Ceres (mitologia)
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre la deessa Ceres de la mitologia romana. Per a altres significats, vegeu «Ceres». |
| Matèries sobre la mitologia romana | ||
|---|---|---|
| Mitologia romana | ||
| Déus importants: | ||
| Història llegendària: | ||
| Religió romana | ||
|
|
|
| Comparació de la mitologia grega i romana | ||
Ceres, en la mitologia romana, era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat. El seu equivalent en la mitologia grega era Demèter. La paraula deriva de l'arrel protoindoeuropea ker, que significa "créixer".
Taula de continguts |
[edita] Mite
Ceres era filla de Saturn i d'Ops, esposa i germana de Júpiter, mare de Prosèrpina i germana de Juno, Vesta, Neptú i Plutó.
Va ensenyar els homes l'art de conrear la terra, de sembrar, recollir el blat i elaborar pa, la qual cosa va fer que fos considerada deessa de l'agricultura. El seu germà Júpiter, enamorat de la seva bellesa, va engendrar amb ella Prosèrpina, la Persèfone de la mitologia grega. També Neptú es va enamorar d'ella, i per escapar d'aquest Ceres es va transformar en euga, però el déu es va adonar i es va transformar al seu torn en cavall, essent Ceres la mare del cavall Arió.
Ceres era també la patrona d'Enna (Sicília). Segons la llegenda, va pregar a Júpiter que Sicilia fos ubicada als cels. El resultat, a causa que l'illa té forma triangular, va ser la constel·lació del Triangle, que antigament també s'anomenava Sicília.
L'ajudaven dotze déus menors que s'encarregaven de tasques agrícoles més específiques[1]:
- Vervactor, que aplicava el sistema de conreu del guaret
- Reparator, que preparava la terra
- Imporcitor, del llatí imporcare ("fer solcs"), que llaurava fent solcs ben amples
- Insitor, que sembrava
- Obarator, que llaurava la superfície
- Occator, que l'escarifica
- Sarritor, que l'escarda
- Subruncinator, que la clareja
- Messor, que cull els productes
- Conuector, que transporta la collita
- Conditor, que l'emmagatzema
- Promitor, que la distribueix.
[edita] Culte
Els habitants de Sicília veïns del volcà Etna, cada any cel·lebraven un ritus en honor a Ceres corrent per la nit amb torxes enceses i cridant de manera espectacular.
A Grècia eren nombroses les demetries o festes de Demèter, la deessa equivalent a Ceres. Un dels costums més curiosos és possiblement aquell en els que els seguidors de la deessa es fustigaven uns a altres amb fuets fets d'escorça d'arbre. Atenes tenia dues festes solemnes en l'honor de Ceres:
- les eleusínies
- les tesmofòries, festes instituïdes per Triptòlem. Durant les celebracions se sacrificaven porcs, a causa dels danys que causaven als productes de la terra, i es feien libacions de vi dolç.
A Creta, Sicília, Lacedemònia i a altres ciutats del Peloponès se celebraven periòdicament les eleusínies, misteris de Ceres o misteris d'Eleusis, perquè eren les festes d'Eleusis les més famoses. D'aquí van passar a Roma, on van subsistir fins al regnat de Teodosi. Aquests misteris es celebraven principalment a la tardor, i es coneixien com les grans eleusínies, però hi havia també les petites eleusínies que es celebraven a la primavera com a preparació i tenien una caire de ritus iniciàtic; després d'un cert temps, s'iniciava al candidat als grans misteris en el temple d'Eleusis. A la tardor, les festes duraven nou dies del mes de setembre, dies en què es tancaven els tribunals. Els atenesos feien iniciar els seus fills en aquests misteris ja des del bressol. Els iniciats es consideraven sota la tutela i la protecció de Ceres amb l'esperança d'una felicitat sense límits.
Els romans van adoptar el culte a Ceres el 496 aC durant una terrible fam. Els llibres sibil·lins van aconsellar l'adopció d'aquest culte a imatge de Deméter, al costat de Core (Persèfone) i Yaco (possiblement Dionisi). Ceres era honrada per les dones amb rituals secrets en les ambarvals, unes festes que es celebraven el mes de maig amb grans processons en les que les dones romanes vestien el blanc propi dels homes, els quals eren simples espectadors. Aquestes festes no havien de ser celebrades en dies de dol, raó per la qual no es van celebrar l'any de la batalla de Cannes en que van morir molts soldats romans a mans de l'exèrcit d'Aníbal.
Es va construir un temple a Ceres en el mont Aventí de Roma. La seva principal festivitat era la Cerealia o Ludi Ceriales ('jocs de Ceres'), instituïts el segle III aC i celebrats anualment del 12 al 19 d'abril. El culte a Ceres va passar a estar especialment relacionat amb les classes plebees que eren les que controlaven el comerç del gra. Se sap poc d'aquests rituals, però un dels pocs costums que es coneixen és el de lligar brases enceses a les cues de guineus que eren deixades anar al Circ Màxim.
A més del porc, la verra o el senglar, Ceres admetia també el xai com a sacrifici. En les seves festivitats, les garlandes usades eren de murta o narcís, però les flors estaven prohibides, perquè va ser així, recollint flors, com Prosèrpina va ser raptada per Plutó. Únicament li estava consagrada la rosella, perquè creix entre el blat i perquè Júpiter li va donar a menjar per fer-li venir son i donar treva al seu dolor.
[edita] Representacions
Ceres es representa habitualment amb l'aspecte d'una dona bonica, d'estatura majestuosa i de cutis acolorit, amb la mirada lànguida i el cabell ros caient en desordre sobre les seves espatlles.
A més d'una corona d'espigues de blat, porta una diadema molt alta. Porta una tela de color groc, el color del blat madur. De vegades està coronada amb una garlanda d'espigues o de roselles, símbol de la fecunditat. Té uns pits grans i porta un feix d'espigues a la mà dreta i una torxa encesa a l'esquerra. La seva túnica li arriba sobre els peus, i sovint porta un vel tirat cap a enrere. De vegades li donen un ceptre o una falç, i té en braços dos nens petits que porten cada un un corn de l'abundància.
[edita] La Ceres negra
A l'Arcàdia, els figalis van aixecar una estàtua de fusta el cap de la qual era el d'una euga amb dracs a les crins, anomenada la Ceres negra. Conta la llegenda que aquesta estàtua es va cremar per accident i els figalis van descuidar el culte de Ceres; per això van ser castigats amb una terrible sequera que no va cessar fins que, per consell d'un oracle, es va reposar l'estàtua.
[edita] Referències
- ↑ Ceres (en anglés). URL accedida el 28 de abril de 2007.
[edita] Bibliografia
- Ovidi: Les metamorfosis v. 341-408
