Frentans
De Viquipèdia
Els frentans o frentanis (llatí frentani) foren un poble del centre d'Itàlia ocupant la costa oriental de la península italiana dels Apenins a la mar Adriàtica i de la frontera de la Pulla al territori dels marruquins. Tenien al oest als samnites als que estaven emparentats (suposadament n'eren descendents). El límit sud es suposa que fou el riu Tifernus (Biferno) i el nord el Sagrus (Sangro) però Plini l'estén fins l'Aternus (i Mela fins al Matrinus el que es probablement erroni). Estrabó assegura que els marrucins posseïen la dreta del Aternus i els vestinis o vestins l'esquerra però lo que cal pensar que els frentans no arribaven al Aternus al menys prop de la desembocadura ja que d'altra part es sap que Ortona i Anxanum, situades al nord del Sagrus, eren ciutats frentanes.
Taula de continguts |
[edita] Història
Els frentans eren d'origen samnita segons Estrabó, com també ho eren els pelignis, els marrucins i els vestinis. Però en temps històrics ja formaven una nació separada. Apareixen per primer cop el 319 aC enfrontats a Roma però derrotats foren obligats a sotmetre's a Roma. Al final de la segona guerra samnita els frentans, mars, marrucins i vestinis son esmentats com a pobles que acceptaven voluntàriament l'aliança romana. Van participar al costat de Roma en la lluita contra Pirros d'Epir (279 aC) i un oficial d'aquesta nació es va distingir a la batalla d'Heracleia. També durant la segona guerra púnica van romandre fidels després de la batalla de Cannes el 211 aC i les seves relacions essencials eren amb els veïns pobles dels marrucins, pelignis i vestins i molt poc amb els samnites.
Els frentans van formar part de l'aliança italiana a la guerra social (90 aC) però van tenir un paper poc important i van rebre la ciutadania al mateix temps que altres pobles i ciutats d'Itàlia. Ciceró esmenta als frentans que van enviar alguns dels seus caps a donar suport a la causa de Cluentius un nadiu de Larinum.
Juli Cèsar va creuar el seu territori sense resistència el 49 aC. Després ja no torna a ser esmentat com a poble separat. El seu territori fou inclòs a la quarta regió d'August amb els marrucins, pelignis i mars i mes tard unit al Samni com una sola província.
[edita] Rius del país dels frentans
[edita] Caps de la costa
- Buca (avui Termoli)
- Punta della Penna.
[edita] Ciutats
A la costa
- Ortona (avui Ortona)
- Histonium (ruïnes de Il Vasto d'Ammnone)
- Buca (probablement Termoli, o Santa Maria della Penna)
Al interior
- Anxanum (avui Lanciano)
- Carentini supernates et infernates (esmentats per Plini)
- Lanuenses (esmentats per Plini)
- Pallanum (Monte di Pallano a uns 5 km al sud d'Atessa)
- Uscosium (Guglionisi)
[edita] Comunicacions
Una via creuava el país des Aternum a Larinum, en gran part per la costa. Aquesta via es dia via Trajana frentana i les seves estacions segons l'Itinerari d'Antoní, eren:
- Ostia Aterni
- Angelum (Angulus)
- Ortona
- Anxano
- Histonios
- Uscosio
- Arenio (Larinum?)
Angulus era mal situat al Itinerari (en realitat era entre Hadria i Aternus). A la Taula de Peutinger les estaciones son esmentades així:
- Ostia Aterni
- Teano Marrucino
- Ortona
- Anxana
- Annum
- Pallanum
- Istonium
- Larinum
[edita] Monedes
Es coneixen algunes monedes amb la llegenda (en osc) Frentrei, que probablement cal assignar als frentans.
[edita] Capital
L'existència d'una ciutat de Frentum com a capital dels frentans, referida indirectament per Tit Livi, no ha estat demostrada.
