Quint Fabi M??xim Rul??li??

De Viquip??dia

Quint Fabi M??xim Rul??li?? (Quintus Fabius M. F. N. N. Maximus Rullianus) fou un magistrat rom?? fill de Marc Fabi Ambust (c??nsol el 360 aC).

Fou edil curul el 331 aC quan per les revelacions d'una dona esclava va saber que moltes dones romanes enverinaven als seus marits.

El c??nsol del 325 aC Luci Furi Camil II es va posar malalt i va haver de deixar el comandament a Luci Papiri Cursor Mugil??l?? (Lucius Papirius Cursor Mugillanus), consol l'any anterior, que, per instruccions del senat, fou nomenat dictador, amb Quint Fabi M??xim Rul??li?? com a magister equitum. Els dos es van distingir al camp de batalla. En aquest any els auspicis no eren favorables i Papiri fou advertit per esperar uns auspicis millors; mentre se'n va anar a Roma i va deixar encarregat al seu magister equitum amb l'ordre de mantenir les posicions sense enfrontar-se a l'enemic mentre continuessin els mals auspicis, per?? no el va obeir i despr??s d'uns preparatius va avan??ar cap a Inbrinium, capital d'un districte amb igual nom, on es va enfrontar amb les forces samnites, i va obtenir un ??xit complert en el que va tenir una bona part el trib?? militar Lucius Cominius. Uns vint mil samnites van morir. Tit Livi esmenta que algunes fonts diuen que foren dos i no una les batalles lliurades, ambdues guanyades pels romans, per?? els autors m??s antics nom??s parlen d'una i alguns fins i tot no en fan cap esment. Es va fer un gran bot?? i es va capturar for??a material de guerra. Fabi M??xim va enviar missatgers a anunciar la seva vict??ria al senat, i no al seu cap, el dictador; aquest no va desautoritzar de moment al seu general per?? despr??s va canviar de parer i es va dirigir al senat per reclamar el c??stig per la desobedi??ncia a fi i efecte de mantenir la dignitat del dictador; a tota velocitat es va dirigir al Samni, on ja s'havien rebut noticies de que anava cap all?? en actitud venjativa i ple de gelosia.

Fabi M??xim va reunir a les tropes i les va preparar i quan va apar??ixer el dictador que va iniciar mesures per castigar la insubordinaci??. Quasi es va produir un mot?? entre els soldats, que afavorien a Fabi; aquest va rebre l'ordre de presentar-se al dia seg??ent per?? a la nit va sortir cap a Roma, i el seu pare Marius Fabius N. F. M. N. Ambustus, que havia estat consol tres vegades i havia estat tamb?? dictador, va convocar al Senat; en plena reuni?? va arribar Papiri Cursor que havia seguit a Fabi amb un grup de cavalleria, i va ordenar la detenci?? de Cursor. Fabi Ambust va apel??lar llavors als tribuns del poble. El jove Fabi tenia el suport del senat, del poble, dels tribuns i de l'ex??rcit absent, per?? el Dictador tenia la suprema autoritat segons era costum i en un discurs va deixar clar que si es permetia la desobedi??ncia, en endavant ja ning?? creuria a ning?? i la disciplina romana s'acabaria. Els tribuns llavors van veure que tenia ra?? i li van demanar clem??ncia. Llavors el dictador el va declarar culpable i tot seguit va oferir un culpable com a regal al poble de Roma, el que de fet significava la seva absoluci??.

El 322 aC fou elegit consol per primer amb Luci Fulvi Curv. La guerra al Samni fou la principal preocupaci??. Els samnites havien contractat mercenaris dels territoris ve??ns i quan aquest fet es va con??ixer es va considerar convenient nomenar un dictador, c??rrec que va recaure en Aule Corneli Cos Arvina. Sembla que Quint Fabi va romandre a la Pulla on va derrotar als samnites. Despr??s del desastre de les Forques Caudines el 321 aC fou breument interrex.

El 315 aC fou designat dictador i va marxar cap a Saticula mentre els consols de l'any (Quint Publili Fil?? i Luci Papiri Cursor Mugil??l??, igual que havien fet els de l'any anterior, van romandre a Roma. Els samnites es van retirar de Plistica i es van dirigir amb noves forces cap a Saticula; el dictador es va presentar tamb?? a aquesta ciutat amb refor??os. Els samnites van fer diversos atacs de distracci?? als que el dictador no va donar import??ncia i es va limitar a refor??ar les defenses. Els samnites van atacar dia darrera dia per?? finalment el magister equitum Quint Auli Corret??, sense perm??s del seu superior, va atacar el camp samnita amb f??ria, amb totes les seves forces de cavalleria, i els va expulsar del camp. Tant el comandant samnita com Auli van morir a la batalla. El germ?? d'Auli va venjar la seva mort. El cos d'Auli va poder ser rescatat i els samnites van aixecar el camp i es van dirigir altre cop a assetjar Plistica. Pocs dies despr??s Saticula es va rendir per?? els samnites van assaltar i prendre Plistica.

Les legions es van dirigir llavors des el Samni i la Pulla cap a Sora, ciutat poblada per volscs on hi havia establerta una col??nia romana, que s'havia revoltat contra els romans i havia matat als colons. Els samnites tamb?? van marxar cap a la zona i els dos exercits es van trobar prop de la ciutat, a Lautulae o Ad Lautulas, un pas de muntanya entre Tarracina i Fundi, pas que era f??cilment defensable. La batalla no va tenir un resultat clar i molt possiblement fou desfavorable pels romans.

El nou magister equitum, Gai Fabi, que havia sortit de Roma amb l'ex??rcit de refresc, va establir posici?? all?? on li va ordenar el dictador Rul??li??. Aquest es va tancar al seu camp com si esperes un setge i quan al cap d'uns dies el samnites el van atacar, va arribar Fabius amb les tropes de refresc i els va derrotar. El camp samnita fou capturat. Els samnites es van disperses per tots els vents. El camp fou saquejat. El camp rom?? va patir minses destruccions. L'ex??rcit rom?? es va dirigir llavors cap a Sora, la ciutat-col??nia revoltada contra Roma.

El 310 aC fou elegit c??nsol altre cop junt amb Gai Marci Rutil Censor??. El primer va agafar el comandament a Sutrium on va portar refor??os des de Roma. Els etruscs tamb?? van aixecar un altre ex??rcit i el van enviar a Sutrium en suport del assetjants. El c??nsol Fabi va arribar amb les seves forces a Sutrium i es va trobar amb l'ex??rcit enemic que assetjava la ciutat, el qual era mes nombr??s. Els etruscs es van confiar en la seva superioritat num??rica i en canvi Fabi agafava posicions estrat??giques millors amb dos ales protegides per formacions rocoses i un front principal. Els hastats (hastati) i els pr??nceps (princeps) romans es van finalment imposar i van dispersar als etruscs que foren perseguits per la cavalleria romana. Molts etruscs estaven ferits i altres desarmats (havien perdut les seves armes a la fugida) i es van refugiar al Bosc Cimini (Ciminius Silva) on els romans van fer una carnisseria, matant milers d'etruscs. Foren capturats 38 estendards i un gran boti fou fet al campament principal. Es va discutir encara si seguir empaitant als fugitius.

Despr??s els romans van travessar el bosc (que mai havia estat creuat pels romans ni tant sols per mercaders) i van avan??ar cap a Camerinum; els soldats van saquejar diversos llogarets i les terres etrusques. Una delegaci?? de cinc membres enviada pel Senat, formada per dos tribuns del poble, es va presentar a Fabi per ordenar que no creues el bosc, cosa que era considerat un mal auguri pels romans, per?? van arribar massa tard i nom??s van poder retornar a Roma per informar de la vict??ria.

Els saquejos romans van produir un efecte de resist??ncia entre els etruscs de la regi?? de les muntanyes Cim??nies, a Etr??ria i a ??mbria. L'altra ex??rcit etrusc que s'havia aixecat, que no havia arribat encara a Sutrium, va avan??ar ara en ordre disposat a combatre, i es va aturar prop dels romans que van refusar el combat; els comandants romans van ordenar repartir les racions de menjar i mantenir-se ferms davant l'enemic a qualsevol hora. Al capvespre el comandant rom?? va arengar als seus i va elogiar als samnites i menysprear als etruscs en el combat; no hi havia cap mes exercit rom?? de reserva. Abans de l'alba es va iniciar el combat amb un atac rom?? al camp enemic que fou agafat desprevingut i molts no van poder agafar ni les armes, i els que ho van poder fer foren derrotats; els romans els van perseguir i la major part dels etruscs es va refugiar als boscos; el campament fou pres pels romans i l'or i la plata que s'hi va trobar fou entregat al consol i la resta del bot?? fou pels soldats. Entre morts i presoners els etruscs van tenir 60.000 baixes. Aquesta fou la segona part de la batalla de la Silva Ciminius, que va suposar un gran triomf rom?? i es va lliurar segons molts autors prop de Perusa y que despr??s de la vict??ria, Perusia, Cortona i Arretium, els tres principals estats etruscs, van demanar la pau a Roma. Una treva per trenta anys els fou atorgada pel senat.

Coneguda pels samnites la noticia de que els romans havien creuat el bosc Cimini, van considerar que aix?? era de bona sort per ells i que els romans trobarien mes enll?? del bosc mai abans franquejat, el seu final; per?? mes tard, amb la vict??ria romana, van haver de deixar aquestes especulacions i dedicar-se a combatre a Marci i si aquest no els donava ocasi?? de combatre, marxar cap a Etr??ria pel pa??s dels mars i els sabins. Marcius va avan??ar contra ells i es va lliurar una batalla que no va tenir resultat decisiu i cap part es va poder donar per guanyadora, si be es pensa que la pitjor part se la van endur els romans, que van perdre alguns cavallers (membres de l'ordre eq??estre) i alguns tribus militars, i Marci mateix fou ferit. Les noticies sobre aix??, que van arribar a Roma exagerades, van alarmar al Senat que va nomenar un dictador. Per el c??rrec es va proposar a Luci Papiri Cursor Mugil??l?? (Lucius Papirius Cursor Mugillanus) que a partir d'aquell moment, segurament ja avan??at l'any, seria considerat el general en cap. Abans de nomenar-lo calia notificar-ho als consols. Com que no es va poder enviar un missatger al Samni perqu?? tot el pa??s era hostil, el senat va tardar en saber que Marci restava viu, i aquesta notificaci?? no es va poder fer; l'altra consol, Fabi, era rival de Cursor i el senat li va enviar una delegaci?? amb diverses persones de rang consular que havien d'usar la seva influencia per demanar al consol que oblid??s la seva enemistat amb Cursor en be de la p??tria. Fabi, despr??s d'escoltar als missatgers amb els ulls perduts, es va retirar sense dir paraula. A la mitjanit (com era tradici??) Papiri Cursor fou proclamat dictador. Fabi va fer avinent que li havia costat molt controlar-se i quan una delegaci?? li va anar a agrair el seu silenci d'hores abans, va explotar i els va fer fora.

Fou c??nsol altre cop el 309 aC segons Tit Livi o potser estava en vigor el mandat del dictador i de fet va exercir el 308 aC. El 309 aC la ciutat de Per??sia va trencar la treva. El consol Fabi va lliurar batalla y va derrotar a les forces de la ciutat prop de la mateixa, i l???haguera conquerit per?? una delegaci?? del govern local fou enviada a Fabi per demanar la pau. Els romans van establir una guarnici?? a Per??sia, i tot seguit diverses ciutats-estats d???Etr??ria van enviar delegacions al consol per demanar l???establiment de relacions amistoses; les delegacions foren enviades al Senat de Roma, que ho va acceptar. Fabi va entrar en process?? triomfal a la capital. Els grans triomfadors sobre els samnites, Publi Deci Mus i Marc Valeri Corv, foren tot seguit escollits casi be per unanimitat per l???any seg??ent un com a consol i l???altre com a pretor (Valeri ocupava aquest c??rrec per quarta vegada). El consol Quint Fabi M??xim Rul??li?? fou nomenat altra cop com a consol suposadament com a compensaci?? per haver estat sobrepassat l???any anterior pel dictador tot i la seva brillant vict??ria al Bosc Cimini.

El 308 aC els dos consols van arreglar els seus respectius comandaments, amb Deci a Etr??ria i Fabi al Samni.

Fabi va anar a Nuc??ria Alfaterna li va enviar una delegaci?? demanant la pau, per?? Fabius la va refusar ja que anteriorment li havia estat oferta la pau a la ciutat i l???havia refusat. Va comen??ar l???atac a Alfaterna, que es va haver de rendir de manera incondicional. Un altre combat amb els samnites va suposar una f??cil vict??ria romana, batalla que es recordada perqu?? els mars (marsi) van lluitar per primera vegada al costat dels samnites contra Roma, i els pelignes, que havien seguit als mars van participar tanmateix amb ells de la derrota.

Va romandre al Samni com a proc??nsol el 307 aC i va derrotar als samnites prop d???Allifae, i encara que no fou una gran batalla els samnites foren derrotats i encara que van conservar el camp durant el dia, a la nit hi van entrar els romans i ning?? es va poder escapar. A la matinada es va oferir la rendici?? que fou acceptada a condici?? d???entregar l???armament i passar sota el jou; uns set mil aliats samnites, pels que res s???havia establert a la rendici??, foren venuts com esclaus, amb l???excepci?? d???aquells que van dir ser h??rnics, que foren separats i posats sota custodia i despr??s enviats al senat, que va ordenar una investigaci?? sobre si havien lluitat amb els samnites com a voluntaris o com a reclutats, i mentre foren entregats en custodia a les ciutats llatines.

El 304 aC Fabi fou censor i sembla que va modificar els sistemes introdu??ts per Appi Claudi Cec a la censura el 312 aC incrementant el poder dels equites i confirmant la pertinen??a dels lliberts a una de les tribus romanes

No torna a apar??ixer fins el 297 aC quan fou c??nsol per cinquena vegada, segons Livi contra el seu propi desig, i va rebre Samni com a prov??ncia. El resultat de la campanya no es coneix amb detall. Altra cop fou c??nsol el 296 aC per sisena vegada i va dirigir l'ex??rcit a la gran batalla de Sentinum, contra samnites, gals, umbres i etruscos, on va obtenir la vict??ria el 4 de setembre; despr??s va anar a Etr??ria.

El 292 aC fou llegat del seu fill Quint Fabi M??xim Gurges.

Fabi M??xim va succeir al seu pare en el t??tol honor??fic de Princeps Senatus. No molt de temps despr??s va morir i el seu funeral fou pagat per uns subscripci?? publica tot i que la fam??lia era rica, i el seu fill va utilitzar els diners en donar una festa publica (epulum) i en distribuci?? de provisions (visceratio) pels ciutadans romans.