Marc Porci Cató Censorí
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre Marc Porci Cató Censorí. Per a altres significats, vegeu «Marc Porci Cató (desambiguació)». |
Marc Porci Cató (en llatí Marcus Porcius Cato) conegut com a Marc Porci Cató Censorí, fou un cònsol, militar i escriptor romà que va néixer a Tusculum el 234 aC de família plebea i moria el 149 aC. Posteriorment també l'anomenaria Cató el Vell (Cato Maior) o Cató el Censor (Cato censor) per distingir-lo del seu bèsnet Marc Porci Cató Uticense. Segons Plutarc, inicialment fou conegut com Marc Porci Prisc però va adquirir el cognom de Cató per la seva intel·ligència en afers polítics civils. Ciceró diu que de vell se li va dir Sapiens, que es va considerar quasi un cognom.
Va destacar per les seves virtuts militars durant la Segona Guerra Púnica. Acabada la guerra va administrar la seva hisenda amb uns mètodes que han arribat fins a nosaltres i considerats exemples de bona i austera administració.
Taula de continguts |
[edita] Joventut
Fill d'una família d'origen molt humil plebea, fill i nét de soldats amb fama de valents (els dos amb el nom de Marc Porci), es va quedar orfe de molt jove, havent de dedicar-se per sobreviure al conreu d'unes terres obtingudes per herència del seu pare a territori sabí on va viure la seva joventut. D'aquí li vingué la gran afecció per l'agricultura, que no va deixar mai. De fet, en plenes campanyes, Cató sempre aprofitava els moments de pau per a retornar a casa seva on es dedicava al conreu de les seves terres, colze a colze amb els seus esclaus. Els èxits militars del seu veí Marc Curi Dentat van influir en el seu caràcter. Sovint va arbitrar disputes entre veïns o va fer d'advocat local i va practicar l'oratòria.
[edita] Ascens militar
Als disset anys (217 aC) es va incorporar a la milícia contra Anníbal sota el comandament de Fabi Màxim. La seva escalada fou impressionant.
El 214 aC va servir a Càpua. El 209 aC era al setge de Tàrent amb el seu amic Fabi Màxim que havia conegut íntimament a Càpua. El 207 aC fou un dels que va acompanyar al cònsol Claudi Neró en la seva campanya a Lucània i va contribuir a la victòria de Sena al Metaure on va morir Asdrubal
Prop de la seva granja hi havia la de Luci Valeri Flac, d'una família patrícia de considerable influencia que es va adonar dels talents militars de Cató i de la seva vida frugal i simple que va considerar exemple del caràcter romà. Els joves tendien a formar un partit oposat als vells patricis que fins llavors tenien el monopoli dels càrrecs de l'estat i no els exercien amb la deguda eficàcia. Marcel de la família dels Escipions, i els Falminins eren exemples, i els amics de Cató, Fabi Màxim i Valeri Flac els líders d'aquest partit. Fou aquest darrer el que va introduir Cató a la política i va començar a fer discursos al fòrum.
El 205 aC fou nomenat questor i el 204 aC va exercir aquesta magistratura i va anar amb Publi Corneli Escipió Africà a Sicília; quan Escipió va aconseguir el trasllat de les forces romanes de Sicília a Àfrica. Cató i Leli foren encarregats de la flota de transport. Fabi Màxim s'oposava al desembarcament a Àfrica i Cató va seguir les directrius del seu amic i es va enfrontar amb el procònsol. La manca de disciplina de les tropes i les despeses extravagants que va produir el trasllat van provocar les queixes de Cató que va tornar a Roma per denunciar al senat la prodigalitat del general i va aconseguir que hi fos enviada una comissió de tribuns per investigar, però Escipió fou absolt. Tit Livi diu que en realitat les despeses excessives les havia fet Cató i per això va deixar el seu lloc abans d'hora, i la comissió fou creada a petició dels habitants de Locris, enfrontats a Plemini, llegat d'Escipió.
El 199 aC fou elegit edil curul amb Helvi, i va restaurar els jocs plebeus donant un banquet en honor de Júpiter; l'any següent el van destinar com a puretor de l’illa de Sardenya, amb el comandament de 3000 soldats i 200 cavallers, on va consolidar la seva fama de tenacitat, de rectitud, d'honradesa, bona administració i austeritat, virtuts que el van ajudar a triomfar en la seva carrera diplomàtica i militar. A la illa va disminuir les despeses publiques, viatjava amb només un ajudant i sense cap pompa, i la seva frugalitat era de comparar amb la magnificència anterior dels magistrats provincials; va administrat justícia amb imparcialitat i va seguir adequadament els ritus religiosos, i va limitar la usura expulsant als usurers (que abundaven força) de l'illa. Aureli Víctor diu que també va sufocar una revolta. Segurament a l'illa va conèixer al poeta Enni (Ennius).
El 195 aC va ser designat cònsol (tenia entre 35 i 39 anys) junt amb el seu amic Luci Valeri Flac. El 215 aC s'havia aprovat una llei proposada pel tribú Oppi (les Oppia) per la qual les dones no podien posseir mes de mitja unça d'or i no podien vestir de diferents colors, conduir carros de cavalls dins la ciutat (excepte per assistir a funcions religioses); això tenia la finalitat de contribuir a l'esforç de guerra que ja no era necessari i els tribuns Tit Fundani i Luci Valeri van proposar l'abolició de la llei però s'hi van oposar els seus col·legues, Marc Brut i Tit Brut. Les dones romanes van sortir al carrer en manifestació i van bloquejar l'accés al fòrum dels seus marits exigint l'abolició de la llei. Tots hi estaven conformes però Cató es va mostrar intransigent. Finalment els dos tribuns van retirar la seva oposició i la llei fou abolida. Això va afectar sens dubte la popularitat de Cató. L'any següent va anar com a procònsol a la Hispània Citerior.
[edita] Participació en la conquesta d'Hispània
Segons escriu Titus Livi, l'1 de març, el dia de la seva entrada en el càrrec, els cònsols Flac i Cató es dirigiren al senat en relació amb les províncies. Els senadors van ser de la opinió que "ja que la guerra prenia una expansió molt gran a Hispània, era necessari posseir un exèrcit consular. Aquell a qui li correspongués en sort Hispània conduiria dues legions i 15.000 aliats llatins, més 800 cavallers i 20 naus de guerra...". El sorteig donà Hispània a Cató.
Al cap de l'exèrcit més poderós que mai els romans havien enviat a Hispània, instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat, creada a principis del segle I aC, i reprimí amb gran duresa la rebel·lió dels pobles ibers, començant pels indigets que poblaven la zona. Quan va arribar a Empúries va trobar tota la província Citerior en rebel·lia, amb les forces romanes controlant només algunes ciutats fortificades. Cató va vèncer als rebels l'estiu d'aquell mateix any i va recobrar la província però sense aconseguir atraure's als indígenes ni als celtibers que actuaven com a mercenaris de qui requeria els seus serveis.
En aquesta campanya va mostrar el seu geni militar i la seva vida de frugalitat; va compartir les feines amb els soldats i el seu menjar; supervisà personalment totes les operacions i preparatius. L'èxit que va tenir fou absolut i les batalles amb els pobles de la província foren victorioses una rere l'altra; va aconseguir enfrontar a les tribus entre elles i reclutar mercenaris entre els celtibers. Tit Livi dona un relat complert de la campanya. Va sotmetre totes les terres entre l'Iberus i els Pirineus i feta la pau va incrementar la recaptació a la província pels treballs realitzats i per l'explotació de mines.
Triomfant, Cató va poder ajudar al pretor Manlius de l'Hispània Ulterior que també tenia dificultats. Però la submissió dels indígenes només fou aparent, i en saber la sortida de Cató, es va produir una nova revolta dels pobles de l'Ebre. La seva intervenció va ser ràpida i efectiva. Segons explica Polibi, en el seu llibre XIX, un cop vençuts, Cató va ordenar que fossin enderrocats els murs de les ciutats a l'altra banda del riu Ebre, n’hi havia moltes, i en elles hi vivia una gran quantitat d'homes bel·licosos. L'ordre es va complir i executar només en un dia. Tots els indígenes de la província van ser desarmats i Cató va vendre als captius com esclaus.
El senat li va acordar un agraïment de tres dies. El 194 aC va tornar a Roma i va rebre els honors del triomf i es va mostrar liberal amb els seus soldats. Aquell any era cònsol Publi Corneli Escipió Africà, el seu vell enemic. Escipió volia la província de Cató i no la va obtenir segons Nepos, però si segons Plutarc que diu que com que no va aconseguir del senat una condemna de l'administració de Cató va romandre inactiu a la província, però probablement Plutarc es confon amb Publi Corneli Escipió Nasica que el 194 aC va obtenir la província de la Hispània Ulterior. Segons Tit Livi la província Citerior va passar a Sext Digiti.
Plutarc diu que a la seva tornava va anar a Tràcia com a llegat de Tiberi Semproni Llong II, però altre cop hi ha discrepàncies ja que aquest sembla que governava la Gàl·lia Cisalpina. El 193 aC era a Roma hi va consagrar el temple dedicat a Victòria Virgo, un temple que havia fet edificar dos anys abans
[edita] Tornada a Itàlia
El 191 aC va exercir com tribú militar (i com a cònsol a l'ombra) de Marc Acili Glabrió I a Grècia contra Antíoc III el gran. Va lluitar a les Termòpiles. Després d'un temps a Grècia va tornar a Roma enviat per Glabrió per anunciar el resultat de la campanya. Fou en aquesta campanya que fou comissionat a Corint, Patres i Egion (que havien estat favorables a Antíoc) i va visitar Atenes.
El 190 aC es va oposar al triomf de Quint Minuci Terme (que fou l'antecessor de Cató en el govern de la Citerior) per les seves victòries sobre els lígurs i el va acusar d'exagerar batalles i baixes de l'enemic, i de matar injustament 10 decemvirs dels gals bois sense judici; Cató va aconseguir imposar el seu punt de vista.
Escipió fou cònsol el 190 aC i la província de Grècia li fou concedida pel senat. Es dubtós que Cató lluites a Grècia al costat d'Escipió. El 189 aC el cònsol Marc Fulvi Nobilior va obtenir la província d'Etòlia i es va emportar a Cató on va fer de mediador segons el seu discurs conservat per Fest "de suis Virtutibus contra Thermum". Al seu retorn, Terme, que era tribú (189 aC), el va acusar per la seva actuació a Etòlia, però va morir en combat el 188 aC i sembla que la acusació no va tirar endavant.
El 189 aC Luci Valeri Flac i Cató van aspirar al càrrec de censor; també es va presentar el seu antic amic Marc Acili Glabrió que va subornar als conductors dels comicis, però fou acusat d'usar els tresors d'Antíoc III el gran per aquesta finalitat i es va haver de retirar. Cató va dir que havia vist vaixells plens d'or i plata entre el botí no els havia vist després a la parada del triomf. Tot i així ni Cató ni Flac foren elegits i finalment ho foren Tit Quint Flaminí I i Marc Marcel.
El 187 aC Marc Fulvi Nobilior I va tornar d'Etòlia i va demanar els honors del triomf i altre cop Cató s'hi va oposar i va al·legar la manca de disciplina i l'amistat de Nobilior amb el poeta Enni (cosa contraria als principis republicans), però Nobilior va obtenir el que demanava.
Escipió Africà fou acusat de rebre diners d'Antíoc dels que no donava comptes a l'estat i sembla que Cató fou instigador de l'acusació. Finalment alguns foren acusats però Escipió mateix se'n va sortir (185 aC).
Cató fou altre cop candidat a censor amb Flac i altres sis candidats i finalment els dos foren elegits (184 aC). Va ser una censura memorable, va reparar les conduccions d'aigua, va pavimentar carrers, va drenar les cloaques, va impedir les connexions il·legals a l'aigua publica per usar en jardins, va incrementar les rentes que pagaven els publicans per les terres publiques i va abaixar els preus dels contractes que concertava i pagava l'estat. Va dictar també normes contra el luxe, erecció d'estàtues, cerimònies indecents, ornament de mansions i altres. A Manli, un home de rang pretorià, el va degradar per haver fet un petó a la seva dona en presencia de la filla. A Luci Nasica el va degradar per una broma. A alguns senadors els va privar del seu cavall per diverses causes. A Lluci Valeri Flac, el va proposar com a Senador en lloc del cruel Lluci Quint. La censura es va caracteritzar per un fustigament constant al luxe i a les influències desmoralitzadores hel·lèniques, i una constant vocació hereditària a l'austeritat, l'honradesa, la feina, i les antigues virtuts romanes.
Després de la censura fou perseguit per alguns tribuns i finalment va haver de pagar una multa de 2 talents o 12000 as, única ocasió en que fou condemnat després d'estar acusat en la seva vida un mínim de 44 vegades.
El 181 va demanar l'aprovació de la Lex Orchia per limitar el nombre de convidats a un banquet. El 169 aC (o abans) va donar suport a la Lex Voconia, que limitaven la acumulació de riquesa en mans d'una dona. El 171 aC va acusar als governador de la Hispània Citerior i Ulterior de forçar als provincials a pagar els tributs en diners en lloc de gra, i després comprar el gra a preu reduït; els acusats Marc Matiè i Publi Furi Filó van evitar la condemna amb un exili voluntari.
Va defensar l'illa de Rodes que era acusada d'afavorir a Antíoc III el gran. El 167 aC, 1000 homes denunciats com enemics de Roma per la Lliga aquea, entre ells el historiador Polibi, foren enviats a Roma com hostatges i mantinguts en exili. Després de 16 anys Cató i Escipió Africà el jove van aconseguir que es dictés el final de la situació (152 aC).
El 157 aC va ser designat mediador romà entre el rei númida Masinissa I i Cartago. Veient que Cartago desestimava repetidament totes les seves propostes, va quedar convençut de que tornaria a ser aviat una gran potència.
El 151 aC encara fou acusat per Gai Cassi d'uns crims dels quals no es coneix la naturalesa i es va defensar ell mateix, amb 81 anys.
El 150 aC encara va instigar la tercera guerra púnica i després d'algun temps i de deversos fets va començar una sèrie de discursos en que sempre acabava "jo voto per la destrucció de Cartago", o com diu Flor amb la famosa frase "Delenda est Carthago" (Cartago ha de ser destruïda) o Ceterum censeo, Carthaginem esse delendam és a dir "...i a més d'això, Cartago ha de ser destruïda"; mentre Escipió deia "Deixem estar Cartago".
El 149 aC encara va dirigir l'acusació contra Servi Sulpici Servi Galba que havia matat soldats lusitans després que s'havien rendit i n'havia venut altres com esclaus (un dels que es va escapar fou Viriat). Galba va justificar-se dient que els lusitans s'havien rendit com a part d'un pla per atacar de sobte i fou absolt.
[edita] Consideracions generals
En la seva vida privada sembla haver estat avar, cruel, especialment amb els esclaus, i faldiller; va acabar practicant moltes de les coses que criticava, com la bona taula i l'abundància de vi. La conducta de Cató amb els seus esclaus fou un exemple de intolerància i mal cor i fou un especulador amb ells, als que a més de maltractar sovint o condemnar a mort, els explotava com a lluitadors o sexualment.
[edita] Família
Cató es va casar dues vegades: primer a Licínia amb la que va tenir un fill, Marc Porci Cató Licinià el vell, jurista. Després de la mort de la dona va viure amb una dona esclava de la casa familiar (tot i la seva reputació, Cató donava poca importància a la castedat) i quan fou descobert pel seu fill, i a precs seus, es va casar altra cop amb una jove filla del seu client Marc Salonià, de nom Salonina, amb la que va tenir un fill als 80 anys, Marc Porci Cató Salonià, que fou l'avi de Cató d'Utica.
[edita] Obres
Fou el primer autor que va escriure historiografia en llatí, i es devia a raons ideològiques: malgrat que tenia un bon coneixement de la cultura grega i que en la seva obra era evident la influència de la literatura grega, era un acèrrim detractor de l'hel·lenització creixent que la societat i un defensor de la cultura romana, blasmant els annalistes que empraven el grec.
Algunes de les seves obres serien:
- De Agricultura, un autèntic tractat d’economia rural on, per exemple, indica com cal governar una vinya.
- Orígens (Origines), una obra que comprenia la història de Roma i d'altres ciutats itàliques, des dels mites fundacionals (Enees) fins a les guerres púniques, en les quals havia participat ell mateix. Aquesta obra històrica està perduda en la seva major part.
- Carmen de moribus, obra en vers, perduda.
- Altres escrits sobre art militar, sobre l'educació dels nens i sobre les cartes i qüestions epistolars; un llibre titulat Apophthegmata que es un recull de les instruccions al seu fill (només es conserva algún fragment); i una col·lecció de sentències en prosa; va deixar a més nombrosos discursos.
La seva biografia fou escrita per Corneli Nepos, Plutarc i Aureli Víctor i algunes referències van ser col·leccionades per Tit Livi
