Xenòcrates de Calcedònia

De Viquipèdia

Xenòcrates de Calcedònia (Xenocrates, Ξενοκρὰτης) fou un filòsof grec de Calcedònia a Bitínia.

Va néixer segons Diògenes Laerci el 396 aC i va morir el 314 aC als 82 anys. Primer va ser seguidor d'Èsquines el socràtic, i després de Plató al que es diu que va acompanyar a Siracusa; a la mort de Plató, va anar amb Aristòtil i amb Hèrmies d'Atarneu (tirà d'Atarneu i d'Assos).

A la seva tornada a Atenes fou ambaixador varies vegades davant Filip II de Macedònia i més tard, durant la guerra de Làmia, davant Antípater (regent de Macedònia).

Fou estimat pels atenencs del seu temps per la seva gràcia, perseverança i benevolència. Va esdevenir president de l'acadèmia en temps de Demetri de Falèron ja abans de morir Espeusip i va ocupar el càrrec 25 anys.

Va escriure diverses obres, entre les quals un llibre de dialèctica (τῆς περὶ τὸ διαλέγεσθαι πραγματείας Βιβλία ι), tractats de ciència (περὶ ἐπιστήμης ά, περὶ ἐπιστημοσύνης ά), sobre divisions (διαιρέσεις ή), sobre especies (περὶ γενῶν καὶ εἰδῶν ά), sobre idees (περὶ ἰδεῶν), sobre l'oposat (περὶ τοῦ ἐναντίου), dos obres sobre medicina (περὶ φύσεως ς´ i φυσι- κῆς ἀκροάσεως ς, diverses obres de religió, sobre deus (περὶ Θεῶν , sobre el que no existeix (περὶ τοῦ ὄντος, ), sobre el deu màxim (περὶ τοῦ ἑνός), sobre l'infinit (περὶ τοῦ ἀορίστου), sobre l'anima (περὶ ψυχῆς), sobre afeccions (περὶ τῶν παθῶν ά), sobre la memòria (περὶ μνήμης), sobre la felicitat (περὶ εὐδαιμονίας ), i la virtut (περὶ ἀρετῆς ). Va dirigir uns llibres sobre reialesa a Alexandre el Gran (στοιχεῖα πρὸς Ἀλέξανδρον περὶ βασιλείας) i va escriure també sobre l'estat (περὶ πολιτείας ά i πολιτικός ά), i el poder de la llei (περὶ δυνάμεως νόηου ά). Va deixar també obres sobre geometria, aritmètica i astrologia.

Un nebot seu amb el mateix nom fou també un filòsof autor d'un discurs sobre la mort d'Arsinoe, titulat λόγος Ἀρισινοητικός