Espeusip

De Viquipèdia

Espeusip (Speusippos, Σπεύσιππος) (vers 393 aC - 339 aC)fou un filòsof grec deixeble de Plató, nadiu d'Atenes i fill de Eurimedó i Potona (germana de Plató)

Va néixer i va morir a Atenes. Va entrar a l'Acadèmia l'any 387 aC i va acompanyar a Plató en el seu tercer viatge a la cort de Siracusa durant l'any 361 aC. Allí va desenvolupar força habilitat i prudència especialment amb les relacions a Dió de Siracusa. A la mort de Plató, ocorreguda l'any 347 aC, el va succeïr com a escolarca de l'Acadèmia fins que, greument malalt, es va provocar la seva pròpia mort. Va ser succeït per Xenòcrates de Calcedònia, imposat pel mateix Espeusip, en detriment de la candidatura d'Heràclides d'Heraclea.

La seva filosofia ens és poc coneguda ja que, de manera directa, només ens han arribat uns pocs fragments de les seves obres. Però la coneixem, de manera indirecta, a través de la crítica que li fa Aristòtil en la seva obra Metafísica.

Segons sembla Espeusip va criticar la teoria de les idees del seu mestre, a les que va proposar substituir pels nombres, entesos com a entitats separades de l’experiència. D'aquesta manera, continuava sustentant una tesi bàsica del platonisme: l'existència d'essències separades, fora del món sensible, i aquest mateix món sensible. Segons ell, els números posseeixen dos principis: allò U i allò múltiple, que és el principi de la divisió material. S'ha assenyalat la influència d’aquesta tesi en la formulació del posterior neoplatonisme. La seva concepció ètica era contrària a l'hedonisme que defensava Eudoxe de Cnidos al si mateix de l’Acadèmia. En general es considera que va desenvolupar les idees de justícia i ciutadania i els principis fonamental de legislació.

Segons Diògenes Laerci, entre les seves obres destacaven: Sobre la riquesa, Sobre el plaer, Sobre la justícia, Sobre l’ànima i Sobre els Déus. L'esmenten també breument Ateneu i i Tertul·lià.