??ugur

De Viquip??dia

??ugur fou un sacerdot especial rom?? encarregar d'interpretar el vol o les visceres de les aus abans de cada actuaci?? p??blica.

La paraula derivava d'un antic mot llat?? perdut "augo" que vol dir "que diu".

Segons la llegenda R??mul va establir el col??legi rom?? d'??ugurs. Un ??ugur posse??a els coneixements necessaris per interpretar els auspicis i fer l'|auguri.

El col??legi original el van formar tres patricis un dels quals era el rei, i ja durant la monarquia el nombre va doblar; amb la rep??blica es va mantenir dos segles estable per?? vers el 300 aC va ser elevat a nou (4 patricis i 5 plebeus). Sul??la els va augmentar a 15 i Juli C??sar a 16, nombre que va romandre sense canvis tot l'imperi. Va existir fins al final del segle IV.

Per ser ??ugur calia ser persona notable i de m??rit i s'exercia vital??ciament cobrint-se les vacants per cooptaci??; a partir del 104 aC el c??rrec fou electiu pels comicis tribunats, per?? entre persones pr??viament designades; el m??s vell dels ??ugurs era el president. La seva ins??gnia era la tr??bea, una vestimenta especifica amb vora de porpra, i el lituus, un pal amb el cap en espiral o caragol (els posteriors bastons de bisbe).

Els auguris es basaven en la tradici?? escrita. Els Libri Augurales, recollien una s??rie d'indicacions; b??sicament s'estudiava als ocells i les senyals fora del temple i del espai en que l'observaci?? es feia. Al final del dia, a la mitjanit, l'augur es col??locava en un lloc amb la m??xima vista possible i feia unes cerim??nies tra??ant unes l??nees paral??leles de nord a sud i d'est a oest que formaven una figura rectangular i acompanyat d'un oraci?? religiosa; a partir de all?? feia les observacions, en un casos per la manera de volar de determinats ocells, d'altres pels seus crits, i d'altres per la seva simple aparici?? (en aquest cas se suspenia l'auguri fins un altra dia).

Els ??ugurs eren importants perqu?? se'ls consultava els afers d'estat, i per celebrar comicis havien de donar el seu informe, i fins i tot podien impedir la construcci?? d'edificis que els tap??s la vista. Si un acte pol??tic de car??cter p??blic era posat en q??esti?? el col??legi podia decidir si era v??lid o no, i en el seu cas es procedia a l'anul??laci??.

Cap al final de la rep??blica havien perdut tota credibilitat, encara que van seguir existint m??s per costum que per creences.