Marc Valeri Corv
De Viquipèdia
Marc Valeri Corv fou un magistrat romà.
Va néixer vers el 371 aC. El 349 aC va servir com a tribú militar a l'exèrcit del cònsol Luci Furi Camil I en la campanya contra els gals. Per les seves victòries en aquesta guerra va agafar el sobrenom de Corv o Corb, però la causa es fabulosa: un guerrer gal molt gran i gros va desafiar a un romà qualsevol a un combat singular i Valeri va acceptar, i va ob-tenir el permís del cònsol; al començar el combat un corb es va parar al seu escut i quan el gal va atacar, el corb va aixecar el vol cap a la cara del gal, que a causa d'això va ser travessat per l'espasa de Valeri. A la batalla que va seguir els gals foren derrotats. A causa d'aquest mèrit fou escollit cònsol per l'any següent (348 aC) amb només 23 anys, càrrec que va exercir junt amb Marc Popil·li Laenes I. En aquest any hi va haver pau i es va fer un tractat amb Cartago.
El 356 aC fou cònsol per segona vegada junt amb Gai Peteli Libó i va fer la guerra contra els volscs, als que va derrotar en una batalla, i va conquerir Satricum, que va incendiar i va destruir fins els fonaments excepte el temple de la Mater Matuta. Va obtenir els honors del triomf al tornar a Roma.
Fou cònsol per tercera vegada el 343 aC amb Aule Corneli Cos Arvina i li fou encarregada la guerra contra els samnites que acabava d'esclatar. Era molt popular entre la tropa i tot i la seva joventut ja era un general amb experiència. Va derrotar als samnites a Mons Gaurus, prop de Cumes. Les forces del seu col·lega Arvina va estar en perill a Caudium però foren salvats per el valor de Publi Deci i després els dos cònsols van reunir els seus exèrcits i van derrotar altre cop als samnites a Suessula on quaranta mil escuts foren recollits del camp de batalla així com 170 estendards. Al tornar a Roma va obtenir altre cop els honors del triomf.
El 342 aC fou nomenat dictador degut a un amotinament a l'exèrcit estacionat a Càpua i les ciutats de Campània; els amotinats van marxar cap a Roma i van acampar a uns 15 km de la ciutat. Corv els va anar a trobar en aquest lloc, i els va oferir la pau que fou acceptada. Per la seva influencia fou concedida una amnistia i després es van dictar importants lleis que en part atenien a les demandes dels soldats
El 335 aC fou cònsol per quarta vegada junt amb Marc Atili Règul quan els sidicins s'havien unit als àusons de Cales. La lluita fou encarregada a Corv i Cales fou conquerida a l'assalt i els romans van establir una colònia de 2500 homes. Corv va obtenir altre cop els honors del triomf i el sobrenom de Calè (Calenus).
El 332 aC i el 320 aC va ser interrei, però excepte aquestos càrrecs no es esmentat en aquest període. El 309 aC Tit Livi esmenta un magister equitum del dictador Luci Papiri Cursor que anomena Marc Valeri, que podria ser Marc Valeri Corv; Livi diu que fou creat pretor per quarta vegada com agraïment dels seus serveis en la batalla lliurada aquest any contra els samnites.
El 301 aC quan tenia uns 70 anys, fou nomenat altra cop dictador degut a la revolta d'etruscs i mars. Corv va derrotar als mars en una batalla i els va ocupar diverses ciutats fortificades com Miliònia (Milonia), Plestina i Fresília (Fresilia). Els mars van demanar la renovació de l'antiga aliança amb Roma, que els hi fou concedit però van haver de cedir una part de les seves terres. Llavors va anar a Etrúria però abans de començar la lluita va haver de tornar a Roma per fer els auspicis i en la seva absència el seu magister equitum fou atacat pels etruscs i fou derrotat perdent molts homes i estendards. Això va causar commoció a Roma on es va decretar el justinium (aturada general de la activitat) i es van fortificar les muralles com si l'enemic fos a la vora. Però Corv va tornar a Etrúria i aviat la situació va canviar i els etruscs foren derrotats en una gran batalla. Corv va rebre una vegada més els honors del triomf.
El 330 aC fou nomenat cònsol per cinquena vegada junt amb Quint Appuleu Pansa. Les ordres de plebeus i patricis estaven enfrontades i sembla que Corv fou un home de consens. Durant el seu consolat es va aprovar la lex Olgunia per la qual el Col·legi de Pontífexs i el d'àugurs foren oberts als plebeus. El cònsol va renovar la llei per la qual els ciutadans tenien dret d'apel·lació (provocatio) al poble, i es van establir els càstigs per la seva transgressió.
El 299 aC fou elegit una vegada mes (la sisena) com a cònsol en lloc de Tit Manli Torquat que havia mort d'una caiguda de cavall durant la guerra amb els etruscs. Aquestos al assabentar-se de l'arribada de Corv es van tancar a les seves places fortificades i no es van arriscar a cap batalla; Corv va incendiar diverses poblacions etrusques.
Al acabar el seu període es va retirar de la vida publica però encara va viure 30 anys més i va arribar a centenari, amb bona salut fins al final. Marc Valeri Corv se sap que va exercir magistratures curuls 21 vegades; fou dos vegades dictador i sis vegades cònsol. Va morir el 271 aC
August li va erigir una estàtua al seu fòrum junt amb la d'altres herois romans.
