Segona Guerra Samnita

De Viquip??dia

La segona guerra samnita fou un conflicte armat entre Roma i els samnites que es va produir entre el 326 aC i el 304 aC.

La guerra va esclatar degut a que els samnites ajudaven als grecs de Pala??polis i Ne??polis contra els romans que havien entrar en guerra contra aquestes ciutats (326 aC). A la vora, la ciutat de Nola estava aliada a Samni i va permetre l'establiment d'una guarnici?? samnita, per?? aix?? no va impedir la conquesta romana de Pala??polis, i Ne??polis es va haver de sotmetre al darrer moment. Els samnites foren derrotats a Imbrino.

Roma es va aliar llavors a lucans a apulis, i encara que els primers van deixar l'alian??a ben poc despr??s conven??uts pels tarentins, la dels apulis fou una alian??a duradora. Els estrategs romans proposaven dos t??ctiques: una que consistia en fer la guerra a la frontera de Samni amb Camp??nia i avan??ar progressivament, i una segona que volia fer la guerra a la Pulla en ajut dels aliats i contra les ciutats de Pulla que romanien fidels a l'alian??a amb els samnites; els frentans suposadament s'havien ja separat dels samnites i eren neutrals.

Despr??s de les primeres vict??ries romanes a la vall del Volturnus dels c??nsols Q. Fabius i L. Papirius els samnites van demanar la pau i es va ajustar una treva d'un any (324 aC). Per el 323 aC la guerra es va reprendre.

A. Cornelius Arvina va obtenir una vict??ria notable el 322 aC i els samnites van demanar la pau per?? no foren atesos. El 321 aC, essent c??nsols de Roma Espuri P??stum i Veturi, els samnites sota el comandament del general Gai Ponci Herenni, van infringir una greu derrota als romans al pas de les Forques Caudines, que va obligar a Roma a signar la pau. Les col??nies de Satricum, Fregellae i Sora es van separar de Roma.

El senat rom?? no va acceptar els termes de la pau signada al camp de batalla i va ordenar reprendre la guerra. Les operacions van seguir i van durar disset anys.

El 318 aC es va signar una treva de dos anys per?? la guerra es va reprendre el 316 aC. El 315 aC els romans van ocupar Saticula per?? el samnites van conquerir Pl??stia; la vict??ria samnita a Lautulae va afectar seriosament al domini rom?? a la Camp??nia, per?? els romans es van recuperar i la vict??ria a la rodalia de Cinna (situaci?? desconeguda) van restablir l'ordre a la revoltada Camp??nia.

Els romans havien sotm??s completament Pulla amb ajut dels apulis aliats (316 aC) i el c??nsol Q. Aemilius Barbula va portar la guerra a Luc??nia on va conquerir Nerulum; els lucans van fer alian??a amb Roma. El 314 aC els romans van obtenir una vict??ria decisiva que els va obrir les portes cap al Samni central i van assetjar Bovianum capital dels pentris. El 313 aC els romans van conquerir Nola, Atina i Cal??tia. El 312 aC els romans van ocupar Cassinum i van fer alian??a amb els mars i pelignes, i semblava que ja eren propers al final de la guerra (ocupaci?? i saqueig de Bovianum el 311 aC per C. Junius) quant els samnites van concertar l'alian??a amb T??rent, els umbres, i amb Perusa, Cortona, Arretium i Tarqu??nia, ciutats etrusques (311 aC), el que va capgirar les previsions.

A la revolta es van unir despr??s els mars, pelignes i umbres, fins llavors aliats romans. El 310 aC els etruscs foren derrotats al bosc de Cim??nio (Ciminius Silva) i a Perusa, i els c??nsols romans Rutili Censori i Fabi M??xim els van obligar a aixecar el setge de Sutrium (Sutri), i el 309 aC la vict??ria decisiva al Llac Vadimonis, prop de la moderna Orte, els va permetre entrar a Cortona, Perusa i Arretium. La batalla de Longulae contra els samnites fou la mes importants de les lliurades al sud-est. Tarqu??nia fou ocupada pels romans el 308 aC i obligada a cedir territoris i signar la pau; Volsinii (Vols??nia), ciutat etrusca que s'havia unit a les altres ciutats, va oferir forta resist??ncia per?? fou ocupada i en aquest cas annexionada. Etr??ria es va sotmetre. El centre de la guerra va tornar al Samni.

Els romans van v??ncer a Cerro Milello (prop de la vall d'Es??rnia); els romans van ocupar el pa??s dels marruquins, i casi van exterminar als eques revoltats. Bovianum fou ocupada per segona vegada per T. Minucius mentre Sora i Arpinum eren reintegrades al domini rom??. El 304 aC els samnites van demanar la pau incondicional.

L'hegemonia romana a Camp??nia fou reconeguda pels samnites i els samnites van haver de renunciar a futures expansions territorials i probablement van haver de renovar el tractat d'alian??a amb Roma.

Taula de continguts 1 Cronologia detallada de la Segona Guerra Samnita segons Tit Livi [1] 1.1 326 aC 1.2 325 aC 1.3 324 aC 1.4 323 aC 1.5 322 aC 1.6 321 aC 1.7 320 aC 1.8 319 aC 1.9 318 aC 1.10 317 aC 1.11 316 aC 1.12 315 aC 1.13 314 aC 1.14 313 aC 1.15 312 aC 1.16 311 aC 1.17 310 aC 1.18 309 aC 1.19 308 aC 1.20 307 aC 1.21 306 aC 1.22 305 aC 1.23 304 aC 2 Refer??ncies

[edita] Cronologia detallada de la Segona Guerra Samnita segons Tit Livi ^[1]

[edita] 326 aC

Foren elegits consols Gai Peteli Libo Visol o Caius Poetelius Libo Visolus i Lluci Papiri Cursor Mugil??l?? o Lucius Papirius Cursor Mugillanus.

Es va establir una llei que prohibia als creditors esclavitzar a les persones per les seves deutes. Aix?? s'havia originat en el jove Caius Publilius que va suplicar a Lucius Papirius per una deute que havia contret el seu pare i no solament no fou at??s sin?? que Papirius va insistir en respectar la llei i va fer rapar al jove al que va insultar i pegar i el va deixar al mig del carrer; el noi no va parar de queixar-se de la brutalitat del usurer i la gent del poble li va anar fent costat i va comen??ar a c??rrer la veu i tothom li va donat suport i van marxar en manifestaci?? cap al F??rum i al Senat; els consols, davant l'aldarull, van considerar convenient convocar una reuni?? del senat i els senadors al entrar van passar pel costat del jove i van veure les marques de cops i de fuet; els senadors van decretar que cap home podria ser objecte de maltractaments o lligat amb ferros si no havia estat declarat abans culpable i que la garantia de les deutes en endavant serien els deus i no les persones. Els lucans van trencar la seva alian??a amb Roma, instigats per T??rent, el que va provocar la inquietud dels senadors.

Els vestins es van aliar als samnites, que ja havien estat contra Roma el 327 aC ajudant a la revolta de Pale??polis i Ne??polis.

[edita] 325 aC

Foren elegits consols Lluci Furi Camil o Lucius Furius Camillus i D??cim Juni Brut Esceva o Decimus Iunius Brutus Scaeva i la seva primera decisi?? fou compar??ixer davant el senat per demanar el c??stig dels vestins per evitar que altres nacions o estats (es pensava amb els mars, els pelignes i els marruquins) pogueren seguir els seus passos. El senat va decidir la guerra que es va encomanar a Iunius Brutus, mentre Furius Camillus era enviat al Samni ^[2], cadascun amb un ex??rcit i van vigilar que les forces vestinies i samnites no es pogueren reunir. Furius es va posar malalt i va haver de deixar el comandament a Lluci Papiri Cursor Mugil??l?? o Lucius Papirius Cursor Mugillanus, consol l'any anterior, que, per instruccions del senat, fou nomenat dictador, amb Quint Fabi M??xim Rul??li?? o Quintus Fabius Maximus Rullianus com a Magister Equitum.

El consol Brutus va fer una campanya contra els vestins anant de vict??ria en vict??ria, assolant els camps, saquejant les granges, i derrotant l'enemic fins a una batalla principal en que els vestinis foren completament derrotats amb fortes p??rdues per ambdues parts; llavors Brutus va comen??ar a atacar les ciutats emmurallades, comen??ant per Cutina, els murs de la qual va escalar i va assaltar; va seguir C??nglia; les dues ciutats foren saquejades pels legionaris com a premi.

[edita] 324 aC

El Dictador Lluci Papiri Cursor Mugil??l?? o Lucius Papirius Cursor Mugillanus i el Magister Equitum Quint Fabi M??xim Rul??li?? o Quintus Fabius Maximus Rullianus es van distingir al camp de batalla. En aquest any els auspici no eren favorables i Papirius fou advertir per esperar uns auspicis millors; mentre se'n va anar a Roma i va deixar encarregat al seu Magister Equitum amb l'ordre de mantenir les posicions sense enfrontar-se a l'enemic mentre continuessin els mals auspicis, per?? no el va obeir i despr??s d'uns preparatius va avan??ar cap a Inbrinium, capital d'un districte amb igual nom, on es va enfrontar amb les forces samnites, i va obtenir un ??xit complert en el que va tenir una bona part el trib?? militar Lucius Cominius. Uns vint mil samnites van morir. Tit Livi esmenta que algunes fonts diuen que foren dos i no una les batalles lliurades, ambdues guanyades pels romans, per?? els autors m??s antics nom??s parlen d'una i alguns fins i tot no en fan cap esment. Es va fer un gran bot?? i es va capturar for??a material de guerra. Quintus Fabius Maximus Rullianus va enviar missatgers a anunciar la seva vict??ria al senat, i no al seu cap, el dictador; aquest no va desautoritzar de moment al seu general per?? despr??s va canviar de parer i es va dirigir al senat per reclamar el c??stig per la desobedi??ncia a fi i efecte de mantenir la dignitat del dictador; a tota velocitat es va dirigir al Samni, on ja s'havien rebut noticies de que anava cap all?? en actitud venjativa i ple de gelosia. Fabius Maximus va reunir a les tropes i les va preparar i quan va apar??ixer el dictador que va iniciar mesures per castigar la insubordinaci??. Casi es va produir un mot?? entre els soldats, que afavorien a Fabius; aquest va rebre l'ordre de presentar-se al dia seg??ent per?? a la nit va sortir cap a Roma, i el seu pare Marius Fabius N. F. M. N. Ambustus, que havia estat consol tres vegades i havia estat tamb?? dictador, va convocar al Senat; en plena reuni?? va arribar Papirius Cursor que havia seguit a Fabius amb un grup de cavalleria, i va ordenar la detenci?? de Cursor. Fabius Ambustus va apel??lar llavors als tribuns del poble. El jove Fabius tenia el suport del senat, del poble, dels tribuns i de l'ex??rcit absent, per?? el Dictador tenia la suprema autoritat segons era costum i en un discurs va deixar clar que si es permetia la desobedi??ncia, en endavant ja ning?? creuria a ning?? i la disciplina romana s'acabaria. Els tribuns llavors van veure que tenia ra?? i li van demanar clem??ncia. Llavors el dictador el va declarar culpable i tot seguit va oferir un culpable com a regal al poble de Roma.

En abs??ncia del dictador i del Magister Equitum, els samnites van incrementar la seva activitat. El comandament l'exercia de manera provisional Marc Valeri; una atac a una columna d'aprovisionament samnita va ser un ??xit per?? els caps foren castigats per desobedi??ncia, el que encara va decantar mes als soldats contra el Dictador.

Papirius Cursor va deixar encarregat del comandament a Roma a Lucius Papirius Crassus, va prohibir qualsevol activitat al Magister Equitum, i va tornar al Samni on no feu ben rebut per les tropes. Al dia seg??ent les tropes van marxar contra l'enemic en ordre de batalla, amb l'idea d'acabar la guerra aquell mateix dia. A la batalla els samnites van tenir molts mort i els romans molts ferits; el dictador va visitar als ferits i els va tractar amb consideraci?? el que li va fer guanyar suports.

Quan l'ex??rcit es va recuperar va presentar una nova batalla en la que va obtenir una completa vict??ria que li va permetre avan??ar en totes direccions i es va saquejar arreu on es podia, sense que trobaren cap resist??ncia, per?? van patir algunes emboscades; el dictador va ordenar que el bot?? fos pels soldats, i aix?? va incitar mes als soldats romans i els samnites van demanar la pau oferint subministres pels soldats, guarniments i paga per un any. Papirius Cursor els va remetre al Senat i els samnites van contestar que el seguirien a Roma i confiarien la defensa de la seva causa al mateix dictador del que confiaven en el seu honor i rectitud. Els romans van retirar l'ex??rcit del Samni i van tornar a Roma on Papirius Cursor va fer una entrada triomfal, i quan va presentar la renuncia al Senat aquest li va encarregar de dirigir les eleccions de consol. Foren elegits c??nsols pel 323 aC, Caius Sulpicius Longus (segona vegada) i Quint Auli Cerret?? (Quintus Aulius Cerretanus) ^[3]. Els samnites no van obtenir una pau permanent perqu?? no van estar d'acord en les condiciones, per?? van aconseguir una treva d'un any.

[edita] 323 aC

Els samnites, confiant en que la renuncia del dictador Papiri Cursor suposava una disminuci?? del poder rom??, van trencar la treva aviat.

Els nous consols Caius Sulpicius Longus (segona vegada) i Quintus Aemilius Cerretanus es van haver d'enfrontar tamb?? als apulis. Es van enviar ex??rcits tant contra els samnites com contra els apulis, el primer sota el comandament de Sulpicius, i el segon d'Aemilius ^[4]. Samni i la Pulla foren recorreguts pels romans per?? no es va produir cap enfrontament amb els samnites o apulis.

El trib?? del poble, Marc Flavi, va proposar castigar a Tusculum, que s'havia aliat a Velitrae i Privernum per fer la guerra contra Roma. Els tusculans llavors es van dirigir amb dones i criatures a Roma per implorar pietat i hi van arribar a la nit. Sense saber que passava es va donar l'alerta i el capitoli, la ciutadella, les muralles i les portes foren protegides amb soldats; al mat?? es va veure que es tractava dels tusculans que imploraven perd??, i la seva actitud va inspirar compassi?? al poble rom?? i totes les tribus van votar contra, menys la tribu P??l??lia que va votar per matar a tots els mascles i vendre com esclaus a les dones i criatures ^[5]

[edita] 322 aC

Foren nomenats consols Quint Fabi M??xim Rul??li?? o Quintus Fabius Maximus Rullianus i Lluci Fulvi Curv o Lucius Fulvius Curvus. La guerra al Samni fou la principal preocupaci??. Els samnites havien contractat mercenaris dels territoris ve??ns i quan aquest fet es va con??ixer es va considerar convenient nomenar un dictador, c??rrec que va recaure en Aulus Cornelius Cossus Arvina, que va nomenar a Marius Fabius M. F. N. N. Ambustus com a Magister Equitum. Van procedir al reclutament amb cura i van portar un bon ex??rcit cap al Samni.

Una vegada all?? van elegir un mal lloc per establir el seu campament . Els samnites estaven lluny per?? sobtadament a la nit van avan??ar i es van presentar a la vora dels romans i nomes la foscor va impedir l'atac, per?? a l'alba ja es va veure que estaven a punt per la lluita. Arvina va decidir abandonar la posici?? en silenci deixant torxes per fer pensar a l'enemic que seguien all??, per?? els samnites se'n van adonar i la cavalleria els va atacar i els va conduir cap a posicions desfavorables; al mateix temps va avan??ar tamb?? la infanteria. Com que el dictador va veure que no podia fer sense gran p??rdues, va ordenar fer front als samnites all?? on estaven, per?? amb la cavalleria samnita al damunt els romans ja no tenien temps de construir un camp. Els dos exercits van formar en l??nea de batalla i van xocar; els samnites atribu??en la retirada no a la mala posici?? del camp sin?? a la por i estaven amb molta moral. Durant tot el dia els combats foren igualats i a la nits els soldats estaven exhausts; la cavalleria romana va intervenir, va derrotar a la cavalleria samnita i va atacar a la infanteria samnita pel darrera. Va ser impossible de resistir i milers de soldats foren morts, i els que van fugir foren massacrats per la cavalleria; entre els morts hi havia el comandant en cap samnita.

La batalla va trencar la resist??ncia samnita i les ciutats van optar per la pau. Ara calia decidir si el c??stig per la represa de la guerra cauria sobre els culpables o sobre tot el poble. El principal instigador havia estat Brutulus Papius, un arist??crata de gran influencia. Els pretors romans van emetre un decret ordenant a Papius de rendir-se i els presoners i bot?? fets pels romans havia de ser enviat a Roma. Papius es va su??cidar i els fecials van portar a Roma el seu cad??ver i totes les seves propietats foren entregades a Roma. El senat va decretar el triomf del Dictador.

Tit Livi diu que segons alguns autors foren els dos consols els que van obtenir i celebrar el triomf, que el consol Fabius va fer una expedici?? a la Pulla on va fer mes bot??, i que el dictador Cornelius, que tots estan d'acord en que fou dictador aquest any, potser nom??s fou nomenat per donar la senyal d'inici de les carreres de carros, per la malaltia seriosa del pretor Lucius Plautius Venno, havent renunciat despr??s d'aix??.

[edita] 321 aC

Foren nomenats consols Tit Veturi Calv?? o Titus Veturius Calvinus i Espuri Postumi Alb?? o Spurius Postumius Albinus, que van dirigir la guerra al Samni. Els samnites estaven ara dirigits per el mes competent general de la naci?? Gai Ponci o Caius Pontius, fill d'Herennius o Herenni, el mes capacitat home d'estat samnita. Pontius va establir el seu camp a la vora de Caudium i va enviar espies (disfressats de pastors) a Cal??tia, on els consols havien establert el camp rom??. Els mateixos pastors van ser interrogats pels romans i tots van dir el mateix: les forces samnites eren a la Pulla, atacant Luc??ria; aix?? havia de portar als romans cap a Luc??ria que era la seva aliada, i per arribar-hi hi havia dos camins: un seguint la costa de la mar Adri??tica per pa??s obert (que era la ruta mes llarga) i un altra per el pas anomenat de les Forques Caudines, de fet dos passos estrets, fondos, amb turons a cada costa i una cadena continua de muntanyes per?? amb una plana d'herba al mig entre els dos passos ^[6]. Les forces romanes van seguir aquesta darrera ruta i van passar el primer pas sense problema fins arribar al segon, on foren aturats per una empallissada i atacats des les altures amb pedres. Es van retirar r??pidament per?? al arribar al primer pas tamb?? el van trobar tallat i van quedar rodejats d'enemics i sense saber que fer.

Tampoc els samnites es decidien a l'atac. Ponci va escriure al seu pare Herenni per demanar el seu consell. Herenni va dir que s'havia de deixar sortir als romans lliurement, sense fer res per?? el consell fou rebutjat i se li va demanar un altra possibilitat; llavors la seva resposta fou que matessin a tots els romans; convidat al camp samnita a explicar aquests dos consells tant contradictoris, Herenni va dir que el primer asseguraria la pau i amistat amb Roma; i el segon retardaria la derrota final samnita per alguns anys. Despr??s de discutir, cap de les dos opcions fou adoptada.

Els romans mentre, despr??s d'alguns intents de trencar el setge, van enviar emissaris als samnites demanant la pau o la batalla. Ponci va dir que la guerra estava acabada i que els romans havien de recon??ixer la seva posici?? i si volien salvar-se havien d'entregar les armes i passar sota el jou. La resta de condicions eren: evacuaci?? del Samni i de les col??nies romanes de Cales i Fregellae (fetes violant els acords) i un tractat d'amistat entre dos estats sobirans. Els consols es van quedar sense paraules al con??ixer les propostes. Luci Corneli L??ntul, el mes veter?? dels oficials de l'estat major, va proposar acceptar les condicions per?? van deixar clar que el tractat final no tindria for??a fins que es revest??s de tot el cerimonial: aprovaci?? del senat i intervenci?? dels fecials. Com que la signatura es retardava, 600 cavallers van haver de ser entregats com hostatges, responent amb les seves vides en cas de que els termes de la capitulaci?? no es respectaren.

Finalment l'ex??rcit va haver d'entregar les armes i passar desarmats sota el jou, rebent els insults de l'enemic, podent aix?? retornar a Roma. Els consols, mig despullats, foren els primers a passar, i els darrers els legionaris. A la nit del mateix dia l'ex??rcit derrotat va arribar prop de C??pua, ciutat a la que van ser rebuts i se'ls va donar tot el possible, provisions, robes, armes i als consols noves ins??gnies, essent rebuts pel senat local.

[edita] 320 aC

El hivern del 321 al 320 aC el Senat rom?? discut?? el tractat amb el samnites despr??s de la greu derrota a les Forques Caudines. El vell senador Ofil??li Calavi (Ofillius Calavius), d'una fam??lia destacada de C??pua (fill del senador Ovi Calavi) i amb una carrera important a la seva esquena, va criticar l'actuaci?? dels generals que havien signat l'acord i la critica es va estendre fins i tot als soldats, als que es va dir que no serien admesos a la ciutat. Tot i aix??, a l'arribada dels soldats, els romans se'n van apiadar i els van rebre, a la nit, passant a les seves llars i no podent sortir durant uns dies cap al f??rum. Els consols van refusar exercir les seves funcions per vergonya, excepte un d'ells, que va nomenar un dictador per dirigir les eleccions, c??rrec que va recaure en Quint Fabi Ambust (Quintus Fabius Ambustus) amb Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) com a magister equitum. Aquestos nomenaments per??, foren considerats irregulars, i foren substitu??ts per Marc Emili Pap (Marcus Aemilius Papus) com a Dictador y Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) com a magister equitum ^[7]. Tampoc a aquest es va permetre conduir les eleccions, el que expressava el malestar del poble amb els magistrats en general, i la direcci?? de la rep??blica va ser transferida al interrei Quint Fabi M??xim Rul??li?? (Quintus Fabius Maximus Rullianus) i tot seguit a Marc Valeri Corv (Marcus Valerius Corvus) que fou qui finalment va dirigir les eleccions dels consols.

Quint Publili Fil?? (Quintus Publilius Philo) i Lluci Papiri Cursor Mugil??l?? (Lucius Papirius Cursor Mugillanus), considerats els millors generals del seu temps, foren elegits consols (el segon exercia el c??rrec per segon cop, doncs avia estat abans consol el 326) amb general aprovaci?? ^[8]. El mateix dia de l'elecci?? van entrar en funcions per decret del senat. Despr??s de les cerim??nies protocol??l??ries es van posar a la feina sobre la capitulaci?? de les Forques Caudines. Publilius, consol a qui corresponia la presid??ncia, va cridar a parlar a Spurius Postumius, el consol derrotat, qui va assumir la responsabilitat de la desgracia per?? va assegurar que la pau no es va fer en nom del poble rom?? i va demanar la represa de la guerra, per?? sense creuar les fronteres fins a anul??lar les obligacions contretes al tractat garantit pels mateixos consols. Els tribuns del poble Luci Livi (Lucius Livius) i Quint Maeli (Quintus Maelius) van protestar per?? finalment van retirar les objeccions, i Postumius va fer un excel??lent discurs, recomanant la guerra i rebutjant que els compromisos contrets foren legals i vinculessin als deus i a tot el poble. Postumius i l'altra consol, Tit Veturi Calv?? (Titus Veturius Calvinus), van resignar el seu c??rrec i foren posats a disposici?? dels fecials i conduits amb la resta de garants a Caudium, per esser entregats als samnites. El sacrifici dels consols va permetre doncs al Senat rebutjar el tractat.

Tot seguit es va iniciar l'allistament de voluntaris per la guerra i es van formar nou legions (apart de les tropes que s'havien salvat) i l'ex??rcit va sortir cap a Caudium. Els fecials van entrar a la cambra del consell samnita on estava assegut Gai Ponci Hereni (Caius Pontius Herenius), al que van explicar que els consols havien estat culpables d'un crim per comprometre una pau que no podia ser acceptada, i per aix?? els entregaven, lliurant aix?? de la culpa a Roma. Llavors Postumius es va declarar ciutad?? samnita i va acostar el ganivet al fecial i el va ferir lleument, cosa per la qual els romans van al??legar violaci?? dels drets d'un fecial (que eren inviolables com a missatgers a la guerra) i que encara tenia mes for??a la seva decisi?? de reprendre la guerra. Ponci va demanar a Postumius perqu?? ofenia als deus i cancel??lava l'acord i trencava la seva paraula i perqu?? recorria a ferir a un fecial com a ciutad?? samnita per fer la guerra. Finalment els samnites van deixar lliures als romans, simbolitzant que no acceptaven el trencament de la seva paraula, per?? els romans van considerar que aix?? els alliberava dels seus compromisos.

Llavors es va revoltar la ciutat de Satricum contra els romans; els samnites a la mateixa nit es van dirigir a Fregellae i la van ocupar amb ajut dels satricans. Els romans la van reconquerir.

El consol Papirius va marxar cap a la Pulla, fins a Luc??ria, on es trobaven els cavallers romans deixat com hostatges despr??s de la derrota de les Forques Caudines. Publilius va romandre al Samni, i els samnites no es van decidir sobre si marxar a Luc??ria o quedar-se per fer front a un atac de Publilius. Aix?? va permetre a Papiri Cursor assetjar-la. Els samnites van decidir arriscar a una batalla amb Publilius, per?? foren derrotats i dispersats cap a la Pulla fins a Luc??ria on la seva derrota es va completar. L'ex??rcit de Papiri, mancat de subministraments, va haver de marxar cap a la costa i va arribar a Arpi (Argos Hippium o Argyria, prop de la moderna Foggia) ciutat que els va donar aprovisionament, i els samnites es van haver de limitar a atacs de guerrilla als districtes costaners. L'arribada de l'ex??rcit de Publilius va suposar el refor??ament del setge de Luc??ria i els samnites es van concentrar a combatre a Papiri. Llavors una delegaci?? dels tarentins va reclamar la pau entre ambdues parts; els samnites buscaven el suport de T??rent, per?? els romans no van fer cas de la delegaci?? i van continuar el setge, i la guarnici?? samnita aviat es va veure abocada a la fam i va demanar la retirada romana a canvi dels 600 hostatges que tenien (els cavallers romans deixats com hostatges despr??s de les Forques Caudines). Els romans no van acceptar i van imposar la rendici?? de la ciutat i que els 700 samnites de guarnici?? sortiren i passessin sota el jou; aix?? es va fer i els romans van obtenir un gran bot?? (incloent armes i estendards capturats a la batalla del 320 aC) i van recuperar els seus 600 hostatges de les Forques Caudines. Livi atribueix la conquesta Luci Corneli L??ntul en condici?? de dictador i amb Papiri Cursor com a Magister Equitum Livi no est?? segur de si Papiri Cursor fou rellegit per tercera vegada consol l'any seg??ent, pel seu ??xit a la batalla, juntament amb Quint Auli Corret?? (Quintus Aulius Corretanus, que exercia el c??rrec per segona vegada) o be el consol del 319 aC fou Luci Papiri Cursor Mugil??l?? (esmentat com Lucius Papirius Mugillanus)

[edita] 319 aC

Els romans continuen la guerra contra els frentans als que van derrotar en un sola batalla. Els frentans van abandonar la seva ciutat ^[9] i van donar hostatges al consol Quintus Aulius Corretanus. L'altre consol, Lucius Papirius Cursor Mugillanus, va derrotar als sutricans que van demanar la pau. El consol va exigir la entrega de la guarnici?? samnita o be els matessin a tots. La gent de Sutricum va explicar que no podien derrotar a la forta guarnici?? samnita ben armada. El senat local estava dividit entre els partidaris dels samnites i els de Roma per?? ambdues faccions es van posar d'acord per demanar la pau a qualsevol preu. Finalment, com que la guarnici?? samnita no estava preparada per resistir un setge, va intentar abandonar la ciutat de nit i la facci?? proromana va obrir les portes a les legions assetjants. Els samnites foren atacats als boscos de les rodalies quan ja la ciutat havia estat ocupada. El consol va ordenar investigar qui havien estat els autors de la revolta i els considerats culpables foren executats. Els ciutadans foren privats d'armes i una guarnici?? romana es va establir a la ciutat.

Despr??s de la caiguda de Sutricum, Papirius va tornar a Roma per celebrar el triomf.

[edita] 318 aC

Marc Fosli Faccinator (Marcus Foslius Flaccinator) i Lluci Plauti Venox (Lucius Plautius Venox o Venno) foren designats consols el 318 aC. Diverses ciutats samnites van demanar tractats amb Roma, i les seves delegacions, quan eren admeses, es postraven humildement, el que va fer que el senat els dones tracte de favor i foren enviades a les assemblees, que no els va voler atorgar cap tractat, per?? finalment, despr??s de molts dies i moltes supliques i la mediaci?? de ciutadans privats, se'ls va acordar una treva de dos anys ^[10]. Teanum i Canusium, a la Pulla, tamb?? van oferir a Lucius Plautius alguns hostatges i la rendici?? , a canvi de no patir mes saquejos. Aquests tractats van suposar de fet el final de la primera guerra samnita.

[edita] 317 aC

Foren nomenats consols , Gai Juni Bubulc Brut (Gaius o Caius Iunius Bubulcus Brutus) i Quint Emili Barbula (Quintus Aemilius Barbula).

A C??pua, a petici?? de la ciutat, que com tota la Camp??nia estava desorganitzada i sotmesa a disc??rdies civils, es va nomenar per primer cop prefectes, i el pretor Lucius Furius Camillus va donar a la ciutat un codi de lleis (317 aC) i es van formar dos noves tribus romanes: la Ufentina (ufentins) i la Fal??rnia (els falernians).

La ciutat de Teate, a la Pulla, va enviar als consols una delegaci?? per fer la pau que es va signar entre la ciutat, com estat, i Roma. Teate va recon??ixer la sobirania romana. Mentre Junius Bubulcus va ocupar Forentum a Luc??nia i va avan??ar per la regi??. El consol Barbula va ocupar la ciutat de Nerulum per sorpresa. Els efectes de la dominaci?? romana a C??pua es van fer aviat evidents i els antiats (habitants d'Antium, col??nia romana) van demanar tamb?? obtenir un codi de lleis i magistratures regulars; els patrons de la col??nia foren encarregats pel senat per establir un sistema legal.

[edita] 316 aC

Al acabar el seu mandat els consols sortints Gai Juni Bubulc Brut (Gaius Iunius Bubulcus Brutus) i Quint Emili Barbula (Quintus Aemilius Barbula) no van entregar el comandament de les legions als nous consols elegits (Spurius Nautius Rutilus i Marcus Popilius Laenas) sin?? a un dictador, Lucius Aemilius Mamercinus Privernas. Aquest va designar a M. Fulvius ^[11] com a Magister Equitum, i va atacar Saticula i els samnites van aprofitar l'atac per reprendre les hostilitats. Un important exercit samnita es va dirigir a aixecar el setge mentre els saticulans van fer algunes sortides que els romans va resistir be merc??s a les instruccions del dictador Mamercinus, fins que van poder fer retornar als atacants darrera les muralles. El setge va durar fins l'any seg??ent. Els romans derroten a l'ex??rcit samnita que pretenia ajudar als assetjats de Saticula. Els samnites van atacar per?? foren rebutjats cap al seu camp, que a la nit van abandonar en desordre. En la seva marxa en retirada van assetjar Plistica, ciutat aliada de Roma.

[edita] 315 aC

Fou designat dictador Quint Fabi M??xim Rul??li?? (Quintus Fabius Maximus Rullianus) que va marxar cap a Saticula mentre els consols de l'any (Quint Publili Fil?? o Quintus Publilius Philo i Lluci Papiri Cursor Mugil??l?? o Lucius Papirius Cursor Mugillanus ^[12], igual que havien fet els de l'any anterior, van romandre a Roma. Els samnites es van retirar de Plistica i es van dirigir amb noves forces cap a Saticula; el dictador es va presentar tamb?? a aquesta ciutat amb refor??os. Els samnites van fer diversos atacs de distracci?? als que el dictador no va donar import??ncia i es va limitar a refor??ar les defenses.

Els samnites van atacar dia darrera dia per?? finalment el Magister Equitum Quintus Aulius Corretanus, sense perm??s del seu superior, va atacar el camp samnita amb f??ria, amb totes les seves forces de cavalleria, i els va expulsar del camp. Tant el comandant samnita com Aulius van morir a la batalla ^[13]. El germ?? d'Aulius va venjar la seva mort. El cos d'Aulius va poder ser rescatat i els samnites van aixecar el camp i es van dirigir altre cop a assetjar Plistica. Pocs dies despr??s Saticula es va rendir per?? els samnites van assaltar i prendre Plistica.

Les legions es van dirigir llavors des el Samni i la Pulla cap a Sora, ciutat poblada per volscs on hi havia establerta una col??nia romana, que s'havia revoltat contra els romans i havia matat als colons. Els samnites tamb?? van marxar cap a la zona i els dos exercits es van trobar prop de la ciutat, a Lautulae o Ad Lautulas, un pas de muntanya entre Tarracina i Fundi, pas que era f??cilment defensable. La batalla no va tenir un resultat clar i molt possiblement fou desfavorable pels romans.

El nou Magister Equitum, C. Fabius, que havia sortit de Roma amb l'ex??rcit de refresc, va establir posici?? all?? on li va ordenar el dictador Rullianus. Aquest es va tancar al seu camp com si esperes un setge i quan al cap d'uns dies el samnites el van atacar, va arribar Fabius amb les tropes de refresc i els va derrotar. El camp samnita fou capturat. Els samnites es van disperses per tots els vents. El camp fou saquejat. El camp rom?? va patir minses destruccions. L'ex??rcit rom?? es va dirigir llavors cap a Sora, la ciutat-col??nia revoltada contra Roma.

[edita] 314 aC

Foren nomenats consols Marcus Poetilius Libo i Caius Sulpicius Longus als que el dictador Fabius va entregar el comandament de les legions. La ciutat de Sora era dif??cil de prendre (calia reduir-la per la fam) i un atac era molt arriscat. Un desertor de la ciutat es va oferir als romans per facilitar l'entrada. En primer lloc els romans van aixecar el camp, sota els murs de la ciutat, a uns 10 km, per disminuir la vigil??ncia. Algunes cohorts es van amagar a les zones boscoses properes a la ciutat. Deu soldats van ser introdu??ts pel tra??dor i es van apoderar de la ciutadella, provocant un tumult de distracci??. Els magistrats locals al assabentar-se de que la ciutadella havia estat presa, i suposant que els romans eren molts, van ordenar la fugida de la ciutat, per?? al sortir foren sorpreses per les cohorts amagades al bosc. 225 ciutadans considerats instigadors de la revolta, foren carregats de cadenes i portats a Roma; una guarnici?? es va establir a la ciutat.

Despr??s de Sora, els consols van portar la guerra a Aus??nia que fou posada sota poder de Roma merc??s a la defecci?? de part dels seus habitants del b??ndol samnita. A Ausona, Menturnae, i Vescia una dotzena de joves de les millors fam??lies es van passar als romans i van aconsellar a aquestos d'establir camps prop de les ciutats per poder-les ocupar. Alguns romans es van infiltrar a les ciutats amb l'ajut dels tra??dor, i a una senyal convinguda van obrir les portes; les tres ciutats foren f??cilment ocupades; per?? els romans van casi be exterminar a la naci?? dels ??usons.

Al mateix temps la guarnici?? romana a Luc??ria fou atacada a tra??ci?? i els samnites es van tornar a apoderar de la ciutat. Un ex??rcit rom?? i fou enviat i la ciutat conquerida al primer assalt; molts ciutadans i els soldats samnites foren executats. Fins i tot quan es va discutir la sort de la ciutat (enviar-hi una col??nia o destruir-la) el senat va restar dividit, per?? finalment l'opci?? d'enviar nous colons (2500) va prevaldre. Tamb?? entre els notables de C??pua es van organitzar complots contra Roma i el senat va obrir una cort d'investigaci?? i Gai Meni (Caius Maenius) fou nomenat dictador per conduir el procediment (Marcus Foslius Flaccinator fou nomenat Magister Equitum) per?? els principals conspiradors de la fam??lia Calavii, Ovius Calavius i Novius Calavius, es van escapar de la condemna amb un suposat su??cidi, i la investigaci?? es va dirigir llavors a possibles c??mplices a Roma. Maenius va investigar ??mpliament i va insistir que la seva autoritat com a jutge era il??limitada. Homes de fam??lies destacades foren inculpats sense poder apel??lar als tribuns del poble. El dictador va apar??ixer llavors com el cap d'un acte pol??tic de revenja i va desfermar poderoses forces en contra, fins que va haver de dimitir per fer front a l'acusaci?? de tra??ci??. El Magister Equitum el va acompanyar. Foren jutjats juntament amb els consols i altres personalitats (incloent Quintus Publilius Philo) per?? declarats innocents.

Corrien rumors d'una revolta a Camp??nia que havia estat ja organitzada secretament. Els samnites li van donar suport i es van replegar de la Pulla cap a Caudium, des on podien anar f??cilment a C??pua. Els consols Marcus Poetilius Libo i Caius Sulpicius Longus van marxar en direcci?? a Caudium amb un fort ex??rcit i per un temps les forces romanes i les samnites es van trobar oposades, per?? una a cada costat de les Forques Caudines. Finalment els samnites van fer un tomb i es van presentar a les planes de Camp??nia i finalment els dos exercits es van albirar. Es van produir nombroses escaramusses, la majoria portades a terme per forces de cavalleria. Els samnites van col??locar les seves forces de cavalleria als dos flancs de l'ex??rcit per protegir el camp mes que per participar a la batalla, el pes de la qual havia de dur a terme la infanteria. Al costat rom?? el consol Sulpicius va assolir el comandament de l'ala dreta i Poetilius el de l'esquerra. L'ala esquerra samnita fou desbrodada per una maniobra de Poetilius que sobtadament va posar en combat a les cohorts de la reserva, i tot seguit va carregar contra els samnites amb totes les forces; la cavalleria samnita va haver d'anar en suport de la infanteria per?? la cavalleria romana li va barrar el pas i va posar a cavalleria i infanteria samnites en plena confusi?? fins que es van retirar. Sulpicius es va enfrontar a l'ala dreta dels samnites, que no sols li van aguantar l'avan??, sin?? que el van rebutjar; 1200 cavallers romans van haver d'ajudar a Sulpicius que llavors es va poder imposar; els samnites es van tamb?? retirar a la part dreta, i molts foren fets presoners o van morir; una part dels samnites es va escapar cap a Malaventum (Benevent). Les cr??niques diuen que les baixes samnites foren de trenta mil homes, incloent morts, ferits i presoners.

Tot seguir els consols van avan??ar cap a Bovianum que van atacar hi van romandre all?? fins al hivern.

[edita] 313 aC

Lucius Papirius Cursor Mugillanus i Caius Iunius Bubulcus Brutus foren nomenats consols per l'any (el primer per cinquena vegada i el segon, per segona) i Caius Poetilius Libo II fou nomenat dictador ^[14] amb Marcus Foslius Flaccinator com a Magister Equitum. Estant els romans a Bovianum es van assabentar de que la ciutadella de Fregellae havia estat capturada pels samnites, i llavors van aixecar el setge de Bovianum I es van dirigir cap a Fregellae que van reconquerir sense lluita ja que fou evacuada pels samnites la nit abans; van deixar al lloc una forta guarnici?? i van retornar a Camp??nia amb l'objectiu d'ocupar Nola; quan es van acostar a aquesta ciutat la poblaci?? es va retirar darrera els murs; els romans van destruir totes les edificacions i suburbis (que eren nombrosos) per acostar-se mes f??cilment a la ciutat, i finalment Nola fou ocupada ^[15]. Seguidament foren ocupades Atina i Cal??tia. Els romans van establir col??nies a Suessa (antiga ciutats dels auruncs) i P??ntia (illa habitada pels volscs). El Senat tanmateix va autoritzar una col??nia a Interamna que no es va fer fins als consols seg??ents.

La Guerra estava casi be al seu final ja que for a dels gals cap mes poble podia inquietar a Roma.

[edita] 312 aC

Foren nomenats consols per l'any Marcus Valerius Maximus Corrinus i Publius Decius Mus. El c??rrec de censor va recaure en Api Claudi Cec (Appius Claudius Caecus) constructor de la Via ??pia i del aq??educte Api (Aqua Claudia). Api va revisar les llistes senatorials i va omplir les vacants amb cavallers provinents de fora de la classe senatorial, contra el parer del seu col??lega Caius Plautius Proculus (o Caius Plautus, en catal?? Gai Plauci Pr??cul).

Els nous consols van enviar 4000 colons a Interamna.

El consol Corrinus es va quedar al Samni mentre el consol Decius es va quedar a Roma afectat per una seriosa malaltia. Per aquesta circumstancia, davant d'un possible atac dels gals i etruscs per la part d'Etr??ria, i a petici?? del mateix Decius, fou nomenat Caius Iunius Bubulcus Brutus com a Dictador. El dictador va mobilitzar a tots els homes h??bils i va preparar les armes, per?? no va actuar mentre l'enemic no fes el primer pas. Els etruscs estaven fent preparatius de guerra per?? tampoc van fer cap moviment ofensiu.

[edita] 311 aC

Foren nomenats consols Caius Iunius Bubulcus Brutus (tercera vegada) i Quintus Aemilius Barbula (segona vegada). Al comen??ament de l'exercici del c??rrec van interpolar a l'assemblea un queixa per la manera en que s'havien cobert les vacants del senat i van acusar a Api Claudi de fer els nomenaments per guanyar popularitat. D'altra banda, per acontentar al poble, a proposta dels tribus del poble Lucius Atilius i Caius Marcius es van crear un c??rrec militar reservat a la plebs: el de trib?? militar, del que en foren nomenats 16 per les 4 legions (nomenament que feia el poble als comicis per?? que en realitat eren cooptats primer pels consols o pels dictadors).

Seguint l'exemple del censor Api Claudi, la fam??lia dels Potitii que tenia el dret de cerim??nies a l'Ava Maxima d'H??rcules, va traspassar aquesta feina a alguns servidors del temple i la llegenda diu que tots els Potitii havien mort tots al cap d'un any. El mateix Api fou aparentment castigat amb la ceguera per la seva manca de culte als deus i fou conegut amb el sobrenom de "Caecus" (Cec).

A proposta del tribu del poble Marcus Decius es va crear tamb?? un altra c??rrec militar pel poble: el de comissionat naval; te??ricament el poble nomenava a dos encarregats de l'equipament de la flota.

En aquest any els censors Api Claudi i Caius Plautius van prohibir als musics de flauta celebrar el seu banquet anyal al temple de J??piter, privilegi que gaudien des temps molt antics; els afectats es van dirigir a Tibur i cap d'ells va anar a la ciutat a fer els sacrificis religiosos; el senat va enviar missatgers a Tibur i els va convidar a tornar a Roma. Els tiburtins havien convidat als musics al seu senat on es trobaven quan van rebre als missatgers. Al no acceptar de tornar els tiburtins els van convidar a les cases particulars amb l'excusa de tocar musica i els van emborratxar i quan van estar casi be adormits els van enviar a Roma en carros; van passar la nit als carros aturats al f??rum; al despertar-se el poble els rodejava i els convidava a romandre a Roma i se'ls va concedir en compensaci?? el privilegi de sortir cada any durant tres dies amb vestits llargs i mascares, cantant i tocant ^[16]. El dret del banquet al temple de J??piter es va recon??ixer nom??s als que havien tocat all?? en ocasions solemnes.

Preparats per la guerra, el consol Iunius fou encarregat dels samnites, i el consol Aemilius dels etruscs. La ciutat de Cl??via, on els romans tenien una guarnici??, havia rebutjat els atacs samnites, per?? es va haver de rendir per la gana, i els soldats romans foren fuetejats i despr??s executats. Un dia despr??s Iunius es va presentar davant Cl??via i la va assaltar, ocupant-la amb certa facilitat, matant a tots els mascles samnites; de all?? va passar a Bovianum, capital dels samnites anomenats pentris; el perm??s als soldats per saquejar la ciutat, suposadament for??a rica, va facilitat la seva conquesta despr??s de for??a temps de setges temporals. La ciutat fou saquejada i es va fer mes boti all?? sol que a la resta del Samni, per?? els habitants van salvar la vida; el bot?? fou donat als soldats. Alguns desertors o presoners van parlar als romans d'uns prats on s'havia reunit als ramats. Els consols es van dirigir a la zona, per?? els samnites ho havien previst i van establir les seves forces als dos costats del cam?? cap a aquell lloc i quan van arribar els romans van sortir sobtadament i els van atacar; la sorpresa els va afavorir, per?? aviat els romans es van refer, i amb disciplina i experi??ncia van derrotar als samnites i els van causar unes vint mil baixes ^[17], fent-se a mes a mes amb els ramats.

Els samnites estaven derrotats del tot per?? llavors les ciutats dels etruscs (menys Arretium^[18]) es van posar en peu de guerra contra Roma i van iniciar el combat. El primer atac fou contra Sutrium, ciutat aliada de Roma. Aemilius es va dirigir a la regi?? i els dos exercits es van enfrontar a la vora de la ciutat; els etruscs eren mes nombrosos per?? els romans estaven millor organitzats; l'arribada de la reserva romana va decidir la batalla ja que els etruscs no tenien reserves; els etruscs es van retirar al capvespre i a la nit els dos exercits van retornar als seus camps. Las baixes etrusques foren importants o les forces que restaren amb prou feines podien defensar el seu camp, per?? ja no es van produir mes combats perqu?? al b??ndol rom?? els morts no foren tants per?? els ferits foren molt nombrosos.

[edita] 310 aC

Foren elegits consols per l'any Quintus Fabius Maximus Rullianus i Caius Marcius Rutilus Censorinus. El primer va agafar el comandament a Sutrium on va portar refor??os des de Roma. Els etruscs tamb?? van aixecar un altre ex??rcit i el van enviar a Sutrium en suport del assetjants.

El trib?? del poble Publius Sempronius va iniciar una acci?? per limitar la magistratura de censor a un per??ode efectiu de 18 mesos. Aquesta mesura no era a favor del poble ni raonable ja que amb tant poc temps els censors no podien fer grans obres, per?? si de la just??cia, perqu?? evitava corrupcions. Degut a l'actuaci?? d'Api Claudi al Senat, aquest s'havia fet enemics i el trib?? va obtenir el suport del poble i de l'aristocr??cia i va recordar que el dictador Mamercus Aemilius (454 aC?) ja havia promulgat la llei Em??lia (Aemilia Lex) que la limitava a 18 mesos perqu?? la censura no esdevingu??s desp??tica i tir??nica, tot i que feia molt de temps que no s'aplicava. Al comen??ament de l'any va acabar el per??ode dels censors Api Claudi i Caius Plautius, i aquest darrer va dimitir, per?? Api va romandre sol al c??rrec i va refusar renunciar fins acabar l'aq??educte (que havia comen??at Plautius i s'havia de dir Aqua Plauta). Al??legava Api Claudi que la limitaci?? del per??ode no l'afectava ja que les disposicions de Mamercus Aemilus sobre la censura no havien esdevingut llei permanent i afectava nom??s als censors per els quals fou promulgada (C. Furius i M. Geganius), i ja no tenia efecte sobre tots els censors posteriors que eren designat pels comicis el que suposava que la votaci?? (que en el seu cas s'havia fet per 5 anys com era costum) anul??lava la llei, ja que quan dos lleis entraven en contradicci?? la darrera anul??lava l'anterior. En tot cas no hi havia precedents d'un censor que exerc??s el c??rrec sol, i sempre que un dels censors havia mort, el que restava havia agafat un col??lega, per?? aix?? no estava previst per cap llei, era nom??s costum (no era possible legalment elegir nom??s un censor als comicis). El trib?? Sempronius va fer detenir a Api Claudi per?? aquest va demanar la protecci?? dels tribuns i tot i que Sempronius va obtenir el suport de sis col??legues, els altres tres van vetar el procediment contra el censor i aquest va poder seguir exercint com a censor en solitari en mig d'una general hostilitat.

El consol Fabius va arribar amb les seves forces a Sutrium i es va trobar amb l'ex??rcit enemic que assetjava la ciutat, el qual era mes nombr??s. Els etruscs es van confiar en la seva superioritat num??rica i en canvi Fabius agafava posicions estrat??giques millors amb dos ales protegides per formacions rocoses i un front principal. Els hastats (hastati) i els pr??nceps (princeps) romans es van finalment imposar i van dispersar als etruscs que foren perseguits per la cavalleria romana. Molts etruscs estaven ferits i altres desarmats (havien perdut les seves armes a la fugida) i es van refugiar al Bosc Cimini (Ciminius Silva) on els romans van fer una carnisseria, matant milers d'etruscs. Foren capturats 38 estendards i un gran boti fou fet al campament principal. Es va discutir encara si seguir empaitant als fugitius.

Despr??s els romans van travessar el bosc (que mai havia estat creuat pels romans ni tant sols per mercaders) i van avan??ar cap a Camerinum; els soldats van saquejar diversos llogarets i les terres etrusques. Una delegaci?? de cinc membres enviada pel Senat, formada per dos tribuns del poble, es va presentar a Fabius per ordenar que no creues el bosc, cosa que era considerat un mal auguri pels romans, per?? van arribar massa tard i nom??s van poder retornar a Roma per informar de la vict??ria.

Els saquejos romans van produir un efecte de resist??ncia entre els etruscs de la regi?? de les muntanyes Ciminies, a Etr??ria i a ??mbria. L'altra ex??rcit etrusc que s'havia aixecat, que no havia arribat encara a Sutrium, va avan??ar ara en ordre disposat a combatre, i es va aturar prop dels romans que van refusar el combat; els comandants romans van ordenar repartir les racions de menjar i mantenir-se ferms davant l'enemic a qualsevol hora. Al capvespre el comandant rom?? va arengar als seus i va elogiar als samnites i menysprear als etruscs en el combat; no hi havia cap mes exercit rom?? de reserva. Abans de l'alba es va iniciar el combat amb un atac rom?? al camp enemic que fou agafat desprevingut i molts no van poder agafar ni les armes, i els que ho van poder fer foren derrotats; els romans els van perseguir i la major part dels etruscs es va refugiar als boscos; el campament fou pres pels romans i l'or i la plata que s'hi va trobar fou entregat al consol i la resta del bot?? fou pels soldats. Entre morts i presoners els etruscs van tenir 60.000 baixes. Aquesta fou la segona part de la batalla de la Silva Ciminius, que va suposar un gran triomf rom?? i es va lliurar segons molts autors prop de Perusa y que despr??s de la vict??ria, Perusia, Cortona i Arretium, els tres principals estats etruscs, van demanar la pau a Roma. Una treva per trenta anys els fou atorgada pel senat.

Mentre passava aix?? a Etr??ria, l'altra consol C. Marcius Rutilus, va conquerir Allifae als samnites aix?? com altres punts fortificats i llogarets, que en general foren destru??ts o severament damnats.

El Prefecte mar??tim, Publi Cornelius, es va dirigir amb la flota Romana cap a Camp??nia i va ancorar a Pompeii on va desembarcar i des all?? va passar a territori de Nuceria Alfaterna que va assolar. Despr??s va seguir mes cap a l'interior amb desig de saquejar i fer bot??, el que va aixecar els habitants de les regions que creuava en contra seu. Mentre avan??aven no trobaven resist??ncia per?? a la tornada foren emboscats per camperols que els hi van prendre tot el bot??; els romans van tenir forces baixes, i els que es van escapar es van dirigir cap els vaixells.

Coneguda pels samnites la noticia de que els romans havien creuat el bosc Cimini, van considerar que aix?? era de bona sort per ells i que els romans trobarien mes enll?? del bosc mai abans franquejat, el seu final; per?? mes tard, amb la vict??ria romana, van haver de deixar aquestes especulacions i dedicar-se a combatre a Marcius i si aquest no els donava ocasi?? de combatre, marxar cap a Etr??ria pel pa??s dels mars i els sabins. Marcius va avan??ar contra ells i es va lliurar una batalla que no va tenir resultat decisiu i cap part es va poder donar per guanyadora, si be es pensa que la pitjor part se la van endur els romans, que van perdre alguns cavallers (membres de l'ordre eq??estre) i alguns tribus militars, i Marcius mateix fou ferit. Les noticies sobre aix??, que van arribar a Roma exagerades, van alarmar al Senat que va nomenar un dictador. Per el c??rrec es va proposar a Lluci Papiri Cursor (Lucius Papirius Cursor Mugillanus) que a partir d'aquell moment, segurament ja avan??at l'any, seria considerat el general en cap.

Abans de nomenar-lo calia notificar-ho als consols. Com que no es va poder enviar un missatger al Samni perqu?? tot el pa??s era hostil, el senat va tardar en saber que Marcius restava viu, i aquesta notificaci?? no es va poder fer; l'altra consol, Fabius, era rival de Cursor i el senat li va enviar una delegaci?? amb diverses persones de rang consular que havien d'usar la seva influencia per demanar al consol que oblid??s la seva enemistat amb Cursor en be de la p??tria. Fabius, despr??s d'escoltar als missatgers amb els ull perduts, es va retirar sense dir paraula. A la mitjanit (com era tradici??) Papiri Cursor fou proclamat dictador. Fabius va fer avinent que li havia costat molt controlar-se i quan una delegaci?? li va anar a agrair el seu silenci d'hores abans, va explotar i els va fer fora.

Papirius va nomenar com a Magister Equitum a Caius Iunius Bubulcus Brutus. La proclamaci?? dels c??rrecs fou sotmesa a les curies. Per?? uns mals auspicis van impedir registrar el nomenament: tocava votar primer a la C??ria Faucia i sempre que aquesta c??ria havia votat primer havien passat desastres (la conquista de la ciutat de Roma pels gals, i la derrota de les Forques Caudines). Encara un tercer desastre, la massacra de Cremera, fou indicada per l'historiador Gai Licini Macer. Aix?? doncs era impossible la votaci?? que es va ajornar al dia seg??ent quan es van fer nous auspicis i finalment el dictador fou investit dels seus poders. Cursor va agafar les legions que eren a la regi?? Cim??nia i las va portar a Longula on va agafar el comandament de les demes tropes dels consols, i amb la for??a unificada va sortir al camp.

[edita] 309 aC

El c??rrec dels consols Quintus Fabius Maximus Rullianus i Caius Marcius Rutilus fou allargat un any al costat del dictador Cursor. Els samnites no van fer cap pas per enfrontar-se a l???ex??rcit de Cursor.

Mentre a ??mbria els romans es van enfrontar als umbres als que van derrotar sense causar grans p??rdues. A la vora del Llac Vadimonis es va concentrar l???ex??rcit etrusc que s???havia aixecat segons la llei sagrada en la que cada home agafava un camarada, i que per aix?? era mes nombr??s que mai i mostrava un esperit superior als anteriors exercits. La batalla for acarnissada; les primeres l??nees van quedar exterminades i van entrar les segones l??nees, i finalment les reserves; la intervenci?? de la cavalleria romana va ser decisiva i va trencar la resist??ncia etrusca, i finalment els romans en van sortir victoriosos. La major part de l???ex??rcit va morir i el seu campament fou ocupat pels romans i saquejat.

Els samnites continuaven el seus preparatius de guerra; les forces samnites es van equipar degudament i es van dividir en dos seccions, una amb els escuts adornats de plata i un altra d???or. Cursor es va situar enfront dels samnites, agafant el comandament de l???ala dreta romana, i deixant el de l???ala esquerra al Magister Equitum, Iunius Bubulcus. Nom??s comen??ar la lluita Cursor i Iunius Bubulcus es van disputar qui seria el primer de trencar les l??nees enemigues. Aquesta compet??ncia va afavorir encara mes als romans que van derrotar completament als samnites que es van dispersar, i el seu camp fou ocupat i cremat al capvespre. El senat va decretar un triomf pel Dictador Cursor si be una part important de la vict??ria fou atribu??da als generals de rang consular Publius Decius Mus i Marcus Valerius Corvus ^[19]

En aquest any la ciutat de Per??sia va trencar la treva. El consol Fabius va lliurar batalla y va derrotar a les forces de la ciutat prop de la ciutat, i l???haguera conquerit per?? una delegaci?? del govern local fou enviada a Fabius per demanar la pau. Els romans van establir una guarnici?? a Per??sia, i tot seguit diverses ciutats-estats d???Etr??ria van enviar delegacions al consol per demanar l???establiment de relacions amistoses; les delegacions foren enviades al Senat de Roma, que ho va acceptar. Fabius va entrar en process?? triomfal a la capital. Els grans triomfadors sobre els samnites, Publius Decius Mus y Marcus Valerius Corvus, foren tot seguit escollits casi be per unanimitat per l???any seg??ent un com a consol i l???altre com a pretor (Valerius ocupava aquest c??rrec per quarta vegada). El consol Quintus Fabius Maximus Rullianus fou nomenat altra cop com a consol suposadament com a compensaci?? per haver estat sobrepassat l???any anterior pel dictador tot i la seva brillant vict??ria al Bosc Cimini.

[edita] 308 aC

Els dos consols van arreglar els seus respectius comandaments, amb Decius a Etr??ria i Fabius al Samni.

Fabius va anar a Nuc??ria Alfaterna li va enviar una delegaci?? demanant la pau, per?? Fabius la va refusar ja que anteriorment li havia estat oferta la pau a la ciutat i l???havia refusat. Va comen??ar l???atac a Alfaterna, que es va haver de rendir de manera incondicional. Un altre combat amb els samnites va suposar una f??cil vict??ria romana, batalla que es recordada perqu?? els mars (marsi) van lluitar per primera vegada al costat dels samnites contra Roma, i els pelignes, que havien seguit als mars van participar tanmateix amb ells de la derrota.

Decius tamb?? fou triomfador. La ciutat de Tarqu??nia va entregar moresc al consol i va demanar i obtenir una treva de 40 anys. Llavors es va ocupar algunes fortaleses de la ciutat de Vols??nia, que foren destru??des, i es va estendre en totes direccions. Tota la Lliga Etrusca va demanar la pau, i va obtenir una treva d???un any durant el qual havien de pagar les despeses de les forces romanes i donar dos t??niques per cada soldat. Els umbres, fins llavors en pau i amistat amb Roma, van decidir iniciar la guerra contra Roma, i van obtenir el suport d???algunes ciutats etrusques. Els umbres van aixecar un gran exercit i van planejar deixar de banda a Decius i atacar directament Roma, per?? Decius, assabentat, va anar a la frontera d'Etr??ria en una rapida marxa i va agafar posicions a la ciutat de Pup??nia des eon podia vigilar els moviments dels umbres. El Senat Roma va ordenar a Fabius suspendre les operacions a Samni i anar a tota velocitat a refor??ar a Decius a l?????mbria; Fabius ho va fer i va arribar a Mev??nia on es trobaven ja les forces umbres que no l???esperaven. Els umbres, confosos, van discutir sobre si retirar-se a les ciutats fortificades o abandonar la guerra, per?? els umbres de Materina van aconseguir imposar la guerra, amb un atac immediat a Fabius com estrat??gia, i els umbres van atacar al rom?? al seu campament, que s???estava fortificant. Fabius va poder disposar als seus homes m??nimament abans de la batalla i amb una arenga els va llen??ar contra els umbres. La batalla fou favorable als romans, i molts umbres foren fets presoners i convidats a entregar les armes. Despr??s de la rendici?? de l???ex??rcit umbre, les comunitats umbres es van rendir en els seg??ents dies. La ciutat umbre d???Ocriculum (moderna Otricoli) va negociar amb Roma i els ocriculs van obtenir un tractat d???amistat.

[edita] 307 aC

Tot seguit Fabius va tornar al Samni i despr??s del seu ??xit es va estendre un any mes el comandament sobre les tropes per?? es van nomenar nou consols: Api Claudi Cec (Appius Claudius Caecus) i Lucius Volumnius Flamma Violens. El primer, es va oposar t??nuement a la prorroga. Es creu que Api Claudi encara estava exercint la censura i el trib?? del poble Lucius Furius, va vetar el seu nomenament fins que no va renunciar al c??rrec.

Es va iniciar una guerra contra els sallentins la direcci?? de la qual fou encarregada a Volumnius, i Api Claudi va romandre a Roma. Volumnius va obtenir diverses vict??ries i va ocupar diverses ciutats sallentines a l???assalt. Volumnius, de car??cter gener??s i cordial, era molt apreciat . El proc??nsol Q. Fabius va derrotar als samnites prop d???Allifae, i encara que no fou una gran batalla els samnites foren derrotats i encara que van conservar el camp durant el dia, a la nit hi van entrar els romans i ning?? es va poder escapar. A la matinada es va oferir la rendici?? que fou acceptada a condici?? d???entregar l???armament i passar sota el jou; uns set mil aliats samnites, pels que res s???havia establert a la rendici??, foren venuts com esclaus, amb l???excepci?? d???aquells que van dir ser h??rnics, que foren separats i posats sota custodia i despr??s enviats al senat, que va ordenar una investigaci?? sobre si havien lluitat amb els samnites com a voluntaris o com a reclutats, i mentre foren entregats en custodia a les ciutats llatines.

[edita] 306 aC

Foren elegits consols Publius Cornelius Arvina i Quintus Marcius Tremulus, que van portar la q??esti?? dels presoners al Senat. El poble dels h??rnics, molest, van celebrar un congres a An??gnia, anomenat Circ Mar??tim, i tota la naci?? va declarar la guerra a Roma excepte les ciutats d???Aletrium, Ferentinae i Verulae.

Despr??s de la sortida de Fabius del Samni, els romans van perdre posicions. Els samnites van assaltar Cal??tia i Sora, on hi havia guarnicions romanes que foren massacrades. P. Cornelius fou enviar r??pidament a la zona amb un ex??rcit. Contra els h??rnics encap??alats per la ciutat d???An??gnia fou enviat el consol Q. Marcius amb un nou exercit per ajuntar-se a les forces que ja eren a la regi?? sota comandament de l'altra consol. La coalici?? h??rnica va concentrar les seves forces en un lloc estrat??gic ben escollit entre els dos consols, i com que tot el territori entre ambd??s estava controlat pels h??rnics, els missatgers romans no van poder comunicar, i un consol no sabia res de l???altra. A Roma es va produir una certa alarma i es van aixecar dos nous exercits per fer front a emerg??ncies, per?? no fou necessari ja que durant dies els h??rnics no van intentar res i per tres vegades els romans van ocupar els seus successius camps fins que van demanar un armistici i perm??s per enviar llegats a Roma, i a canvi van oferir la paga de sis mesos de les forces romanes i una t??nica per cada soldat. Marcius va acceptar i va enviar la delegaci?? al Senat que la va retornar a Marcius amb plens poder per fer tractes; aix?? Marcius va rebre la rendici?? dels h??rnics.

Mentre Cornelius, les forces del qual eren mes nombroses que les del seu col??lega, es trobava bloquejat ja que l???enemic, principalment samnites, controlava tots els camins, i per tant no rebia subministraments i tampoc va aconseguir provocar un enfrontament. Llavors Marcius, despr??s de sotmetre els h??rnics, es va dirigir a la zona. Els samnites conscients de que no podien derrotar als dos exercits junts, van decidir atacar a Marcius abans de que es reun??s amb Cornelius. Aquest va arengar als seus dient que si no guanyaven s???emportarien la gloria els soldats de Cornelius i tot seguit va atacar pel flanc i va trencar la posici?? enemiga dirigint-se al seu centre, i de all?? cap al camp enemic, desguarnit, que fou cremat. L'ex??rcit samnita va iniciar la fugida i molts van morir en la persecuci?? (uns trenta mil); just llavors van arribar unes cohorts que els samnites havien enviat com a refor?? de darrera hora, i els soldats romans, sense ordres del consol, els van atacar; els samnites van fugir cap a les muntanyes i van continuar la massacra. Els caps samnites van demanar la pau i se???ls va garantir a canvi de moresc per tres mesos, un any de paga dels soldats romans i una t??nica per cada home; el consol va enviar missatgers al senat per comunicar l'arranjament i obtenir un acord definitiu.

Cornelius es va quedar a Samni i Marcius va retornar a Roma on va entrar en process?? triomfal (per la seva vict??ria sobre els h??rnics) i es va decretar per a ell una est??tua eq??estre al F??rum, en front del temple de Castor. El Senat rom?? va restablir la independ??ncia de les ciutats h??rniques aliades d??? Aletrium, Verulae, i Ferentinum (situaci?? que van preferir en lloc de la ciutadania romana sense sufragi) i el dret al matrimoni amb ciutadans d'altres estats, privilegi que por molt de temps foren les ??niques ciutats dels h??rnics que el tenien. Les altres ciutats h??rniques, com An??gnia, van signar tractats de pau i van perdre els seus drets municipals, l???autogovern, el dret de matrimoni entre elles i les seves magistratures excepte les religioses; els ciutadans van rebre la ciutadania romana per?? sense dret de sufragi.

El mateix any el censor Caius Iunius Bubulcus Brutus va signar un contracte per construir un temple a Salus, de??tat protectora del consol a la guerra samnita. Juntament amb el seu col??lega Marcus Valerius Maximus, va emprendre tamb?? la construcci?? de carreteres per tot el pa??s sense usar fons p??blics.

Un tractat amb Cartago fou renovat (per tercera vegada) i la delegaci?? cartaginesa que havia anat a Roma per la signatura va rebre espl??ndids regals.

[edita] 305 aC

Publi Corneli Escipi?? (Publius Cornelius Scipio) fou nomenat dictador amb Publius Decius Mus com a Magister Equitum, amb la finalitat d???elegir consols ja que els dos anteriors no podien abandonar les seves funcions de comandament militar al Samni. Foren elegits Lucius Postumius Megellus i Tiberius Minucius Augurinus ^[20].

En aquest any els samnites van fer alguns atacs al districte de Stellae a Camp??nia i els dos consols foren enviats al Samni. Postumius cap a Tifernum i Minucius cap a Bovianum. El primer va lliurar una batalla prop de Tifernum, on segons alguns els enemics foren derrotats i es van capturar uns 24000 soldats, per?? Livi esmenta que altres expliquen que la batalla no va tenir un resultat clar i que Postumius, per atreure a l???enemic va fingir una retirada de nit cap a les muntanyes i els samnites el van seguir i van agafar posicions a uns 3 km mes avall d???eon era el consol, que va elegir una bona posici?? que va fortificar i secretament va abandonar el camp deixant nomes una redu??da for??a i es va dirigir a reunir-se amb l'ex??rcit del seu col??lega Minucius que es trobava acampat en front d???un altra exercit samnita. Seguint indicacions de Postumius, Minucius va atacar l???enemic i cap de les dues parts va obtenir la vict??ria despr??s de tot un dia de lluita, fins que va arribar Postumius amb les seves forces i va decidir la lluita; els samnites, cansats de tot el dia de lluita, i molts d???ells ferits, no van poder resistir i foren anihilats. Es van capturar 21 estendards. Llavors els romans van retornar al campament de Postumius i van atacar als samnites all??; els samnites ja havien rebut noticies de la derrota i es van desmoralitzar, i foren derrotats igualment que els seus companys; es van capturar 26 estendards, i es va fer presoner al comandant en cap dels samnites, Statius Gellius i molts soldats.

El dia seg??ent es va iniciar l???atac a Bovianum que fou conquerida r??pidament. Els consols van celebrar un triomf conjunt. Alguns autors indican que Minucius va ser ferit a la lluita i va morir a Bovianum i que M. Fulvius fou nomenat consol en el seu lloc i fou qui va dirigir la presa de Bovianum ^[21].

En la resta de l???any foren conquerides Sora, Arpinum, i Ces??nia. Per aquests grans vict??ries es va erigir una est??tua d'H??rcules al Capitoli.

[edita] 304 aC

Publius Sulpicius Saverrio I i Publius Sempronius Sophus foren elegits consols. Els samnites van enviar una delegaci?? a Roma a demanar la pau. No foren ben rebuts i se???ls va comunicar que no havien fet propostes de pau abans, o havien aprofitat les treves per rearmar-se i reprendre despr??s la lluita, i que per tant la seva paraula era dubtosa i caldria regir-se pels fets. Es va decidir enviar al consol Sempronius al Samni per avaluar la situaci?? i jutjar si els samnites estaven ben disposats per la pau. Sempronius va trobar als samnites favorablement disposats a la pau i disposats a donar provisions i subministraments als romans; quan va retornar uns enviats samnites el van seguir per anar al Senat, el qual, despr??s de l???informe del consol, va ratificar l???antic tractat de pau .

En el mateix any el eques (aequi), antics enemics romans que per molts anys romanien tranquils i mostraven una actitud pacifica, foren atacats pels romans en repres??lia perqu?? havien ajudat als h??rnics a l'??poca en que aquestos van fer la guerra a Roma, i en altres moments als samnites.

Els fecials romans van anar a les ciutats dels eques per demanar satisfaccions, i se???ls va contestar que la petici?? nom??s era un intent d???intimidar-los per sotmetre???s a la ciutadania romana sense sufragi (que sovint era vista com un c??stig i no com un benefici) i van rebutjar el ultim??tum. Els romans van iniciar la guerra i van enviar als dos consols; l'ex??rcit dels eques, despr??s de molts anys de pau, era un cos d???irregulars sense comandaments ni disciplina; el pla de batalla dels eques era conf??s (atacar, defensar-se darrera les muralles o rendir-se) i finalment es va decidir resistir darrera les muralles i van fingir instal??lar un campament. Els romans van avan??ar cap al campament en ordre de batalla sense trobar cap oposici??; els eques van abandonar el campament i es van refugiar on van poder; els romans al arribar el van trobar buit i van veure que haurien d???atacar ciutat per ciutat; van seguir les petjades per tot els vents i van anar a cadascuna de les ciutats. En nom??s un dia els romans van ocupar 31 ciutats i moltes d???elles foren saquejades i cremades; la naci?? dels eques fou exterminada. Es va celebrar un triomf sobre ells. Per no seguir la mateixa sort els marruquins (marrucini) mars (marsi), pelignes (paeligni) i feretrans (feretrani) van enviar missatgers a Roma a demanar pau i amistat, i el Senat Roma els hi va concedir i es van signar els corresponents tractats.

Aquest any fou edil curul Gneu Flavi (Cneus Flavius), fill d???un llibert, i de naixement humil, per?? molt capacitat. El historiador Gai Licini Macer diu que havia estat un dels tribuns del poble i un dels triumvirs (triumvir nocturn primer i despr??s triumvir fundador de col??nia). Els maltractes de la noblesa pel seu origen humil el van enfrontar a les principals personalitats. Va fer valer un calendari de celebracions escrit al F??rum en el que s???esmentaven els ??nics dies en que els procediments legals eren permesos; va dedicar el temple de Conc??rdia al Vulcanal (el santuari de Vulc??), i en la seva cerim??nia el Pont??fex M??xim, Lucius Cornelius Scipio Barbatus, va haver de recitar una formula religiosa tal com demanava el poble, en lloc de la que era tradicional i que en les dedicat??ries d???un temple nom??s podien recitar els consols o els comandants en cap; d???aquest fet va resultar una llei que ning?? podia dedicar un temple o un altar sense ordres del senat o per majoria del tribuns del poble. Un dia Gneu Flavi va visitar al seu col??lega, que estava malalt i es va enfrontar amb alguns nobles que estaven all?? tamb?? de visita. L???ascens de Flavi havia estat conseq????ncia de l???actuaci?? d???un partit al F??rum iniciat en temps d???Api Claudi, el qual ja va elegir pel senat a persones de menys noblesa. Fou elegit edil per?? no es va recon??ixer la validesa de les eleccions i llavors Flavi va subornar als comicis tribunats i centuriats. Aix?? va crear dos partits, un de l'aristocr??cia i un del poble. La situaci?? va durar fins a la censura de Quintus Fabius and Publius Decius que per evitar que els comicis foren controlats per el populatxo va assignar a la major part del poble baix a quatre tribus (anomenades les Tribus de la Ciutat). Q. Fabius tamb?? va instituir la desfilada de cavalleria cada any el 15 de juliol.

[edita] Refer??ncies

1. ??? Tit Livi, Hist??ria de Roma, llibre 9
2. ??? Theodor Mommsen situa a l'any 428 de Roma (326 C) l'inici d'hostilitats romanes al Samni, ocupant Rufrae (entre Venafre i Teanum, moderna Lacosta Rufaria) i Allifae, a la frontera amb Camp??nia.
3. ??? Livi diu "algunes autoritats donen Aulus en lloc de Aemilius com a segon consol"
4. ??? Livi diu que alguns autors esmenten que l'ex??rcit d'Aemilius no era contra els apulis sin?? per protegir a aliats romans dels atacs samnites.
5. ??? Quan mes tard els tusculans foren incorporats a la tribu Pap??ria, encara es recordava aquest fet i la tribu Pap??ria mai votava candidats de la tribu P??l??lia
6. ??? Theodor Mommsen, que diu que segeuix la identificaci?? mes comuna, assenyala el lloc entre les modernes Arpaja i Montesarchio. Caudium la situa prop d'Arpaja. El lloc exacte es dificil d'identificar degut a una erupci?? volcanica que ha canviat la topografia, i el congost podria ser entre Arpaja i Montesarchio o entre Arienzo i Arpaja
7. ??? Els Fastii donen com a dictador (320 aC) a Gai Meni (Caius Maenius) i magister equitum a Marc Fosli Flaccinator (Marcus Foslius Flaccinator), per?? Livi ho trasllada al 312 aC. Els Fastii repeteixen el dictador i el magister equitum (Gai Meni i Marc Fosli Flaccinator el 314 aC, per?? Livi el fa Magister Equitum, per segona vegada, junt amb el dictador Gai Peteli (Caius Poetelius). L. Valerius Flaccus seria probablement de la mateixa fam??lia que el Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) que fou consol amb Cat?? el 195 aC per?? no podria ser la mateixa persona ja que aquest darrer no fou edil curul fins el 201 aC, una de les magistratures inferiors; segurament seria el seu pare o avi.
8. ??? Luci Papiri Cursor hauria estat consol doncs el 326, 320, 319, i mes tard el 315 i 313. Probablement Mugillanus, consol el 326 aC, no fou pas consol el 319 aC any en que va repetir Papiri Cursor.
9. ??? Livi considera Frentum com la seva ciutat, per?? aix?? mai s'ha demostrat
10. ??? Mommsen rebutja aquesta possibilitat i pensa que la guerra va seguir.
11. ??? Livi esmenta suposadament a Marcus Fulvius Curvus Paetinus, que fou consol suplent el 305 aC; el c??rrec de Magister Equitum el 316 aC hauria estat ocupat per Lucius Fulvius Curvus, consol el 322 aC, ambd??s probablement emparentats.
12. ??? Lucius Papirius Cursor exercia per quarta vegada; ambd??s havien estat consols el 320 aC. Diodor de Sic??lia esmenta que tamb?? fou dictador el 313 aC per?? aix?? no esta testimoniat en cap altra font i suposa una contradicci?? amb les dades conegudes.
13. ??? Segons Livi alguns autors suposen que Q. Aulius, el Magister Equitum, va morir en aquesta batalla, desfavorable pels romans, i no a la de Saticula. Com a Magister Equitum el va succeir C??sar Fabi (Cesar Fabius M. F. N. N. Ambustus) que va portar un exercit de refresc des de Roma.
14. ??? Els Fasti assenyalen el dictador i el Magister Equitum de l'any 314 aC (Gai Meni o Caius Maenius, i Marc Fosli Flaccinator o Foslius Flaccinator) , per?? Livi fa a aquest darrer Magister Equitum, per segona vegada el 313 aC, junt amb el dictador Gai Peteli Libo Visol (Caius Poetelius Libo Visolus).
15. ??? Livi esmenta que no es sap si el conqueridor fou el dictador Caius Poetilius o el consol Caius Iunius. Tamb?? diu que tots els que ho atribueixen al consol diuen que fou ell tamb?? qui va conquerir Atina i Cal??tia, i que el nomenament de Poetilius fou breu i degut a una epid??mia.
16. ??? Livi diu que al seu temps la costum encara es conservava.
17. ??? Morts, segons Livi
18. ??? Va entrar a l'alian??a contra els romans el 309 aC
19. ??? Livi diu que aquest triomf es va celebrar amb la desfilada dels escuts platejats i daurats de l???enemic i fou l???origen d???una costum consistent en que els edils decoraven el F??rum amb escuts quan es feia la professo de les tres de??tats capitolines amb motiu dels Grans Jocs Romans (Ludii Maximii).
20. ??? Livi diu que Pis?? situava el consolat de Lucius Postumius Megellus i Tiberius Minucius Augurinus despr??s de Quintus Fabius i Publius Decius, es a dir el 307 aC, ometent dos anys. Livi considera que pogu?? ser una omissi?? deguda a falta de mem??ria o be volunt??ria, per?? sembla segur de l???ordre que ell dona.
21. ??? Livi ho indica com una informaci?? no confirmada