Picentes

De Viquipèdia

Picentes (pikentes) o picentini foren un poble de la Itàlia Central entre Campània i Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum (els picentins i picens). Estrabó diu que havien estat establerts a la zona pels romans deportant a una part del poble dels picens del nord, però no dona cap referència de quan i perquè es va fer el trasllat. Cal suposar que el trasllat es va fer després de la conquesta del Picenum pels romans després del 268 aC.

A la segona guerra púnica es van declarar per Anníbal i al final de la guerra foren castigats severament i se'ls va prohibir servir a l'exèrcit i van haver de realitzar les pitjors feines. A més a més van haver d'abandonar la seva capital, Picèntia (Picentia)i establir-se en llogarets reduïts; el 194 els romans van fundar al seu territori la colònia de Salernum. Picèntia va subsistir de fet i apareix com una de les ciutats destruïdes fins a la guerra social (vers el 90 aC) però no prou per desaparèixer doncs continua apareixen i consta encara a la Taula de Peutinger i segurament correspon a la moderna vila de Vicenza a la vora del rierol Vicentino.

Encara que el nom de picentes es dona a aquest poble i el de picens o picentins als habitants del Picenum, en el seu temps aquesta diferenciació no es va observar molt acuradament. Estrabó anomena picentins als habitants de Picenum i picentes (pikentes) als de la Campània. Pompeu i Tàcit anomenen també picentins als habitants del Picenum. Convencionalment es designa aquí a aquest grup com a picentes, reservant les denominacions mes comuns de picens o picentins pels seus compatriotes del Picenum.