Via Àpia
De Viquipèdia
Via Àpia (llatí Via Appia) es la mes important de les vies romanes. Era a Itàlia i portava de Roma a Brundisium (Brindisi), per lo que era la via de comunicació amb Grècia i Orient.
La construcció fou iniciada pel censor Appius Claudius Caecus el 312 aC, el qual va arribar mes enllà de Càpua (uns 200 km); després va seguir a Benevent i fins a Brindisi però no se sap quant es van fer aquestes prolongacions, però no abans de la completa submissió del sud d'Itàlia el 266 aC i segurament no abans del establiment de la colònia romana de Brundisium el 244 aC. La sortida era de porta Capena a les muralles de Roma. Les estacions intermèdies foren anomenades les mutatio (canvi de cavalls).
Des Brundisium cap al nord sembla que van existir dos branques, una al est pels territoris de peuquetis, daunis i samnites, i una al l'oest per Lucània; les dues branques es trobaven a Beneventum. Una tercera branca anava de Rhegium al Samni i Campània on s'unia a la via Àpia principal. La primera branca es segurament la Via Numícia o Minúcia (Via Numitia o Minutia).
Juli Cèsar de jove va exercir com a curator viae Appiae, magistratura dedicada al manteniment de la via.
Les estacions entre Roma i Càpua segons l'Itinerari d'Antoní foren:
- Aricia (Lariccia)
- Tres Tabernae
- Appii Forum
- Tarracina (Terracina)
- Fundi (Fondi)
- Formiae (Mola di Gaeta)
- Melinturnae (prop de Tragletto)
- Sinuessa (Mondragone)
- Capua (Sta Maria)
L' itinerari de Jerusalem dona pel mateix tram les següents:
- Ad Nonum (mutatio)
- Aricia (civitas)
- Sponsaeor Ad Sponsas (mutatio)
- Appii Forum
- Ad Medias
- Tarracina (civitas)
- Fundi
- Formiae
- Minturnae
- Sinuessa
- Pons Campanus (mutatio)
- Ad Octavum
- Capua (civitas)
Les branques de la via en aquest tram foren:
- Via Ardeatina, fins Ardea (35 km de Roma)
- Via Antiatina, fins Bovillae i Antiim (60 km de Roma)
- Via Setina, fins a Setia
- Nom desconegut, sortia de Miturmae fins a Teanum a la via Llatina i seguia per Allifae i Telesia fins a Benevent.
- Via Domiciana (Llatí Via Domitiana, que prenia el seu nom del emperador Domicià), que anava de Sinuessa a Cumae i Puteoli. Enllaçava amb una via que ja existia que arribava de Puteoli a Nàpols (Neapolis). També existia anteriorment una via entre Cumae i Neapolis per Atella.
La branca de Càpua a Benevent tingué les següents estacions:
- Calatia
- Ad Novas
- Caudium
- Beneventum
A Benevent es dividia en dos branques: una per Venúsia i Tàrent fins a Brindisi i un altra per Equus Tuticus i Canusium fins a Barium (Bari) per la costa adriàtica. Les estacions de la primera branca foren:
- Aeculanum
- Sub Romulea
- Pons Aufidi
- Venusia (Venosa)
- Silvium (Garagnone)
- Blera (Gravina)
- Sub Lupatia
- Canales
- Tarentum (Tàrent)
- Mesochoron
- Urbius
- Scamnum
- Brundisium (Brindisi)
Una branca sortia de Venusia fins a Potenta i continuava fins a Rhegium, i un altra anava des Venusia a Heraclea al golf de Tàrent i seguia per la costa oriental del Bruttium.
La segona branca de Benevent a Brindisi per Bari tenia les següents estacions:
- Equus Tuticus (S. Eleuterio)
- Aecae (Troja)
- Herdonia (Ordona)
- Canusium (Canosa)
- Rubi (Ruvo)
- Butuntum (Bitonto)
- Barium (Bari)
- Turres (?)
- Egnatia (Torre di Gnatia)
- Speluncae (?)
- Brundisium (Brindisi)
Una branca al mig sortint de Canusium, i fins a Egnatia es esmentada a la Taula de Peutinger amb les següents estacions:
- Rudiae
- Rubi
- Butuntum
- Caelia (Ceglie)
- Ehetium (Azetium?)
- Norve (?)
- Ad Veneris (?)
- Egnatia
De Brundisium a Hydruntum (Otrant) es va construir una via que donava el tomb a la península de Calàbria (avui Pulla) fins a Tàrent i es va dir Via Trajana; una via anterior amb recorregut pel interior, passant per Lupia (Lecce) tenia les següents estacions segons la Taula de Peutinger:
- Castrum Minervae (Castro)
- Veretum (Sta Maria di Vereto)
- Uxentum (Ugento)
- Baletium (Aletium)
- Neretum (Nardò)
- Manduria (Mandúria)
- Tarentum (Tàrent)
La branca de Càpua a Rhegium per Nuceria Alfaterna no fou considerada inicialment part de la via Àpia (Estrabó) però en temps del Imperi es va establir com una branca d'aquesta. Fou construïda per P. Popilius Laenas, que fou pretor el 134 aC. Se li ha donat el nom de Via Aquília però probablement fou anomenada via Popília i les seves estacions foren:
- Nuceria
- Forum Popilii
- Muranum
- Consentia
- Valentia
- Ad Statuam
- Rhegium
L'Itinerari d'Antoní dona les següents rdtsviond des Càpua a Rhegium:
- Nola
- Nuceria (Nòcera)
- Ad Tanarum
- Ad Calorem
- In Marcelliana
- Caesariana
- Nerulum (La Rotonda)
- Sub Murano (prop de Murano)
- Caprasiae (Tàrsia)
- Consentia (Cosenza)
- Ad Sabatum fluvium
- Ad Turres
- Vibona (Monte Leone)
- Nicotera (Nicotera)
- Ad Mallias
- Ad Columnam
- Rhegium
A Nerulum s'iniciava una branca que passava per Potentia (Potenza) fins a Venusia. Fou coneguda com Via Hercúlia i fou obra segurament del emperador Maximià. Les seves estacions foren:
