Frentans
De Viquip??dia
Els frentans o frentanis (llat?? frentani) foren un poble del centre d'It??lia ocupant la costa oriental de la pen??nsula italiana dels Apenins a la mar Adri??tica i de la frontera de la Pulla al territori dels marruquins. Tenien al oest als samnites als que estaven emparentats (suposadament n'eren descendents). El l??mit sud es suposa que fou el riu Tifernus (Biferno) i el nord el Sagrus (Sangro) per?? Plini l'est??n fins l'Aternus (i Mela fins al Matrinus el que es probablement erroni). Estrab?? assegura que els marrucins posse??en la dreta del Aternus i els vestinis o vestins l'esquerra per?? lo que cal pensar que els frentans no arribaven al Aternus al menys prop de la desembocadura ja que d'altra part es sap que Ortona i Anxanum, situades al nord del Sagrus, eren ciutats frentanes.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Els frentans eren d'origen samnita segons Estrab??, com tamb?? ho eren els pelignis, els marrucins i els vestinis. Per?? en temps hist??rics ja formaven una naci?? separada. Apareixen per primer cop el 319 aC enfrontats a Roma per?? derrotats foren obligats a sotmetre's a Roma. Al final de la segona guerra samnita els frentans, mars, marrucins i vestinis son esmentats com a pobles que acceptaven volunt??riament l'alian??a romana. Van participar al costat de Roma en la lluita contra Pirros d'Epir (279 aC) i un oficial d'aquesta naci?? es va distingir a la batalla d'Heracleia. Tamb?? durant la segona guerra p??nica van romandre fidels despr??s de la batalla de Cannes el 211 aC i les seves relacions essencials eren amb els ve??ns pobles dels marrucins, pelignis i vestins i molt poc amb els samnites.
Els frentans van formar part de l'alian??a italiana a la guerra social (90 aC) per?? van tenir un paper poc important i van rebre la ciutadania al mateix temps que altres pobles i ciutats d'It??lia. Cicer?? esmenta als frentans que van enviar alguns dels seus caps a donar suport a la causa de Cluentius un nadiu de Larinum.
Juli C??sar va creuar el seu territori sense resist??ncia el 49 aC. Despr??s ja no torna a ser esmentat com a poble separat. El seu territori fou incl??s a la quarta regi?? d'August amb els marrucins, pelignis i mars i mes tard unit al Samni com una sola prov??ncia.
[edita] Rius del pa??s dels frentans
[edita] Caps de la costa
- Buca (avui Termoli)
- Punta della Penna.
[edita] Ciutats
A la costa
- Ortona (avui Ortona)
- Histonium (ru??nes de Il Vasto d'Ammnone)
- Buca (probablement Termoli, o Santa Maria della Penna)
Al interior
- Anxanum (avui Lanciano)
- Carentini supernates et infernates (esmentats per Plini)
- Lanuenses (esmentats per Plini)
- Pallanum (Monte di Pallano a uns 5 km al sud d'Atessa)
- Uscosium (Guglionisi)
[edita] Comunicacions
Una via creuava el pa??s des Aternum a Larinum, en gran part per la costa. Aquesta via es dia via Trajana frentana i les seves estacions segons l'Itinerari d'Anton??, eren:
- Ostia Aterni
- Angelum (Angulus)
- Ortona
- Anxano
- Histonios
- Uscosio
- Arenio (Larinum?)
Angulus era mal situat al Itinerari (en realitat era entre Hadria i Aternus). A la Taula de Peutinger les estaciones son esmentades aix??:
- Ostia Aterni
- Teano Marrucino
- Ortona
- Anxana
- Annum
- Pallanum
- Istonium
- Larinum
[edita] Monedes
Es coneixen algunes monedes amb la llegenda (en osc) Frentrei, que probablement cal assignar als frentans.
[edita] Capital
L'exist??ncia d'una ciutat de Frentum com a capital dels frentans, referida indirectament per Tit Livi, no ha estat demostrada.
