Neoplatonisme

De Viquip??dia

El neoplatonisme ??s una doctrina que exist?? entre els segles III dC i VI dC. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme ??s una doctrina basada en pensadors anteriors (Fil?? d'Alexandria, Apoloni de Tiana i els pensadors del platonisme mitj??, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme ??s Plot??.

[edita] Aspectes b??sics

Plot??, deixeble d'Ammoni Saccas, que fund?? una escola a Roma als 40 anys d'edat, va escriure 54 llibres, les Enn??ades, en qu?? presenta un conjunt d'escrits que reflecteixen amb bastant fidelitat, pel que sembla, el seu ensenyament oral (el seu deixeble Porfiri revis?? aquests escrits, els agrup?? en un conjunt sistem??tic, els correg?? les faltes i els f??u algunes adaptacions). En les Enn??ades, Plot?? presenta les seves teories fonamentals: la divisi?? de la realitat en la tr??ada intel??ligible (U (d??u), Intel??lig??ncia i ??nima) i en la mat??ria; la seva interpretaci?? de l'origen de l'univers (l'emanaci??); la seva opini?? sobre la utilitat de la preg??ria; la seva via negativa per arribar a comprendre a d??u (??de la divinitat, no es pot dir el que ??s, per?? es pot definir el que no ??s??); etc.

El pensament de Plot??, com s'ha dit, ??s poc original respecte als pensadors anteriors (no per res t?? el nom de ??neoplatonisme??), per?? d??na lloc a una nova visi?? sistem??tica (i amb una certa originalitat) de les teories cl??ssiques religioso-filos??fiques del passat. ??s un fet que Plot?? ha causat fascinaci?? en pensadors de tots els temps, especialment en els de tend??ncies religioses i metaf??siques.

[edita] El neoplatonisme despr??s de Plot??

Porfiri, deixeble de Plot?? en vida i successor de l'escola, fou molt fidel al pensament del seu mestre. Home molt cr??tic amb el cristianisme, comentarista de Plat??, fil??sof poc original, vegetari?? i escriptor incansable, ??s conegut sobretot per les seves teories morals. Porfiri representa una continu??tat del pensament de Plot?? (continu??tat que duraria poc).

No obstant aix??, I??mblic, alumne de Porfiri i nou cap de l'escola, marca un abans i un despr??s en el neoplatonisme. Si abans l'inter??s de l'escola era la filosofia i la metaf??sica, ara l'escola neoplat??nica es decantar?? m??s per la m??stica i la contemplaci??. Una difer??ncia notable entre Plot?? i I??mblic ??s la interpretaci?? de la preg??ria: per a Plot?? (i Porfiri) la preg??ria ??s positiva (per?? no necess??ria), doncs l'??nima ??s autosuficient com per aconseguir la salvaci??; en canvi, per a I??mblic, la preg??ria ??s completament necess??ria per a aconseguir la salvaci??, fins al punt d'afirmar que d??u no d??na la salvaci?? a tothom, sin?? nom??s als qui ell mateix escull. Aix?? doncs, si per a Plot?? i Porfiri importava ??el savi m??stic autosuficient??, per a I??mblic (i despr??s per a Procle) importava ??el creient m??stic devot i entregat??. El neoplatonisme cada cop s'orientava m??s cap a postures irracionals i m??stiques, deixant enrere la postura sistem??tica i formalista pr??pia de Plot??.

Com s'ha comentat, Procle fou molt fidel a les teories de I??mblic, ignorant el pensament original neoplat??nic de Plot??. Malgrat tot, hi ha una difer??ncia important entre I??mblic i Procle: si el primer es dedica sobretot a fer una tasca de comentarista (de Plat?? i altres savis d'aquell temps), Procle s?? fa un pensament bastant sistem??tic, en qu?? hi ha diferents graus entre la divinitat i l'??sser. Encara que Procle no sigui en general un fil??sof original, s?? t?? elements teos??fics i doctrinals que no eren pas propis del mateix Plot??.

Un pensador bastant pr??xim al neoplatonisme fou Plutarc. Escriptor sobradament conegut, molt influent en la literatura universal, els escrits de Plutarc foren b??sics, per exemple, perqu?? el mateix Maquiavel tingu??s material de consulta per a escriure El pr??ncep. De fet, Plutarc va ser sempre un gran admirador, com a persona i escriptor, del pensament tant neoplat??nic com neopitag??ric (i un tant pol??mic contra l'epicureisme).

A m??s a m??s, tamb?? cal mencionar a Hip??tia, una de les poques dones destacables en la filosofia antiga, fil??sofa neoplat??nica d'un cert prestigi, dona s??via i erudita, morta en el 415 aC a mans de cristians a Alexandria. Tamb?? es poden mencionar Simplici (fil??sof neoplat??nic, que no cal confondre amb l'altre Simplici, bisbe d'Urgell) i Damasci, els darrers neoplat??nics, que veieren amb disgust com l'escola neoplat??nica fou prohibida i tancada el 529 aC per ordre de Justini?? I. Donat aquest fet, l'escola neoplat??nica es dispers??, i la doctrina de l'escola sobrevisqu?? durant alguns anys gr??cies a alguns pensadors a??llats.

Amb el temps, per??, les doctrines neoplat??niques trobaren una certa continu??tat a mans de pensadors cristians posteriors, sobretot Sant Agust??. Pensadors de la patr??stica, de l'escol??stica, del renaixement, etc., seguiren algunes de les doctrines neoplat??niques, que llegien amb molt d'inter??s, si b?? les seves interpretacions estaven sempre molt condicionades per les exig??ncies de la religi?? cristiana.

M??s en l'actualitat, en el segle XIX, ??s indubtable que el neoplatonisme deix?? una marca important en el pensament de Hegel i els rom??ntics. En la seva teoria dial??ctica del saber absolut, Hegel menciona expl??citament, en algunes ocasions, els encerts que, per a ell, tenia la filosofia neoplat??nica, en especial Procle.

Encara que el neoplatonisme podria ser descrit per alguns (no sense motius) com una fantasia m??stica improbable, com ??un conte de fades div????, com un dels pensaments anticient??fics per excel??l??ncia, en tot cas ??s un fet que el pensament de Plot?? i la seva escola han causat una fascinaci?? m??s que visible, tant en erudits i escriptors, com en gent de totes classes i condicions. Plot?? va saber recollir la tradici?? del passat, sistematitzar-la, i deixar-la a punt pels seus successors i seguidors futurs. Queda per veure si la filosofia contempor??nia adoptar?? o no el pensament filos??fic i religi??s del neoplatonisme.