Venosa

De Viquip??dia

Venosa es una ciutat d'It??lia a la Basilicata, prov??ncia de Potenza, a la conca del riu Ofanto. Te uns 20.000 habitants.

Els seus monuments mes important son: l'esgl??sia de l'abadia de La Trinit?? del segle XII constru??da amb pedres del antic amfiteatre rom??; la catedral (segle XV); el castell (segle XV); i les catacumbes jueves (dels segles IV i V).

[edita] Hist??ria

L'antiga Ven??sia (llat?? Venusia) fou una ciutat de la Pulla, a la via ??pia a uns 15 km al sud del riu Aufidus (Ofanto), propera a la frontera amb Luc??nia. Horaci, nadiu de la ciutat, diu que era una col??nia romana formada amb terrenys de Luc??nia i Pulla. Fou probablement una ciutat del poble de la Pulla.

Es esmentada per primer cop quant fou ocupada pel c??nsol rom?? L. Postumius el 262 aC quant era una ciutat de certa import??ncia; els habitants foren morts i s'hi va establir una col??nia romana (el nombre de vint mil colons que es diu hi foren enviats es probablement exagerat).

Fou un lloc segur pels romans durant la segona guerra p??nica i s'hi va refugiar el c??nsol Terentius Varro amb 700 cavallers despr??s de la derrota a la batalla de Cannes el 216 aC. All?? el c??nsol es va reorganitzar i va reunir una for??a de 4000 cavallers i infants, que foren armats per la ciutat. Mes tard va poder complir amb els requeriments de subministraments fets per Roma. Fou el quarter general dels romans a la Pulla durant tota la guerra, per?? la ciutat va patir for??a i al final de la guerra es va haver d'enviar un cos de colons per cobrir les baixes (200 aC). Despr??s va prosperar i va cr??ixer.

A la guerra social fou una de les ciutats que primer es va unir a la revolta, i una de les principals places dels aliats al sud d'It??lia; al segon any de guerra el territori fou assolat pel pretor rom?? Cosconius per?? la ciutat sembla que no fou atacada. Aquests fets no van alterar la seva prosperitat per gaire temps, fet afavorit per la seva situaci?? a la via ??pia.

Sota els triumvirs es va enviar un nou cos de colons i va retenir el rang de col??nia sota l'imperi i fou lloc de parada en el cam?? entre el port de Brundisium i Roma. Una inscripci?? del temps del imperi l'esmenta com splendida civitas Venusinorum.

Durant l'edat mitjana fou seu episcopal (segle V). Possessi?? bizantina, al segle IX fou assolada pels sarrains i el segle XI va passar als normands. Va passar despr??s als angevins i als catalans-aragonesos sota els que fou feu de diverses fam??lies fins el segle XVII. Part del regne de les Dues Sic??lies (o temporalment del Regne de N??pols) va entrar amb aquest a It??lia el 1861.

Va patir un terratr??mol important el 1854, i n'ha patit molts altres de menys import??ncia.

Fou el lloc de naixement del poeta Horaci que hi va n??ixer el 65 aC durant el consolat de L. Manlius Torquatus i L. Aurelius Cotta. Horaci esmenta la ciutat en alguns poemes i parla de la font Bandusia i de la muntanya Vultur, per?? no hi va viure molts anys ja que el seu pare va perdre les terres que hi tenia que foren confiscades durant les guerres civils.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Venosa