Hel??lenisme

De Viquip??dia

Est??tua d'un guerrer g??lata del per??ode hel??len??stic, pertanyent a l'escola de P??rgam (ca. 100 aC).

L'hel??lenisme ??s un per??ode de temps d???abast hist??ricament dif??s, que comen??a amb la mort d'Alexandre el Gran (en el 323 aC, any tamb?? de la mort d???Arist??til) i arriba fins finals del segle II dC En ocasions s???assigna el comen??ament de l?????poca hel??lenista als anys de la conquesta de l???imperi persa per Alexandre el Gran i el seu acabament als anys de l???apogeu de l???imperi rom??, allargant fins i tot el per??ode grecorom?? fins a la caiguda de l???imperi rom??. L???hel??lenisme ??s pr??piament el fenomen de difusi?? de l???esperit grec (llengua i cultura) en l?????mbit del m??n oriental, difusi?? que suposa una universalitzaci?? d???aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma com?? (6@4<Z, koin??), dins no obstant aix?? d???un proc??s hist??ric de descomposici?? de l???imperi maced??nic, que pansa per les fases de desmembrament, conquesta de Gr??cia per Roma i el sorgiment de l???imperi rom??. Aquesta ??poca de profundes transformacions socials est?? marcada per l???aparici?? de les anomenades

[edita] Escoles hel??len??stiques

Article principal: Filosofia hel??len??stica

Compr??n el conjunt d???escoles de filosofia hel??lenisticoromana que es desenvolupen primer a Gr??cia i despr??s a Roma, des de finals del s. IV fins a finals del s. II dC, quan comen??a a cobrar impuls la filosofia cristiana naixent.

El vast imperi que Alexandre el Gran deixa a la seva mort se???l reparteixen els seus successors, els di??docos, despr??s d???una s??rie de disputes i lluites que duren 42 anys. Els territoris de Gr??cia i Maced??nia queden sota el poder dels antig??nides, dinastia fundada de fet per Ant??gon II G??nates, que pot mantenir-se en el poder fins que els romans, l???any 148 aC., fan de Maced??nia una prov??ncia romana. Egipte ??s dominat per la dinastia dels l??gides, de Lagos, pare de Ptolemeu I Soter (el salvador), general d???Alexandre, primer dels Ptolomeus a anomenar-se rei d???Egipte; la seva monarquia dura fins que Octavi August, l???any 30 aC, converteix Egipte en prov??ncia romana. Mesopot??mia, P??rsia i ??sia Menor van constituir el regne dels sel??ucides, dinastia fundada per Seleuc I Nic??tor (el vencedor), que es proclama rei en el 305 aC; el seu extens imperi dividit en satrapies, amb la capital primer en Sel??ucia del Tigris i despr??s a Antioquia, acaba amb la conquesta de S??ria per Roma l???any 64 aC.

En aquest temps es produeix un profund canvi cultural en el m??n grec: les ciutats gregues, les poleis, cedeixen la seva import??ncia i funcionalitat a una gran monarquia que es governa des d???una capital llunyana; la ciutat hel??len??stica ??s una ciutat de s??bdits governats per funcionaris, m??s que una societat de ciutadans interessats en la vida p??blica; no interessa tant la ciutat, com la pr??pia autarquia, i la filosofia deixa de ser sistem??tica i es converteix en forma de vida orientada a la felicitat de l???individu. Com a contrapartida, sorgeix un nou esperit cosmopolita, que fa que les persones cultes es considerin ??ciutadans del m??n?? i comencen a caure les barreres i els prejudicis racistes entre grecs i b??rbars. Per la seva banda, la universalitzaci?? de la cultura grega paga l???impost d???haver de barrejar-se amb les cultures locals, i Atenes deixa de ser el centre del saber: P??rgam, Rodes i sobretot el Museu d???Alexandria ocupen el seu lloc, i al costat del sincretisme religi??s apareix tamb??, sobretot arribada ja la dominaci?? romana, l???eclecticisme filos??fic.

Les principals escoles filos??fiques hel??len??stiques s??n el cinisme, que representa l?????ltima evoluci?? de les escoles socr??tiques menors; l???epicureisme, fundat per Epicur de Samos, qui instal??la a Atenes cap a 306 aC la seva escola anomenada ??el jard???? (kepos); l???esto??cisme, fundat entorn del 300 aC per Zen?? de C??tion, que ubica la seva escola en el p??rtic (stoa) pintat per Polignot; l???escepticisme, que m??s que una escola ??s una forma de pensar que difon Pirr?? d???Elis abans que es fundessin les dues escoles filos??fiques anteriors; i l???eclecticisme, introdu??t per Fil?? de Larisa en la Acad??mia plat??nica, dominant en els segles II i I, i que es mant?? amb for??a durant el per??ode rom??, amb la seva gran figura, Cicer??.

La majoria d???aquestes escoles filos??fiques t?? el seu per??ode rom??, que allarga la seva perviv??ncia. Entre els fil??sofs epicuris, destaca Lucreci (Titus Lucretius), autor del poema De rerum natura, [De la natura de les coses], una de les obres universals de la literatura i obra tamb?? de divulgaci?? de les doctrines f??siques, cosmol??giques i ??tiques de l???epicureisme. A Roma floreixen tamb?? els ??ltims estoics, i ??s l???esto??cisme la m??s difosa de les filosofies entre els romans, tant en l?????poca de la rep??blica com en temps de l???imperi. L???escriptor i pol??tic Luci Anneu S??neca, preceptor de Ner??, l???esclau Epictet d'Hier??polis i l???emperador Marc Aureli, destacats fil??sofs estoics els tres, testifiquen que aquesta escola filos??fica s???havia dif??s a Roma en tots els estaments socials.

[edita] La ci??ncia grega

La ci??ncia grega, que va tenir els seus or??gens amb la filosofia dels primers jonis, floreix d???una manera espectacular durant el s. III i mitjan del II aC, entorn del Museu d???Alexandria; ??s el per??ode alexandr?? de la ci??ncia hel??len??stica. Despr??s de l???esplendor del Liceu, amb l???impuls que Arist??til d??na a la filosofia de la natura i a la biologia, Alexandria es converteix, per obra dels Ptolomeus i d???alguns savis peripat??tics, en especial de Estrat?? de L??mpsac, que abandona Atenes per dirigir l???activitat cient??fica del Museu, en centre de la investigaci?? cient??fica en el m??n conegut. Al Museu, les investigacions es van orientar per especialitats: matem??tiques, astronomia, mec??nica, geografia, enginyeria, medicina, filologia, zoologia i bot??nica, i els savis hel??lenistes no s??n ja, en la seva majoria, ni pr??piament fil??sofs ni posse??dors d???un saber universal; alliberats tant de les concepcions religioses com de les generalitats filos??fiques, s???especialitzen en les seves respectives investigacions te??riques, i recorren a la observaci?? i a la experi??ncia. El desenvolupament de les matem??tiques va ser excepcional a Gr??cia tamb?? en aquest per??ode, i les ci??ncies emp??riques van arribar durant el per??ode alexandr?? a la seva major esplendor, per?? mai el saber te??ric dels grecs va unir l???esperit especulatiu amb l???observaci?? sistem??tica de la realitat i els fets, ni va ser en general la ci??ncia grega una ci??ncia aplicada. La tecnologia va ser ignorada, fonamentalment per raons de tipus social. L???esclavitud, d???una banda, que abaratia la m?? d???obra en qualsevol mena de treball, i el rebuig de l???home lliure al treball manual van fer innecess??ries les m??quines i van impedir que la ci??ncia grega abandon??s la seva actitud habitual de ci??ncia te??rica o contemplativa (veure text).

[edita] La decad??ncia de la ci??ncia hel??len??stica

L???esplendor de la ci??ncia hel??len??stica dura aproximadament un segle i mig. El per??ode grecorom?? de la ci??ncia grega transcorre entre la meitat del s. II aC i el s. II dC (B. Farrington ho allarga fins a la caiguda de l???imperi rom??, al comen??ament del s V dC), per?? ??s un per??ode de decad??ncia creixent; apareixen no obstant aix?? dues noves ci??ncies, la trigonometria i l?????lgebra, i les figures de Ptolemeu, Estrab?? i Gal?? no s??n poc rellevants. Alexandria continua sent el centre intel??lectual i cultural, d???import??ncia decreixent: en el 145 aC, es produeix un enfrontament de Ptolemeu Physkon amb els savis grecs, que es veuen obligats a abandonar temporalment Alexandria; durant la campanya de C??sar a Egipte, en el 47 aC, es produeix l???incendi de la Biblioteca, que destrueix bona part dels seus 700.000 llibres (en realitat, rotlles), i l???any 30 aC Egipte es converteix, per obra d???Octavi, en prov??ncia romana.

Claudi Ptolemeu d???Alexandria ??s l?????ltim gran astr??nom grec, que viu entre els anys 100 i 170 d.C. La seva obra, Composici?? matem??tica, o Sintaxi matem??tica, batejada pels ??rabs com a Almagest (el m??s gran), desenvolupa i completa el sistema astron??mic d???epicicles i equants d???Hiparc i construeix el model d???univers geoc??ntric vigent fins a Cop??rnic. En geografia segueix igualment Hiparc i el principi mantingut per aquest de determinar astron??micament els llocs geogr??fics.

Destacat ge??graf d???aquesta ??poca ??s Estrab??, nascut a Am??sia, en el Pont, en el 64/63 aC, i que va viure a Alexandria i a Roma. En els disset llibres de la seva Geografia descriu amb claredat d???estil els costums i la hist??ria dels principals pa??sos inclosos a l???imperi rom?? i la situaci?? general de la ci??ncia en el seu temps.

Gal?? (ca.129-200 dC), nascut a P??rgam, metge personal d???emperadors romans, reuneix en una obra immensa -gaireb?? cent tractats de medicina i filosofia- una vertadera enciclop??dia del saber metge, que s???inspira en diverses fonts: en la medicina anat??mica i fisiol??gica dels metges d???Alexandria, en la biologia d???Arist??til, en les doctrines hipocr??tiques dels humors, en doctrines del platonisme mitj??, en el pneuma dels estoics i en el finalisme plat??nic i aristot??lic. Els seus escrits van ser autoritat m??dica fins al Renaixement; Vesalio va imitar la seva t??cnica anat??mica.

Segons Benjamin Farrington, la ci??ncia grega havia arribat, no sols als temps de Ptolemeu i Gal??, sin?? sobretot durant el per??ode alexandr??, ??al llindar de la ci??ncia moderna?? (veure cita).

L???hel??lenisme va tenir tamb?? la seva trobada amb el cristianisme, i encara que sovint s???ha fet responsable al cristianisme de la decad??ncia de la ci??ncia grega, m??s aviat es mant?? que ??s la decad??ncia de la ci??ncia grega i l???esperit cient??fic una de les condicions que afavoreixen l???aparici?? de les religions. El cristianisme va buscar un dif??cil equilibri amb l???hel??lenisme. D???una banda, en presentar-se com a ??nica religi?? vertadera, va haver d???enfrontar-se amb les diverses filosofies hel??len??stiques a qu?? es va oposar tamb?? com a ??nica filosofia vertadera. D???altra banda, el cristianisme, fenomen religi??s en principi, pel fet d???haver de propagar-se en un m??n hel??len??stic dau a l???especulaci??, va haver de revestir-se de formes intel??lectuals i arguments racionals per discutir o dialogar amb els hel??lenistes. El cristianisme no sols va adoptar per als seus escrits sagrats el grec com?? (koin??) i les formes liter??ries del m??n grec, sin?? que tamb?? va acceptar conceptes filos??fics fonamentals, com el logos dels estoics (que es converteix en el Verb, o la Paraula) i tamb?? orientacions filos??fiques generals, com el neoplatonisme, i fins als costums ??tiques hel??len??stiques de reglamentar la conducta humana distingint entre vicis i virtuts. De l???oposici?? amb l???hel??lenisme i del seu intercanvi cultural amb aquest va sorgir la primitiva justificaci?? racional del cristianisme, embri?? de la filosofia cristiana.

Alexandria va anar perdent el seu car??cter de capitalitat de la ci??ncia, per?? es va mantenir encara com a centre filos??fic d???import??ncia. All?? es desenvolupa, en la primera meitat del s???I dC, la filosofia de Fil??, que intenta harmonitzar el pensament grec amb el pensament jueu, i, entre els segles II i III d.C., l???escola de Ammoni Saccas, mestre de Plot?? i d???Or??genes.