Luci Papiri Cursor Mugil·là

De Viquipèdia

Luci Papiri Cursor Mugil·là (Lucius Papirius Cursor Mugillanus) fou fill d' Espuri Papiri Cursor (Spurius Papirius Cursor). Va exercir diversos càrrecs desconeguts fins que el 340 aC fou nomenat magister equitum del dictador Luci Papiri Cras (Lucius Papirius Crassus). El 333 aC fou nomenat cònsol junt amb Gai Peteli Libó II i segons Tit Livi fou altra cop cònsol el 326 aC però sembla ser una confusió de dates i probablement la data de Livi es la correcta. El 325 aC fou dictador en lloc del cònsol Luci Furi Camil II, que s'havia posat malalt, amb Quint Fabi Màxim Rul·lià com a magister equitum.

El dictador Luci Papiri Cursor Mugil·là i el magister equitum Quint Fabi Màxim Rul·lià es van distingir al camp de batalla. En aquest any els auspici no eren favorables i Papiri Cursor fou advertir per esperar uns auspicis millors; mentre se'n va anar a Roma i va deixar encarregat al seu magister equitum amb l'ordre de mantenir les posicions sense enfrontar-se a l'enemic mentre continuessin els mals auspicis, però no el va obeir i després d'uns preparatius va avançar cap a Inbrinium, capital d'un districte amb igual nom, on es va enfrontar amb les forces samnites, i va obtenir un èxit complert en el que va tenir una bona part el tribú militar Luci Comini. Uns vint mil samnites van morir. Tit Livi esmenta que algunes fonts diuen que foren dos i no una les batalles lliurades, ambdues guanyades pels romans, però els autors més antics només parlen d'una i alguns fins i tot no en fan cap esment. Es va fer un gran botí i es va capturar força material de guerra. Quint Fabi Màxim Rul·lià va enviar missatgers a anunciar la seva victòria al senat, i no al seu cap, el dictador Cursor; aquest no va desautoritzar de moment el seu general però després va canviar de parer i es va dirigir al senat per reclamar el càstig per la desobediència a fi i efecte de mantenir la dignitat del dictador; a tota velocitat es va dirigir al Samni, on ja s'havien rebut noticies de que anava cap allí en actitud venjativa i ple de gelosia. Fabi Màxim va reunir a les tropes i les va preparar per quan va aparèixer el dictador que va iniciar mesures per castigar la insubordinació. Casi es va produir un motí entre els soldats, que afavorien a Fabi Màxim; aquest va rebre l'ordre de presentar-se al dia següent però a la nit va sortir cap a Roma, i el seu pare Mari Fabi Ambust (Marius Fabius N. F. M. N. Ambustus), que havia estat consol tres vegades i havia estat també dictador, va convocar al Senat romà; en plena reunió va arribar Papiri Cursor que havia seguit a Fabi Màxim amb un grup de cavalleria, i va ordenar la detenció de Cursor. Fabi Ambust va apel·lar llavors als tribuns del poble. El jove Fabi Màxim tenia el suport del senat, del poble, dels tribuns i de l'exèrcit absent, però el dictador tenia la suprema autoritat segons era costum i en un discurs va deixar clar que si es permetia la desobediència, en endavant ja ningú creuria a ningú i la disciplina romana s'acabaria. Els tribuns llavors van veure que tenia raó i li van demanar clemència. Llavors el dictador va declarar culpable al magister equitum i tot seguit va oferir al condemnat com a regal al poble de Roma.

En absència del dictador i del magister equitum, els samnites van incrementar la seva activitat. El comandament romà l'exercia de manera provisional Marc Valeri; una atac a una columna d'aprovisionament samnita va ser un èxit però els caps foren castigats per desobediència, el que encara va decantar mes als soldats contra el dictador.

Papiri Cursor va deixar encarregat del comandament a Roma a Luci Papiri Cras, va prohibir qualsevol activitat al magister equitum, i va tornar al Samni on no feu ben rebut per les tropes. Al dia següent els soldats van marxar contra l'enemic en ordre de batalla, amb l'idea d'acabar la guerra aquell mateix dia. A la batalla els samnites van tenir molts mort i els romans molts ferits; el dictador va visitar als ferits i els va tractar amb consideració el que li va fer guanyar suports.

Quan l'exèrcit es va recuperar va presentar una nova batalla en la que va obtenir una completa victòria que li va permetre avançar en totes direccions i es va saquejar arreu on es podia, sense que trobaren cap resistència, però van patir algunes emboscades; el dictador va ordenar que el botí fos pels soldats, i això va incitar mes als soldats romans i els samnites van demanar la pau oferint subministres pels soldats, guarniments i paga per un any. Papiri Cursor els va remetre al Senat i els samnites van contestar que el seguirien a Roma i confiarien la defensa de la seva causa al mateix dictador del que confiaven en el seu honor i rectitud. Els romans van retirar l'exèrcit del Samni i van tornar a Roma on Papirius Cursor va fer una entrada triomfal, i quan va presentar la renuncia al Senat aquest li va encarregar de dirigir les eleccions de consol. Foren elegits cònsols pel 323 aC, Gai Sulpici Llong (Caius Sulpicius Longus, segona vegada) i Quint Auli Cerretà (Quintus Aulius Cerretanus) ^[1]. Els samnites no van obtenir una pau permanent perquè no van estar d'acord en les condiciones, però van aconseguir una treva d'un any. Cursor va celebrar un triomf.

El hivern del 321 al 320 aC el Senat romà discutí el tractat amb el samnites després de la greu derrota a les Forques Caudines. El vell senador Ofil·li Calavi (Ofillius Calavius), d'una família destacada de Càpua (fill del senador Ovi Calavi) i amb una carrera important a la seva esquena, va criticar l'actuació dels generals que havien signat l'acord i la critica es va estendre fins i tot als soldats, als que es va dir que no serien admesos a la ciutat. Tot i així, a l'arribada dels soldats, els romans se'n van apiadar i els van rebre, a la nit, passant a les seves llars i no podent sortir durant uns dies cap al fòrum. Els consols van refusar exercir les seves funcions per vergonya, excepte un d'ells, que va nomenar un dictador per dirigir les eleccions, càrrec que va recaure en Quint Fabi Ambust (Quintus Fabius Ambustus) amb Publi Eli Pet (Publius Aelius Paetus) com a magister equitum. Aquestos nomenaments però, foren considerats irregulars, i foren substituïts per Marc Emili Pap (Marcus Aemilius Papus) com a Dictador y Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) com a magister equitum ^[2]. Tampoc a aquest es va permetre conduir les eleccions, el que expressava el malestar del poble amb els magistrats en general, i la direcció de la república va ser transferida al interrei Quint Fabi Màxim Rul·lià (Quintus Fabius Maximus Rullianus) i tot seguit a Marc Valeri Corv (Marcus Valerius Corvus) que fou qui finalment va dirigir les eleccions dels consols.

El mateix 320 Quint Publili Filó (Quintus Publilius Philo) i Luci Papiri Cursor Mugil·là (Lucius Papirius Cursor Mugillanus), considerats els millors generals del seu temps, foren elegits consols (el segon exercia el càrrec per segon cop, doncs com hem vist havia estat abans consol el 326) amb general aprovació ^[3]. El mateix dia de l'elecció van entrar en funcions per decret del senat. Després de les cerimònies protocol·làries es van posar a la feina sobre la capitulació de les Forques Caudines. Publili, consol a qui corresponia la presidència, va cridar a parlar a Espuri Postumi, el consol derrotat, qui va assumir la responsabilitat de la desgracia però va assegurar que la pau no es va fer en nom del poble romà i va demanar la represa de la guerra, però sense creuar les fronteres fins a anul·lar les obligacions contretes al tractat garantit pels mateixos consols. Els tribuns del poble Luci Livi (Lucius Livius) i Quint Maeli (Quintus Maelius) van protestar però finalment van retirar les objeccions, i Postumi va fer un excel·lent discurs, recomanant la guerra i rebutjant que els compromisos contrets foren legals i vinculessin als deus i a tot el poble. Postumi i l'altra consol, Tit Veturi Calví (Titus Veturius Calvinus), van resignar el seu càrrec i foren posats a disposició dels fecials i conduits amb la resta de garants a Caudium, per esser entregats als samnites. El sacrifici dels consols va permetre doncs al Senat rebutjar el tractat.

Tot seguit es va iniciar l'allistament de voluntaris per la guerra i es van formar nou legions (apart de les tropes que s'havien salvat) i l'exèrcit va sortir cap a Caudium. Els fecials van entrar a la cambra del consell samnita on estava assegut Gai Ponci Hereni (Caius Pontius Herenius), al que van explicar que els consols havien estat culpables d'un crim per comprometre una pau que no podia ser acceptada, i per això els entregaven, lliurant així de la culpa a Roma. Llavors Postumi es va declarar ciutadà samnita i va acostar el ganivet al fecial i el va ferir lleument, cosa per la qual els romans van al·legar violació dels drets d'un fecial (que eren inviolables com a missatgers a la guerra) i que encara tenia mes força la seva decisió de reprendre la guerra. Ponci va demanar a Postumi perquè ofenia als deus i cancel·lava l'acord i trencava la seva paraula i perquè recorria a ferir a un fecial com a ciutadà samnita per fer la guerra. Finalment els samnites van deixar lliures als romans, simbolitzant que no acceptaven el trencament de la seva paraula, però els romans van considerar que això els alliberava dels seus compromisos.

Llavors es va revoltar la ciutat de Satricum contra els romans; els samnites a la mateixa nit es van dirigir a Fregellae i la van ocupar amb ajut dels satricans. Els romans la van reconquerir.

El còsol Papiri va marxar cap a la Pulla, fins a Lucèria, on es trobaven els cavallers romans deixat com hostatges després de la derrota de les Forques Caudines. Publili va romandre al Samni, i els samnites no es van decidir sobre si marxar a Lucèria o quedar-se per fer front a un atac de Publili. Això va permetre a Papiri Cursor assetjar-la. Els samnites van decidir arriscar a una batalla amb Publili, però foren derrotats i dispersats cap a la Pulla fins a Lucèria on la seva derrota es va completar. L'exèrcit de Papiri, mancat de subministraments, va haver de marxar cap a la costa i va arribar a Arpi (Argos Hippium o Argyria, prop de la moderna Foggia) ciutat que els va donar aprovisionament, i els samnites es van haver de limitar a atacs de guerrilla als districtes costaners. L'arribada de l'exèrcit de Publili va suposar el reforçament del setge de Lucèria i els samnites es van concentrar a combatre a Papiri. Llavors una delegació dels tarentins va reclamar la pau entre ambdues parts; els samnites buscaven el suport de Tàrent, però els romans no van fer cas de la delegació i van continuar el setge, i la guarnició samnita aviat es va veure abocada a la fam i va demanar la retirada romana a canvi dels 600 hostatges que tenien (els cavallers romans deixats com hostatges després de les Forques Caudines). Els romans no van acceptar i van imposar la rendició de la ciutat i que els 700 samnites de guarnició sortiren i passessin sota el jou; així es va fer i els romans van obtenir un gran botí (incloent armes i estendards capturats a la batalla del 320 aC) i van recuperar els seus 600 hostatges de les Forques Caudines. Livi atribueix la conquesta Luci Corneli en condició de dictador i amb Papiri Cursor com a magister equitum . Livi sembla que no està segur de que Papiri Cursor fou rellegit per tercera vegada consol l'any següent, pel seu èxit a la batalla, juntament amb Quint Auli Cerretà (Quintus Aulius Cerretanus), que exercia el càrrec per segona vegada).

Els romans continuaren el 319 aC la guerra contra els frentans als que van derrotar en un sola batalla. Els frentans van abandonar la seva ciutat ^[4] i van donar hostatges al cònsol Quint Auli Corretà. L'altre consol, Luci Papiri Cursor Mugil·là (que exercia per tercera vegada), va derrotar als sutricans que van demanar la pau. El consol va exigir la entrega de la guarnició samnita o be els matessin a tots. La gent de Sutricum va explicar que no podien derrotar a la forta guarnició samnita ben armada. El senat local estava dividit entre els partidaris dels samnites i els de Roma però ambdues faccions es van posar d'acord per demanar la pau a qualsevol preu. Finalment, com que la guarnició samnita no estava preparada per resistir un setge, va intentar abandonar la ciutat de nit i la facció pro-romana va obrir les portes a les legions assetjants. Els samnites foren atacats als boscos de les rodalies quan ja la ciutat havia estat ocupada. El cònsol va ordenar investigar qui havien estat els autors de la revolta i els considerats culpables foren executats. Els ciutadans foren privats d'armes i una guarnició romana es va establir a la ciutat.

Després de la caiguda de Sutricum, Papiri Cursor va tornar a Roma per celebrar el triomf.

El 315 aC fou designat dictador Quint Fabi Màxim Rul·lià (Quintus Fabius Maximus Rullianus) que va marxar cap a Saticula mentre els consols de l'any Quint Publili Filó (Quintus Publilius Philo) i Lluci Papiri Cursor Mugil·là (Lucius Papirius Cursor Mugillanus) ^[5], igual que havien fet els de l'any anterior, van romandre a Roma. Els samnites es van retirar de Plistica i es van dirigir amb noves forces cap a Saticula; el dictador es va presentar també a aquesta ciutat amb reforços. Els samnites van fer diversos atacs de distracció als que el dictador no va donar importància i es va limitar a reforçar les defenses.

Luci Papiri Cursor Mugil·là i Gai Juni Bubulc Brut foren nomenats consols per l'any 313 aC (el primer per cinquena vegada i el segon, per segona) i Gai Petili Libó Vísol fou nomenat dictador ^[6] amb Marc Fosli Flaccinator com a magister equitum. Estant els romans a Bovianum es van assabentar de que la ciutadella de Fregellae havia estat capturada pels samnites, i llavors van aixecar el setge de Bovianum i es van dirigir cap a Fregellae que van reconquerir sense lluita ja que fou evacuada pels samnites la nit abans; van deixar al lloc una forta guarnició i van retornar a Campània amb l'objectiu d'ocupar Nola; quan es van acostar a aquesta ciutat la població es va retirar darrera els murs; els romans van destruir totes les edificacions i suburbis (que eren nombrosos) per acostar-se mes fàcilment a la ciutat, i finalment Nola fou ocupada ^[7]. Seguidament foren ocupades Atina i Calàtia. Els romans van establir colònies a Suessa (antiga ciutats dels auruncs) i Pòntia (illa habitada pels volscs). El Senat tanmateix va autoritzar una colònia a Interamna que no es va fer fins als consols següents.

El 310 aC, coneguda pels samnites la noticia de que els romans havien creuat el bosc Cimini (Ciminius Silva), van considerar que això era de bona sort per ells i que els romans trobarien mes enllà del bosc mai abans franquejat, el seu final; però mes tard, amb la victòria romana, van haver de deixar aquestes especulacions i dedicar-se a combatre a Gai Marci Rutil Censorí i si aquest no els donava ocasió de combatre, marxar cap a Etrúria pel país dels mars i els sabins. Marci va avançar contra ells i es va lliurar una batalla que no va tenir resultat decisiu i cap part es va poder donar per guanyadora, si be es pensa que la pitjor part se la van endur els romans, que van perdre alguns cavallers (membres de l'ordre eqüestre) i alguns tribus militars, i Marci Rutil mateix fou ferit. Les noticies sobre això, que van arribar a Roma exagerades, van alarmar al Senat que va nomenar un dictador. Per el càrrec es va proposar a Luci Papiri Cursor Mugil·là (Lucius Papirius Cursor Mugillanus) que a partir d'aquell moment, segurament ja avançat l'any, seria considerat el general en cap.

Abans de nomenar-lo calia notificar-ho als consols. Com que no es va poder enviar un missatger al Samni perquè tot el país era hostil, el senat va tardar en saber que Marci Rutil restava viu, i aquesta notificació no es va poder fer; l'altra consol, Quint Fabi Màxim Rul·lià, era rival de Cursor i el senat li va enviar una delegació amb diverses persones de rang consular que havien d'usar la seva influencia per demanar al consol que oblidés la seva enemistat amb Cursor en be de la pàtria. Fabi Màxim, després d'escoltar als missatgers amb els ull perduts, es va retirar sense dir paraula. A la mitjanit (com era tradició) Papiri Cursor fou proclamat dictador. Fabi va fer avinent que li havia costat molt controlar-se i quan una delegació li va anar a agrair el seu silenci d'hores abans, va explotar i els va fer fora.

Papiri Cursor va nomenar com a magister equitum a Gai Juni Bubulc Brut (Caius Iunius Bubulcus Brutus). La proclamació dels càrrecs fou sotmesa a les curies. Però uns mals auspicis van impedir registrar el nomenament: tocava votar primer a la Cúria Fàucia i sempre que aquesta cúria havia votat primer havien passat desastres (la conquista de la ciutat de Roma pels gals, i la derrota de les Forques Caudines). Encara un tercer desastre, la massacra de Cremera, fou indicada per Licini Macer. Així doncs era impossible la votació que es va ajornar al dia següent quan es van fer nous auspicis i finalment el dictador fou investit dels seus poders. Cursor va agafar les legions que eren a la regió Cimínia i las va portar a Longula on va agafar el comandament de les demes tropes dels consols, i amb la força unificada va sortir al camp.

El 309 aC el càrrec dels consols Quint Fabi Màxim Rul·lià i Gai Marci Rutil fou allargat un any al costat del dictador Cursor. Els samnites no van fer cap pas per enfrontar-se a l’exèrcit de Cursor.

Mentre a Úmbria els romans es van enfrontar als umbres als que van derrotar sense causar grans pèrdues. A la vora del Llac Vadimonis es va concentrar l’exèrcit etrusc que s’havia aixecat segons la llei sagrada en la que cada home agafava un camarada, i que per això era mes nombrós que mai i mostrava un esperit superior als anteriors exercits. La batalla for acarnissada; les primeres línees van quedar exterminades i van entrar les segones línees, i finalment les reserves; la intervenció de la cavalleria romana va ser decisiva i va trencar la resistència etrusca, i finalment els romans en van sortir victoriosos. La major part de l’exèrcit va morir i el seu campament fou ocupat pels romans i saquejat.

Els samnites continuaven el seus preparatius de guerra; les forces samnites es van equipar degudament i es van dividir en dos seccions, una amb els escuts adornats de plata i un altra d’or. Cursor es va situar enfront dels samnites, agafant el comandament de l’ala dreta romana, i deixant el de l’ala esquerra al magister equitum, Juni Bubulc. Només començar la lluita Cursor i Jui Bubulc es van disputar qui seria el primer de trencar les línees enemigues. Aquesta competència va afavorir encara mes als romans que van derrotar completament als samnites que es van dispersar, i el seu camp fou ocupat i cremat al capvespre. El senat va decretar un triomf pel dictador Cursor si be una part important de la victòria fou atribuïda als generals de rang consular Publi Deci Mus II i Marc Valeri Corv ^[8]

En aquest any la ciutat de Perúsia va trencar la treva. El consol Fabi Màxim va lliurar batalla y va derrotar a les forces de la ciutat prop de la ciutat, i l’haguera conquerit però una delegació del govern local fou enviada a Fabius per demanar la pau. Els romans van establir una guarnició a Perúsia, i tot seguit diverses ciutats-estats d’Etrúria van enviar delegacions al consol per demanar l’establiment de relacions amistoses; les delegacions foren enviades al Senat de Roma, que ho va acceptar. Fabi va entrar en processó triomfal a la capital. Els grans triomfadors sobre els samnites, Publi Deci Mus i Marc Valeri Corv, foren tot seguit escollits casi be per unanimitat per l’any següent un com a cònsol i l’altre com a pretor (Valeri ocupava aquest càrrec per quarta vegada). El consol Quint Fabi Màxim Rul·lià fou nomenat altra cop com a consol suposadament com a compensació per haver estat sobrepassat l’any anterior pel dictador tot i la seva brillant victòria al Bosc Cimini. Va celebrar el triomf a la seva tornada i es el darrer esdeveniment de la seva vida que es coneix, del que cal deduir que va morir poc temps després

[edita] Notes

1. ↑ Livi diu "algunes autoritats donen Aulus en lloc de Aemilius com a segon consol"
2. ↑ Els Fasti donen com a dictador (320 aC) a Gai Meni (Caius Maenius) i magister equitum a Marc Fosli Flaccinator (Marcus Foslius Flaccinator), però Livi ho trasllada al 312 aC. Els Fasti repeteixen el dictador i el magister equitum (Gai Meni i Marc Fosli Flaccinator el 314 aC, però Livi el fa magister equitum, per segona vegada, junt amb el dictador Gai Peteli (Caius Poetelius). Luci Valeri Flac seria probablement de la mateixa família que el Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) que fou consol amb Cató el 195 aC però no podria ser la mateixa persona ja que aquest darrer no fou edil curul fins el 201 aC, una de les magistratures inferiors; segurament seria el seu pare o avi.
3. ↑ Luci Papiri Cursor Mugil·là hauria estat consol doncs el 326, 320, 319, 315 i 313.
4. ↑ Livi considera Frentum com la seva ciutat, però això mai s'ha demostrat
5. ↑ Lucius Papirius Cursor exercia per quarta vegada; ambdós havien estat consols el 320 aC. Diodor de Sicília esmenta que també fou dictador el 313 aC però això no esta testimoniat en cap altra font i suposa una contradicció amb les dades conegudes.
6. ↑ Els Fasti assenyalen el dictador i el magister equitum de l'any 314 aC (Gai Meni o Caius Maenius, i Marc Fosli Flaccinator o Marcus Foslius Flaccinator) , però Livi fa a aquest darrer magister equitum, per segona vegada el 313 aC, junt amb el dictador Gai Peteli Libó Vísol (Caius Poetelius Libo Visolus).
7. ↑ Livi esmenta que no es sap si el conqueridor fou el dictador Gai Petili o el cònsol CGai Juni. També diu que tots els que ho atribueixen al cònsol diuen que fou ell també qui va conquerir Atina i Calàtia, i que el nomenament de Petili fou breu i degut a una epidèmia.
8. ↑ Livi diu que aquest triomf es va celebrar amb la desfilada dels escuts platejats i daurats de l’enemic i fou l’origen d’una costum consistent en que els edils decoraven el Fòrum amb escuts quan es feia la professo de les tres deïtats capitolines amb motiu dels Grans Jocs Romans (Ludii Maximii).