Numa Pompili

De Viquipèdia

Moneda on hi apareix

La llegenda diu que Numa Pompili va ser el segon rei de Roma, succeïnt a Ròmul. Al morir Ròmul, els romans van escollir un sabini com a rei per a que fós lleial a les dues tribus de la ciutat.

Fill de Pomponi, Numa era el més jove de quatre germans, nascut pels voltants de la fundació de Roma, i va viure amb una ferma disciplina desterrant qualsevol indici de luxuria de la seva llar. Tàtia, única filla de Tati (un company de Ròmul), es va casar amb Numa i va morir després de 13 anys de matrimoni. Després de la seva mort, Numa va decidir retirar-se al camp on va conèixer a la nimfa Egèria quan ella cantava en una gruta sagrada i li va ensenyar a ser un sabi legislador. La seva única filla, Pompilia (per alguns filla de Tàtia, i per altres filla de Lucrècia, la seva segona muller) va casar-se amb Marcià II i va ser mare del fútur rei Ancus Marci. Per altra banda, Plutarc menciona que va tenir quatre fills: Pompo, Pinus, Calpus i Mamercus, però també diu que el fet que les nobles famílies romanes dels Pomponis, Pinaris, Calpurnis i Emilis era un invent d'aquests aprofitant la destrucció dels registres antics per part dels Gals.

Numa tenia uns 40 anys quan se li va oferir el regnat i residia a "una famosa ciutat dels Sabinis anomenada Cures, on els Romans i els Sabinis es deien a si mateixos un sòl nom: els Quirites" (Plutarc). Al principi va refusar, però el seu pare i Marcià I (pare de Marcià II) el van persuadir de que acceptés.

Posteriorment, va ser recordat per la seva natural saviesa i pietat. Desitjant mostrar el seu beneplàcit, Júpiter va crear un escut que va fer caure des del cèl al Turó del Palatí amb una profècia escrita en ell, en la qual el destí de Roma ja estava lligat.

Segons la tradició, Numa va promulgar una reforma del calendari que ajustava els anys lunars i solars i que establia la constitució original dels sacerdots, anomenats Pontífexs. A les altres institucions romanes establertes per Numa, Plutarc hi veu una influència lacònia, que ell atribuiria a la connexió al fet que Numa fós un sabini, que es declaraven a si mateixos com una colònia dels lacedemonis.

A Numa se li atribuïa la divisó del territori immediat als Romans i l'establiment dels gremis professionals tradicionals de Roma. Plutarc diu sobre això: "Distingint a la gent per diferents arts i oficis, va formar les companyies de músics, orfebres, carpinters, enterradors, sabaters, pelleters, brasers i alfarers i tota la resta d'artesans van ser agrupats en una sòla companyia, tinguent cadascun d'aquests gremis els seus propis tribunals, consells i párctiques religioses".

Plutarc també ens explica que la religió reglamentada per Numa era espiritual i sense icones. Numa va prohibir als Romans representar a les deïtats en forma d'home o de bèstia. Per això, entre els Romans no hi havia antigament cap imatge o estàtua de déu algun, i durant els primers cent-setanta anys van construir temples i edificis sagrats però sense icones religioses de cap tipus.

Numa Pompili va morir l'any 673 aC amb més de vuitanta anys, després d'un suau i progressiu declini. El va succeir Tul·li Hostili.

Històricament, és considerat una llegenda degut a les nombroses inconsistències de les dates conservades sobre la seva vida. La més famosa és que va ser amic de Pitàgores, que és pensat que va morir al voltant del 500 aC.