Satricum

De Viquipèdia

Satricum fou una antiga ciutat del Latium a la frontera del territori dels volscs entre les muntanyes albanes i la mar. Es esmentada sovint a les guerres entre romans i volscs. Es creu que era inicialment una ciutat llatina (Diòdor l'esmenta entre les colònies d' Alba Longa, i Dionís entre les trenta ciutat de la Lliga Llatina) però després fou ocupada pels volscs i va dependre d'Antium. Els romans la van ocupar junt amb Corioli, Pollusca i altres ciutats. Coriolà la va recuperar temporalment pels volscs. El 386 aC era quarter general dels volscs durant la invasió dels gals, i al final de la guerra Camil la va ocupar i va rebre una colònia romana pocs anys després, el 381 aC. En aquest any fou atacada pels volscs i praenestins i ocupada, i la guarnició executada. Els volscs la va utilitzar per protegir-se després de dues derrotes davant el romans, la darrera dels quals, el 377 aC, va comportar que fos incendiada pel llatins, que es consideraven traïts pels volscs.

El 348 aC la va reconstruir Antiàtes i hi ha va establir una colònia, que fou ocupada pels romans sota M. Valerius Corvus el 346 aC, i els 4000 volscs de la guarnició foren fets presoners i la ciutat destruïda excepte el temple de Mater Matuta. No gaires anys després els romans dirigits per C. Plautius, van derrotar a Antiàtes a la rodalia de Satrium. Va ser restaurada pels romans i va rebre una colònia que el 320 aC, després del desastre de les Forques Caudines, es va revoltar contra Roma i a favor dels samnites; els romans la van recuperar i la van castigar, i la guarnició samnita fou executada.

Va entrar en decadència i el seu nom desapareix de l'història. El temple de Mater Matuta es esmentat a la segona guerra púnica; al segle I la ciutat ja s'havia despoblat i Plini el Vell l'esmenta entre les ciutats dels Latium desaparegudes.

Era situada entre Antium i Velitrae i s'ha identificat probablement amb el llogaret anomenat avui dia Casale di Conca on queden unes restes antigues.