Marc Valeri Corv
De Viquip??dia
Marc Valeri Corv fou un magistrat rom??.
Va n??ixer vers el 371 aC. El 349 aC va servir com a trib?? militar a l'ex??rcit del c??nsol Luci Furi Camil I en la campanya contra els gals. Per les seves vict??ries en aquesta guerra va agafar el sobrenom de Corv o Corb, per?? la causa es fabulosa: un guerrer gal molt gran i gros va desafiar a un rom?? qualsevol a un combat singular i Valeri va acceptar, i va ob-tenir el perm??s del c??nsol; al comen??ar el combat un corb es va parar al seu escut i quan el gal va atacar, el corb va aixecar el vol cap a la cara del gal, que a causa d'aix?? va ser travessat per l'espasa de Valeri. A la batalla que va seguir els gals foren derrotats. A causa d'aquest m??rit fou escollit c??nsol per l'any seg??ent (348 aC) amb nom??s 23 anys, c??rrec que va exercir junt amb Marc Popil??li Laenes I. En aquest any hi va haver pau i es va fer un tractat amb Cartago.
El 356 aC fou c??nsol per segona vegada junt amb Gai Peteli Lib?? i va fer la guerra contra els volscs, als que va derrotar en una batalla, i va conquerir Satricum, que va incendiar i va destruir fins els fonaments excepte el temple de la Mater Matuta. Va obtenir els honors del triomf al tornar a Roma.
Fou c??nsol per tercera vegada el 343 aC amb Aule Corneli Cos Arvina i li fou encarregada la guerra contra els samnites que acabava d'esclatar. Era molt popular entre la tropa i tot i la seva joventut ja era un general amb experi??ncia. Va derrotar als samnites a Mons Gaurus, prop de Cumes. Les forces del seu col??lega Arvina va estar en perill a Caudium per?? foren salvats per el valor de Publi Deci i despr??s els dos c??nsols van reunir els seus ex??rcits i van derrotar altre cop als samnites a Suessula on quaranta mil escuts foren recollits del camp de batalla aix?? com 170 estendards. Al tornar a Roma va obtenir altre cop els honors del triomf.
El 342 aC fou nomenat dictador degut a un amotinament a l'ex??rcit estacionat a C??pua i les ciutats de Camp??nia; els amotinats van marxar cap a Roma i van acampar a uns 15 km de la ciutat. Corv els va anar a trobar en aquest lloc, i els va oferir la pau que fou acceptada. Per la seva influencia fou concedida una amnistia i despr??s es van dictar importants lleis que en part atenien a les demandes dels soldats
El 335 aC fou c??nsol per quarta vegada junt amb Marc Atili R??gul quan els sidicins s'havien unit als ??usons de Cales. La lluita fou encarregada a Corv i Cales fou conquerida a l'assalt i els romans van establir una col??nia de 2500 homes. Corv va obtenir altre cop els honors del triomf i el sobrenom de Cal?? (Calenus).
El 332 aC i el 320 aC va ser interrei, per?? excepte aquestos c??rrecs no es esmentat en aquest per??ode. El 309 aC Tit Livi esmenta un magister equitum del dictador Luci Papiri Cursor que anomena Marc Valeri, que podria ser Marc Valeri Corv; Livi diu que fou creat pretor per quarta vegada com agra??ment dels seus serveis en la batalla lliurada aquest any contra els samnites.
El 301 aC quan tenia uns 70 anys, fou nomenat altra cop dictador degut a la revolta d'etruscs i mars. Corv va derrotar als mars en una batalla i els va ocupar diverses ciutats fortificades com Mili??nia (Milonia), Plestina i Fres??lia (Fresilia). Els mars van demanar la renovaci?? de l'antiga alian??a amb Roma, que els hi fou concedit per?? van haver de cedir una part de les seves terres. Llavors va anar a Etr??ria per?? abans de comen??ar la lluita va haver de tornar a Roma per fer els auspicis i en la seva abs??ncia el seu magister equitum fou atacat pels etruscs i fou derrotat perdent molts homes i estendards. Aix?? va causar commoci?? a Roma on es va decretar el justinium (aturada general de la activitat) i es van fortificar les muralles com si l'enemic fos a la vora. Per?? Corv va tornar a Etr??ria i aviat la situaci?? va canviar i els etruscs foren derrotats en una gran batalla. Corv va rebre una vegada m??s els honors del triomf.
El 330 aC fou nomenat c??nsol per cinquena vegada junt amb Quint Appuleu Pansa. Les ordres de plebeus i patricis estaven enfrontades i sembla que Corv fou un home de consens. Durant el seu consolat es va aprovar la lex Olgunia per la qual el Col??legi de Pont??fexs i el d'??ugurs foren oberts als plebeus. El c??nsol va renovar la llei per la qual els ciutadans tenien dret d'apel??laci?? (provocatio) al poble, i es van establir els c??stigs per la seva transgressi??.
El 299 aC fou elegit una vegada mes (la sisena) com a c??nsol en lloc de Tit Manli Torquat que havia mort d'una caiguda de cavall durant la guerra amb els etruscs. Aquestos al assabentar-se de l'arribada de Corv es van tancar a les seves places fortificades i no es van arriscar a cap batalla; Corv va incendiar diverses poblacions etrusques.
Al acabar el seu per??ode es va retirar de la vida publica per?? encara va viure 30 anys m??s i va arribar a centenari, amb bona salut fins al final. Marc Valeri Corv se sap que va exercir magistratures curuls 21 vegades; fou dos vegades dictador i sis vegades c??nsol. Va morir el 271 aC
August li va erigir una est??tua al seu f??rum junt amb la d'altres herois romans.
