Fondi

De Viquip??dia

Fondi ??s una ciutat d'It??lia al Laci, prov??ncia de Latina, amb mes de 35.000 habitants.

[edita] Hist??ria

Fundi fou una ciutat dels volscs entre Tarracina i Formiae, a uns 8 km de la costa i propera a la llacuna de Lacus Fundanus, avui Lago di Fondi. Passava per la ciutat la via ??pia. El 340 aC durant la gran guerra llatina romangu?? neutral entre llatins i campanis i al final de la guerra fou aliada de Roma i per la seva fidelitat va rebre la ciutadania romana sense dret a sufragi juntament a Formiae (338 aC), per?? despr??s es va revoltar amb Privernum sota la direcci?? de Vitruvius Vaccus, que era nadiu de la ciutat; derrotada la revolta els magistrats locals van poder explicacions satisfact??ries al senat rom?? i la ciutat no fou castigada. El 190 aC es va votar una llei que la va donar la ciutadania plena amb dret de sufragi, i els ciutadans foren inclosos a la tribu emiliana.

Avan??at el segle I aC, sota August, va rebre una col??nia de veterans, per?? durant tot l'Imperi fou municipi. Fou inclosa administrativament al Latium, a la part coneguda per Latium Novum. La seva prosperitat deriv?? de que hi passava la via ??pia que es desviava lleugerament per entrar a la ciutat. Horaci esmenta la petul??ncia del magistrat local i orador Aufidius Luscus. Cicer?? i Suetoni tamb?? l'esmenten i aquest darrer indica que la fam??lia de L??via Drusil??la, dona d'August, fou originaria d'aquesta ciutat i alguns autors incl??s hi fan n??ixer a Tiberi. Silius Italicus inclou Fundi i Cai??ta a Camp??nia per?? no cap dubte de que era al Latium.

Es conserven algunes restes de l'??poca romana: les muralles, alguna porta, inscripcions i altres objectes menors, i sobretot un carrer de la ciutat que es part de l'antiga via ??pia. La ciutat era famosa per l'excel??l??ncia dels seus vis: el mes rellevant el Caecubus (que es feia al anomenat Caecubus Ager), per?? tot seguit el de la pr??pia ciutat (Fundanum vinum, fet al Fundanus Ager) nom??s superat pel Caecubus i el vi de Fal??rnia.

Possessi?? bizantina al segle VII, al segle XI fou un comtat dels normands dins el ducat de Gaeta. Form?? part del regne de N??pols i van ser comtes la fam??lia Dell'Aquila i el 1299 va passar als Caetani que per dos segles la van fer centre dels seus feus i seu d'iniciatives art??stiques. El 1378 Onorato I Caetani va permetre la celebraci?? d'un conclau que va elegir al antipapa Climent VII en oposici?? al Papa Urb?? VI.

Va passar despr??s a domini catal??-aragon??s i fou donada en feu a Pr??sper Colonna al final del segle XV. El fill de Pr??sper, Vespasi?? Colonna, es va casar el 1527 amb J??lia Gonzaga, una adolescent filla de Llu??s Gonzaga de M??ntua. Durant l'estan??a de la comtessa J??lia Gonzaga a la ciutat (1526-1534), Fondi va arribar al seu m??xim esplendor. El 1534 fou devastada pel pirata otom?? Barba-roja i va comen??ar la decad??ncia. Dels Colonna va passar als Sangro. El 1861 va passar a It??lia per?? fins el 1870 els napolitans refugiats als Estats Pontificis van fer atacats a la zona.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Fondi