eren probablement d'origen sab??. Tot aquest conjunt de pobles son inclosos modernament en el grup de pobles sab??l??lics. El nom sab??l??lic es utilitzat per alguns autors com sin??nim de sab??, i algunes vegades fou donat tamb?? als samnites. Molts autors romans els consideraven descendents dels lacedemonis. En canvi Dion??s (tenint com a font a Zen??dotos de Trozen) els presenta com una branca dels umbres. La de??tat Sancus, la principal adorada pels sabins, era objecte de culta tamb?? pels umbres i s'han trobat altres similituds. La p??rdua del seu llenguatge fa impossible determinar amb seguretat el seu origen, per?? de les paraules conservades s'aprecia una semblan??a amb l'umbre i l'osc.

Una de les llegendes romanes m??s plasmades a l'art narra el suposat rapte de les sabines, segons el qual els fundadors de Roma, provinents de Troia, van segrestar les m??s belles dones sabines per a poblar la nova ciutat

El nom de sabins es fa derivar de Sabus, fill de la de??tat tutelar Sancus; el seu nucli originari es indicat per Cat?? prop d'Amiternum a la vila de Testrina. Es van expandir al sud i est i van fundar Reate (moderna Rieti) expulsant a un poble que Dion??s anomena abor??gens que tenien per centre la ciutat de Lista, poble que va emigrar cap al Latium on barrejats amb altres grups van originar el poble dels llatins.

Des de Reate els sabins van pressionar cap al sud i oest ocupant les terres entre Reate i el T??ber i fins Ocriculum, prop de Tibur (Tivoli); mes tard encara van avan??ar mes i van arribar al tur?? Quirinal.

El m??tic rei sab?? Titus Tatius va fer la guerra al rei R??mul de Roma. Es creu que els sabins es van poder establir a Roma amb plens drets. Cures, la ciutat sabina al Quirinal sembla que va arribar a exercir una esp??cie de predomini sobre Roma, per?? de manera temporal, i aviat oblidat. L'alian??a o les relacions de romans de Roma i sabins de Cures no implicava cap alian??a amb la resta dels sabins; Tuli Hostili va fer la guerra als sabins, va envair el seu territori i va lliurar una batalla decisiva a Silva Malitiosa, un lloc desconegut. Anc Marci, d'origen sab??, no va tenir conflictes amb els sabins per?? el seu successor Tarquini Prisc i va tornar a lluitar, segons Tit Livi perqu?? els sabins van creuar l'Annio; els sabins foren derrotats i Collatia i el seu territori incorporat a Roma.

Despr??s no se'n torna a parlar fins al per??ode republic??. La guerra va esclatar el 504 aC. Un clan sab??, dirigit per Atta Clausus, disconforme amb la pol??tica de la seva naci??, va emigrar a territori rom?? i va rebre la ciutadania i va donar origen a la fam??lia dels Claudis (Claudii). El 469 aC encara apareixen els sabins fent incursions fins a la rodalia de Roma. El 449 aC quan M. Horatius va obtenir una vict??ria decisiva, el camp sab?? era ple de bot?? obtingut a territori rom??. La principal fortalesa sabina a la frontera era Eretum. Despr??s de la vict??ria romana del 449 aC les guerres entre romans i sabins es van acabar. Sembla que llavors van quedar en un estat d'alian??a o d' igualtat de drets (isopolitis) i durant un segle i mig van restar neutrals en les lluites que Roma va fer amb altres pobles.

El 290 aC, despr??s de 200 anys de no apar??ixer a les cr??niques, tornar a ser esmentats com lluitant contra Roma. Per?? al final de la tercera guerra samnita el c??nsol M. Curius Dentatus va anar contra ells i els va derrotar f??cilment; molts presoners foren venuts com a soldats per?? els que no ho van ser foren admesos a la ciutadania romana sense dret de sufragi; les seves ciutats van esdevenir subordinades (amb rang de prefectura, inferior al de municipi). El 268 aC el dret de sufragi els hi fou concedit i foren inclosos a la tribu s??rgia.

A la segona guerra p??nica van aportar voluntaris a l'ex??rcit d'Escipi??. Progressivament van desapar??ixer com a poble separat. A la guerra social els sabins, dilu??ts completament com a poble, no van fer ll??gicament costat als revoltats que demanaven la ciutadania. Cicer?? els esmenta encara com ???florem Italiae ac robur rei publicae???.

El seu territori fou incl??s per August a la quarta regi?? i despr??s fou part de la prov??ncia de Val??ria, i mes tarda aquesta prov??ncia fou incorporada a Picenum.

En els Estats pontificis una prov??ncia es va dir La Sabina.

Les principals ciutats sabines foren:

• Reate
• Interocrea
• Falacrinum (lloc de naixement de Vespasi??)
• Foruli
• Amiternum
• Nursia
• Forum Novum
• Forum Decii
• Casperia
• Cures
• Eretum
• Trebula Mutusca
• Trebula Suffenes
• Varia
• Digentia
• Cutiliae
• Regillum

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Sab??