Fecial

De Viquipèdia

Els fecials o Missatgers de l'Estat eren una institució vinculada a la religió de l'antiga Roma, encarregats de perpetuar per tradició oral els tractats concertats amb altres ciutats, d'emetre dictàmens sobre violacions i responsables de diferents drets relatius als tractats. També s'encarregaven de dur a terme els rituals de les declaracions de guerra i de finalització dels tractats de pau.

El fecial era un sacerdot que actuava com a guardià de la fe publica. Quan s'iniciava una disputa amb un estat estranger analitzaven les maneres d'obtenir o donar satisfacció, de determinar les causes del conflicte, i de fer els ritus religiosos lligats a la declaració de guerra o a la ratificació de la pau.

Els fecials eren inviolables. Formaven un col·legi i les seves formules i discursos conformaven el anomenat Jus Fetiales (dret fecial) que regulava el col·legi. Els serveis dels fecials eren indispensables pels tractats de pau. El cap dels fecials era el pater patratus.

La seva figura la tradició la fa néixer per iniciativa de Numa Pompili (Titus Livi diu a Ancus Marci, però de manera poc clara ja que en un altra apartat deixa entendre que ja existien sota Hostili). La institució sembla estar inspirada en unes figures semblants entre els llatins.

El seu nombre no se sap segur però d'un passatge de Marc Terenci Varró sembla que eren vint. Inicialment eren escollits de les més nobles famílies probablement tots de la tribu dels ramnes. L'ofici era vitalici i les vacants es cobrien per cooptació fins que probablement llei Domicia ho va atribuir als comicis tribunats. El nom sembla derivar de fides (fe) o de foedus (tractat).