Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Samni - Viquip??dia

Samni

De Viquip??dia

Samni (Samnium, ?????????????????) fou una regi?? d'It??lia. En sentit redu??t el Samni era el pa??s del samnites i en sentit est??s era una regi?? administrativa formada pel pa??s samnita i algunes regions adjacents.

Taula de continguts

[edita] L??mits

El Samni limitava al nord amb els mars, els pelignes i els frentans; a l'est amb la Pulla; al sud amb Luc??nia; i al sud-oest i a l' oest amb Camp??nia i Latium.

[edita] Divisi?? del pa??s

El pa??s estava dividit en regions naturals:

  • A la part nord vivien els caracens (caraceni) la mes al nord de les tribus samnites amb capital a Aufidena a la vall del Sagrus.
  • Les fonts del Vulturnus tenien a Es??rnia com a ciutat principal
  • La vall del Tifernus amb Bovianum, era el cor del pa??s
  • La regi?? al nord de Bojano fins als frentans incloent la vall del Sangro i que limitava amb Bovianum per tots costats era el districte on vivien els pentris (pentri) la tribu samnita mes poderosa.
  • A la vall del Calor i valls adjacents, hi havia el districte dels caudins (caudini)
  • A l'est de l'anterior districte hi havia el pa??s dels hirpins, considerats generalment samnites per?? amb un desenvolupament separat.
  • I del mont Hirpi cap a l'est, a l'alta vall de l' Aufidius una districte repartit entre el Samni (part muntanyosa) i la Pulla (part plana).

[edita] Els samnites

Els samnites foren un poble considerat d'origen sab?? (eren de llengua sab??l??lica i sab??l??lics eren anomenats tant els sabins com els samnites). Els samnites es van establir a regions ocupades per pobles oscs i van assimilar el seu llenguatge que era molt semblant a la llengua sab??l??lica de la que l'osc era una branca.

Vers la segona meitat del segle V aC es van establir a Camp??nia on es van barrejar amb la poblaci?? local i van originar els campanis. Posteriorment van entrar a Luc??nia i van despla??ar a les tribus lucanes cap al sud. El pa??s entre el riu Silarus i al Sarnus tamb?? el dominaven per?? m??s tard fou ocupat pels picentins (vegeu picentes).

Dels samnites es diu que eren guerrers i que eren molt valents, tenien h??bits simple si frugals i conservaven les supersticions que caracteritzaven als sabins. Algunes de les seves ciutats eren obertes per?? altres eren fortificades (com Aesernia, Bovianum i Aufidena, segons demostra l'arqueologia) ; la seva activitat principal era la ramaderia.

[edita] Hist??ria

Poc es sap dels samnites abans d'entrar en contacte amb els romans. Quan hi entren en contacte, el poble dels samnites estava format per quatre tribus: pentris, hirpins, caracens i caudins. Els frentans de vegades han estat considerats una cinquena tribu ja que eren samnites o molt propers, per?? sempre van mantenir una actitud a??llada de la resta. La constituci?? dels samnites es desconeguda, per?? es creu que hi havia una Lliga Federal (Lliga Samnita) i en temps de guerra es nomenava un comandant en cap suprem que portava el t??tol de Embratur (sab??l??lic per emperador).

La primera menci?? es produeix el 354 aC quan Roma i Samni van signar un tractat d'alian??a. Segurament els samnites ja dominaven Es??rnia i la vall del Volturnus i pressionaven cap a la vall del Liris llavors ocupada pels volscs, auruncs i altres tribus d'origen osc o ausoni.

Un temps despr??s els sidicini, un petit poble, fou atacat pels samnites i van demanar ajuts als campanis, que tot i el seu origen samnita els hi van donar suport. Els samnites van atacar als campanis i van ocupar Mont Tifata que va obrir el cam?? cap a C??pua, i els va portar a aquesta ciutat. Els campanis van demanar ajut a Roma, i el senat, despr??s de dubtar per el tractat d'alian??a concertat feia poc, va decidir fer costat als campanis. Aix?? fou l'origen de la primera guerra samnita (343 aC).

Vegeu: Primera Guerra Samnita

Els samnites despr??s de la pau (341 aC) foren aliats de Roma, tant en la guerra llatina, com despr??s contra els volscs i ??usons. El sidiquins, sotmesos als samnites, van quedar sotmesos a Roma perqu?? els samnites van dirigir les seves armes cap al sud on va apar??ixer Alexandre I d'Epir que lluitava contra els lucans i avan??ava cap a Paestum; samnites u lucans foren derrotats en una gran batalla per Alexandre Mol??s per?? no va continuar el seu atac, i la seva mort a Pand??sia el 326 aC els va deixar aquest costat lliure.

El mateix 326 aC va esclatar la segona guerra samnita deguda a que els samnites ajudaven als grecs de Pala??polis i Ne??polis contra els romans.

Vegeu: Segona Guerra Samnita


El 304 aC els samnites van demanar la pau incondicional. L'hegemonia romana a Camp??nia fou reconeguda pels samnites i els samnites van haver de renunciar a futures expansions territorials i probablement van haver de renovar el tractat d'alian??a amb Roma.

Despr??s de la guerra Roma va actuar contra els grecs del sud, contra els mars i pelignes, i especialment contra la ciutat d'Arretium, on una revolta local va motivar la seva intervenci?? i aquesta va provocar l'aixecament general (302 aC); els rebels foren derrotats a Roselles i casi totes les ciutats etr??ries van passar a formar part de Roma, quedant nomes com a semi independents Vetul??nia, Popul??nia i Volaterrae. Aix?? va crear ressentiments que els samnites esperaven aprofitar en benefici propi. La Lliga samnita va formar una alian??a amb les ciutat d'Etr??ria, amb els umbres, els lucans, sabins i gals s??nons i va esclatar la tercera guerra samnita ([298 aC]) quant un partit dels lucans oposat a la alian??a amb Samni va cridar en ajut a Roma.

Vegeu: Tercera Guerra Samnita

El 290 aC els samnites van haver de signar la pau amb el c??nsol M. Curi Dentat, esdevenint aliats de Roma a la que haurien de subministrar soldats i materials, el que de fet els equiparava a la resta dels estats sotmesos a Roma que mantenien nom??s una nominal independ??ncia.

El 282 aC els tarentins van formar una lliga contra Roma, en la que Samni hi va entrar, sota la direcci?? suprema de Pirros. Aix?? es de vegades anomenat Quarta guerra samnita.

Els samnites no van tenir molta activitat a la guerra i fins despr??s de la batalla d'Heraclea no van enviar al primer contingent (279 aC). El 278 aC a la batalla d'Asculum els samnites van mostrar el seu valor per?? tot seguir Pirros va sortir cap a Sicilia. Quant el 274 aC Pirros va tornar fou derrotat per Curius a Benevent, els samnites, tarentins i els altres aliats (lucans i brucis) no podien fer front a Roma. El 272 aC, despr??s de la caiguda de T??rent en mans dels romans, els samnites, els lucans i els brucis es van sotmetre i van demanar la pau i el c??nsol Espuri Carvili i Lluci Papiri Cursor II van celebrar els triomfs sobre els samnites. Una revolta dels caracens el 269 aC fou r??pidament sufocada.

Despr??s de la sotsmisi?? del 272 aC probablement els romans van endurir mes si es que era possible els termes de la depend??ncia samnita de Roma. Es van establir dos col??nies romanes, una a Benevent al pa??s dels hirpins (268 aC) i un altra a Es??rnia a la vall del Volturnus (264 aC).

El 216 aC els hirpins i la resta dels samnites excepte els pentris es van revoltar a favor d'Ann??bal. La part central del Samni es va lliurar dels combat mentre el pa??s del hirpins fou teatre de diverses lluites. Es??rnia i Benevent mai foren ocupades pels cartaginesos. El 214 i el 212 aC els cartaginesos van fer operacions al territori dels hirpins. El 209 aC, al retirar-se Ann??bal, els hirpins i altres rebels samnites es van sotmetre a Roma.

Ja no es torna a parlar d'aquest poble fins a la guerra social (91-89 aC) en que van prendre activa part. Foren dels primers a sollevar-se seguits pels picentins i mars; un dels c??nsols de la federaci?? italiana fou el samnita Caius Papius Mutilus, i la majoria dels generals principals dels italians (Marius Egnatius, Pontius Telesinus, i Trebatius) eren samnites. Despr??s de la conquesta de la capital italiana Corfinium pels romans, la seu de la confederaci?? es va traslladar a la ciutat samnita de Bovianum, i des all?? a Es??rnia. Sul??la va derrotar finalment a Papius Mutilus, va conquerir Aeculanum i Bovianum per assalt i va reduir als hirpins, per?? la resta dels samnites va resistir i Nola no va poder ser conquerida. Al final del 89 aC quant ja casi totes les nacions s'havien sotm??s, els samnites encara resistien tan amb lluita guerrillera a la muntanya com a Nola, operacions que es van ajuntar amb la guerra civil entre Sul??la i Gai Mari.

Els samnites es van declarar llavors per Mari; despr??s de la derrota d'aquest a Sacriportus (82 aC) i el frac??s de l'ex??rcit dels populars (de majoria samnita) dirigit per Caius Pontius Telesinus en aixecar el setge de Praeneste fent un atac inesperat a Roma (Sul??la els va derrotar a la batalla de Porta Colina el 1 de novembre del 82 aC, i Telesinus va morir) van donar tot el poder a Sul??la que va exercir repres??lies contra els seus enemics. Vuit mil samnites presoners foren executats immediatament (altres presoners samnites de Sacriportus ja havien estat executats poc abans) i despr??s va devastar el pa??s. Estrab?? diu que cent anys despr??s la regi?? seguia en estat de completa desolaci?? i les ciutats anteriors havien estats redu??des a la condici?? de llogarets o havien desaparegut del tot.

Aix?? fou la fi del poble samnita i del pa??s. Els que van sobreviure van desapar??ixer com a poble. Es van fer alguns intents sota l'imperi rom?? de repoblar el territori amb colons, especialment en temps de Ner?? que va fundar col??nies a Sepinum, Tel??sia, i Es??rnia per?? no van agafar prou prosperitat per arrossegar a la regi??. ??nicament Benevent va continuar essent una ciutat prospera i florent.

Sota August el pa??s dels hirpins va quedar separat de la resta del Samni i fou incl??s a la regi?? segona (Pulla i Cal??bria) mentre la resta form?? part de la quarta regi?? (Samni, Sab??nia, pa??s dels frentans, pa??s dels mars, pa??s dels marruquins i pa??s dels pelignes). Al segle II o III el l??mit fou redu??t i la regi?? del Samni va quedar formada per el Samni propi i els pa??s dels frentans.

[edita] Ciutats del Samni