[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Publi Deci Mus II - Viquipèdia

Publi Deci Mus II

De Viquipèdia

Publi Deci Mus (Publius Decius Mus) fou un magistrat roma, fill del cònsol del 340 aC Publi Deci Mus I (Publius Decius Mus).

Fou cònsol el 312 aC junt amb Marc Valeri Màxim i va haver de restar a Roma a causa d'una malaltia, mentre el seu col·lega dirigia la guerra contra els samnites. Fou nomenat un dictador pel temor del senat a una guerra contra els etruscs. Aureli Víctor diu que va guanyar un triomf sobre el samnites i va dedicar el botí a Ceres, però una inscripció que ho confirmaria sembla ser una falsificació.

El 309 aC va servir com a llegat del dictador Luci Papiri Cursor Mugil·là. El 308 aC fou cònsol per segona vegada amb Quint Fabi Màxim Rul·lià, i mentre aquest va fer la guerra als samnites, Mus la va fer als etruscs amb els que va pactar finalment una treva d'un any a canvi de pagar els vestits dels soldats romans en aquest any. El 306 aC fou magister equitum del dictador Publi Corneli Escipió Barbat.

El 304 aC fou censor amb Quint Fabi Màxim Rul·lià i es va reformar la llei de manera que els llibertini foren integrats a les tribus.

El 300 aC fou cònsol per segona vegada i va defensar la llei Olgúnia que obria el pontificat i el càrrec d'àugur als plebeus, en contra de la posició del patrici Appi Claudi Cec. Quan la llei va entrar finalment en vigor el mateix any, fou un dels primers plebeus elegit pel col·legi de pontífexs.

El 297 aC fou cònsol per tercera vegada també amb Quint Fabi Màxim Rul·lià (per desig d'aquest). Els dos van anar al Samni per camins diferents i van devastar el país. El 296 aC va romandre al Samni com a procònsol i va conquerir tres ciutats samnites (alguns relats atribueixen aquestes conquestes a Fabi Màxim o als cònsols de l'any).

El 295 aC fou cònsol per quarta vegada i també amb Quint Fabi Màxim Rul·lià. La coalició entre etruscs, samnites i gals amenaçava la república. Mus va ser enviat primer al Samni i després a Etrúria per ajudar a Màxim i va dirigir l'ala esquerra de l'exèrcit a la decisiva batalla de Sentinum, on va morir com un heroi.