325 aC
De Viquipèdia
Taula de continguts |
[edita] Esdeveniments:
Roma:
Foren elegits consols Lluci Furi Camil o Lucius Furius Camillus i Deci Juni Brut Esgeva o Decius Iunius Brutus Scaeva i la seva primera decisió fou comparèixer davant el senat per demanar el càstig dels vestins per evitar que altres nacions o estats (es pensava amb els mars, els pelignes i els marruquins) pogueren seguir els seus passos. El senat va decidir la guerra que es va encomanar a Iunius Brutus, mentre Furius Camillus era enviat al Samni¹, cadascun amb un exèrcit i van vigilar que les forces vestinies i samnites no es pogueren reunir. Furius es va posar malalt i va haver de deixar el comandament a Lluci Papiri Cursor Mugil·la o Lucius Papirius Cursor Mugillanus, consol l'any anterior, que, per instruccions del senat, fou nomenat dictador, amb Quint Gabi Màxim Rul·lià o Quintus Fabius Maximus Rullianus com a Magister Equitum. El consol Brutus va fer una campanya contra els vestinis anant de victòria en victòria, assolant els camps, saquejant les granges, i derrotant l'enemic fins a una batalla principal en que els vestinis foren completament derrotats amb fortes perdies per ambdues parts; llavors Brutus va començar a atacar les ciutats emmurallades, començant per Cutina, els murs de la qual va escalar i va assaltar; va seguir Cínglia; les dues ciutats foren saquejades pels legionaris con a premi.
¹ Segons Tit Livi, però Theodor Mommsen situa a l'any 428 de Roma (326 aC) l'inici d'hostilitats romanes al Samni, ocupant Rufrae (entre Venafre i Teanum, moderna Lacosta Rufaria) i Allifae, a la frontera amb Campània.
[edita] Naixements:
[edita] Necrològiques:
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
Si desitgeu realitzar alguna aportació al Calendari d'esdeveniments o a les Taules Anuals, us recomanem que consulteu prèviament el llibre d'estil, per tal d'aconseguir una coherència entre tots els viquipedistes.
