Luci Valeri Flac (cònsol 195 aC)
De Viquipèdia
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius P. F. L. N. Flaccus) fou germà de Gai Valeri Flac (Flamen Dialis) que el 201 aC va ocupar el càrrec d'edil curul en el lloc del seu germà que no podia exercir-lo per ser sacerdot. Fou un soci de Cató el Vell.
El 200 aC va exercir com edil curul, i el 199 aC com a pretor i va rebre la província de Sicília. El 195 aC fou fet pontífex en lloc de Marc Corneli Cetege I i el mateix any fou nomenat cònsol amb Marc Porci Cató com a col·lega i amb Itàlia com a província. A l'estiu va fer la guerra als bois i els va derrotar i en va matar vuit mil i la resta foren dispersats; després va passar un temps a la vora del Po, a Placentia i Cremona, amb obres de restauració de les destroces de la guerra, fins a l'any 194 aC en que fou procònsol amb seu a Milà i va lluitar amb èxit contra gals, ínsubres i bois, que havien creuat el Po dirigit per Dorulacus, i es diu que va matar deu mil enemics.
El 191 aC va servir com a llegat al cònsol Marc Acili Glabrió I en la guerra contra etolis i macedonis; era a les Termòpiles i va ocupar Rhoduntia i Tichius amb 2000 soldats; els macedonis van ser posats en fugida i Flac els va perseguir i en va fer una matança. Com triumvir, el 190 aC, fundà Bononia
El 184 aC fou altre cop col·lega de Marc Porci Cató com a censor i el mateix any fou princeps senatus a la mort de Publi Corneli Escipió Africà. Va morir com a pontífex i princeps senatus el 180 aC.
Políticament, Flaccus era un conservador i va ajudar a Cató en la defensa de la tradició romana contra l'hel·lenisme.
