Zenó de Cítion
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Zenó de Cítion (orador)». |
Zenó de Cítion (Zenon, Ζήνων) (vers 334 - 262 aC al menys), fill de Mnasees, fou un filòsof grec, fundador de l'estoïcisme. Va néixer a Cítion (Citium) a Xipre. Fou deixeble sobretot del filòsof cínic Crates de Tebes però també del megàric Estilpó i del platònic Xenòcrates de Calcedònia, entre d'altres. El seu pensament agafa elements d'Heràclit i Plató, i alguns d'Aristòtil, i combat sobretot l'escola contrincant del seu temps: la d'Epicur.
En el pòrtic pintat d'Atenes (la stoa, en grec) és on acostumava a donar lliçons en públic, i d'aquí ve el nom de la seva escola.
Zenó i els seus deixebles Cleantes i sobretot Crisip de Soli foren els tres membres principals del primer període de l'estoïcisme.
Zenó va visitar Atenes diverses vegades amb el seu pare on finalment es va quedar a residir (vers 310/305 aC). Va acumular una gran fortuna (1000 talents). La seva moderació i contenció va esdevenir proverbial. Va estudiar filosofia durant 20 anys i va presidir una escola durant uns 50 anys. Encara que s'ha dit que va viure 98 anys (Diògenes Laerci) una font li dona nomes 72 anys al morir.
Taula de continguts |
[edita] La filosofia de Zenó
Zenó, de forma similar a l'epicureisme, subdividí la filosofia en ètica, física i lògica (i sembla que impulsà als seus seguidors un afany pel domini de la retòrica). No obstant, subordinava totes les parts intel·lectuals de l'estoïcisme a l'ètica.
[edita] La física
La física de Zenó és bastant semblant a la d'Heràclit i agafa elements de Plató. Un principi rector (el logos), en forma de foc, conforma totes les coses de l'univers, fins les no materials (déu és intern a l'univers, no pas extern). Així doncs, res escapa al destí universal i tot obeeix inevitablement lleis divines. Al final l'element diví del foc es separarà i es tornarà a unir de forma cíclica eternament.
[edita] La lògica
La lògica de Zenó (en contradicció amb la canònica d'Epicur i la seva escola) admet que tots els coneixements vénen dels sentits (no hi ha idees innates), però quan l'home adquireix els coneixements arriba a percebre les nocions comunes, és a dir, els coneixements morals universals. Per als estoics, els coneixements lògics no són innats sinó senzillament comuns a tots els homes. L'home percep els universals a través dels sentits (una intuïció ens fa veure aquests coneixements a través del particular, no a través d'una intuïció divina com defensava Plató).
[edita] L'ètica
L'ètica de Zenó és, segons els mateixos estoics, "la recompensa de la doctrina del pòrtic". D'acord amb la física, l'ésser humà també és una part sense llibertat de l'ésser de foc, però els estoics volen donar un sentit a la llibertat individual. Per això la llibertat preferible per als estoics és la que comprèn i accepta la voluntat de l'ésser diví en cada moment, combatent les passions. Raó, divinitat, llibertat, naturalesa i felicitat són pels estoics uns elements comuns indissociables. La raó, així, prepara unes conductes individuals (domini dels instints i passions, obediència a la raó), socials (justícia i seguiment de les lleis de la teva societat concreta) i polítiques (alguns últims estoics veieren parcialment realitzat l'ideal estoic en els costums de l'imperi romà del segle I d.C.).
L'ètica de l'estoïcisme, a diferència del cert llibertinatge de l'epicureisme, és una ètica del destí: la física descriu la divinitat que hi ha en la matèria, la lògica en fa comprendre les normes intrínseques i l'ètica ens fa obeir la divinitat exigint oposar resistència a les passions.
L'ètica de Zenó, originària de Grècia, fou seguida durant alguns segles i arribà a ser durant un temps la predominant a Roma, però amb notables modificacions, abandonant gradualment l'interès en la física i la lògica i quedant-se bàsicament com una pura ètica de l'esforç i la disciplina (que deixaria bastant camí lliure a la posterior victòria del cristianisme).
[edita] Obres de Zenó
Algunes obres seves foren:
- Κράτητος ἠθικά
- περὶ τοῦ κατὰ φύσιν βίου
- περὶ ὁρμῆς ἢ περὶ ἀνθρώπου φύσεως
- περὶ παθῶν
- περὶ τοῦ καθήκοντος
- περὶ νόμου
- περὶ Ἑλληνικῆς παιδείας
- ἐρωτικὴ τέχνη
- περὶ τοῦ ὅλου
- περὶ οὐσίας
- περὶ σημείων
- περὶ ὔψεως
- περὶ τοῦ λόγου
- διατριβαί
- περὶ λεξεως
- λύσεις
- ἔλεγχοι
- περὶ ποιητικῆς ἀκροάσεως
- προβλημάτων Ὁμηρικῶν πέντε
- καθολικά
- Ἀπομνημονεύματα
- Πυθαγορικά
